Religió
L'església de Bonavista continua sense campanes mig any després d'inaugurar-se
La intenció del mossèn era que els elements poguessin repicar ja per la festivitat del 15 d’agost, però l’Ajuntament no ha trobat espònsors
Mig any després de la inauguració del temple parroquial de Bonavista, les campanes segueixen sense repicar. No repiquen bàsicament perquè no se n’ha instal·lat encara cap, tot i el compromís de l’Ajuntament de Tarragona, d’assumir el cost d’aquests elements, temps enrere. El mossèn del temple confirmava ahir a Diari Més que encara estan a l’espera que apareguin espònsors que puguin costejar aquest element cabdal per a un temple de culte.
La il·lusió del sacerdot, Isidre Foguet, era que pel 15 d’agost, coincidint amb la Festa Major del barri i el dia de la patrona de l’església, poguessin estar ja instal·lades i repicant, arribant a tots els racons de Bonavista, però finalment no ha estat així. El project mànager d’aquesta edificació, Santi Prats, ja va explicar durant l’acte d’inauguració al mes de març, que la proposta predilecta per l’Arquebisbat seria instal·lar un conjunt de tres campanes, per uns 34.800 euros. Tot i que el que realment voldrien és poder adquirir entre cinc i vuit elements en total.
«No entenc com pot haver-hi una església sense campanes, això és com una tele sense antena, li falta una de les parts principals», apuntava Emilio Hernández, un dels primers veïns que va acollir el barri de Bonavista. «Almenys n’hi hauria d’haver una!», afegia un company seu. Tot i que són molts els que reclamen aquest element emblemàtic, d’altres veïns del barri parlaven amb certa indiferència del tema, «no vaig a l’església, no entro ni surto a opinar del que facin o posin», explicava una dona.
Un altre dels aspectes que crea certa sorpresa al barri és que tractant-se d’un temple de nova construcció, amb un cost de 2.166.000 euros, no s’hagi instal·lat un equip de refrigeració potent, per tal de fer més confortables les eucaristies o els oficis solemnes, en els dies de canícula estiuenca. «A una boda, un bateig, una comunió o un enterro no es pot aguantar la calor que fa. És insuportable. Quina església! I tot això després de la quantitat de milions que s’han gastat. És vergonyós», apuntava la Irene Márquez.
Els passos encara no caben
La primera Setmana Santa del temple, dedicat a Santa Maria Assumpta, va acabar amb una notable polèmica: resulta que alguns dels passos no cabien per la porta, ja que a l’hora de realitzar el disseny, no es va tenir en compte ni l’amplada ni l’alçada de l’accés principal, respecte a les necessitats de les confraries del barri. «Nosaltres vam seguir els plànols que ens van donar. Els que van fer el disseny se n’havien d’haver encarregat de preguntar les necessitats. Ara és molt difícil que es pugui modificar l’alçada perquè a sobre de l’obertura de la porta hi ha formigó, no es pot ampliar així com així», explicava ahir un dels treballadors que va formar part de l’obra. Els tres metres i 75 centímetres de la porta abatible impossibiliten que dos passos de Setmana Santa puguin sortir del temple, només l’element de Jesucrist pot fer-ho. «Tampoc es va calcular bé l’amplada, en comptes d’haver fet l’accés de tres metres hauria d’haver sigut de tres i mig, ja que els elements per girar les dues portes ja ocupen 25 centímetres a banda i banda i fan que vagi just», afegia aquest professional de la construcció.
A banda, segueixen sumant-se les crítiques dels veïns per la fredor de l’espai, ja que a causa dels ajustos pressupostaris, no es va poder revestir de color blanc el formigó de la part interior. «Crec que s’han gastat els diners de qualsevol forma, a mi i als meus companys no ens agrada com ha quedat», afirmava Hernández.