Del futbol, a la seva passió: La dansa

Té només 15 anys, però avui, en aquest precís instant, el Diego Urrutia, està començant una nova a vida a Barcelona. Una vida que li comportarà molts sacrificis per tal de poder arribar a on ell somia: ser un reconegut professional de la dansa. El jove tarragoní comença a l’Institut del Teatre de la ciutat Comtal la seva formació en dansa clàssica, que dins de tres anys, un cop finalitzi, l’ha de dur als millors escenaris del planeta. Això és el que somien ell i la seva orgullosa mare.

«Marxo a Barcelona per poder superar-me a mi mateix, per poder arribar ben lluny en el que jo vull fer. És la meva passió, encara que hagi de dedicar-m’hi 30 hores a la setmana. Puc fer això i més», explicava ahir el jove. Li espera una temporada molt dura d’adaptació a la capital catalana, no coneix a ningú, amb prou feines sap moure’s encara per la ciutat i haurà de fer unes jornades maratonianes, de 9 del matí a 8 de la tarda. I és què haurà de combinar els seus estudis d’ESO amb la formació artística en dansa Clàssica. Per afegir-hi complexitat, ho haurà de fer amb dos trens diaris de Renfe pel mig –que tothom sap ja a aquestes alçades el que faciliten la vida– ja que el jove no té l’edat suficient per emancipar-se, així que cada dia haurà d’anar i tornar.

«Estic molt emocionat, però alhora nerviós. Mai he fet res així, però la il·lusió em duu a jugar-me-la. Espero arribar a ser dels millors», apuntava aquest noi tarragoní, format a l’escola de dansa Artemis Danza. Explica que és allí on ha après tot el que sap i on ha anat estimant, cada cop més, aquest art. «Els meus professors estan alegres, és molt difícil aconseguir una plaça a l’Institut del teatre. Ells són com la meva segona família», comentava Urrutia. De fet, el seu aprenentatge en aquesta acadèmia de Tarragona l’ha dut ja a participar en alguns tornejos internacionals, amb coreografies individuals i grupals, on ha pogut mostrar al jurat el seu savoir faire, i d’on ha pogut recollir diversos primers i segons premis. Uns guardons que l’han envalentit per fer aquest pas de gegant cap al reconegut Institut del Teatre.

Una passió que li neix als 11 anys

El Diego no coneixia la dansa, i de fet, ni es plantejava entrar en aquest món, fins que un dia, una amiga de la seva mare, li va dir que tenia figura i planta de ballarí. El que podia haver quedat com una simple anècdota es va acabar convertint en una realitat. Li va picar la curiositat després de l’afirmació d’aquesta amiga de la família, i es va decidir a provar-ho. I el canvi va ser notable: va passar de jugar a futbol, a ballar. I no és que fos dolent o poc donat a la pilota, tot el contrari: l’infantil del Barça el va tantejar per incorporar-lo al seu equip de tecnificació. Però ja era massa tard, per les seves venes ja corrien la música clàssica i contemporània. «Va ser una decisió meva, jo volia dedicar-me a aquestes coses», explicava Urrutia. Els inicis no van ser pas fàcils, va haver de començar la formació amb nenes d’entre 7 i 8 anys, ja que els de la seva edat anaven més avançats... Tot per arribar en aquest meravellós punt on es troba.