«Als supermercats hi poden haver més de dos passadissos de pasta»

La Paula Torrell viu a Milà des del setembre del 2015. Un any abans hi havia anat a fer un Erasmus en Publicitat i Relacions Públiques, i en aquell moment va veure que allà hi havia més possibilitats de trobar feina. Un cop va tornar a Riudoms, es va posar a buscar feina a la ciutat italiana i amb pocs mesos la va contractar una agència de màrqueting i publicitat. A més, durant l'estada esva enamorar.

- Quina va ser la primera impressió en arribar-hi?

Milà és una ciutat de contrastos. Per una banda, la paraula que la descriu és caos, tot i que acabes acostumant-hi. Els carrers estan molt fets malbé, els tramvies i els cotxes comparteixen la mateixa via, hi ha molt trànsit i molt soroll, i les motos i bicicletes condueixen molt temeràriament. Tot i això, aquest caos conviu a la perfecció amb l’alta moda i el luxe que tant caracteritza la ciutat.

- Quines són les principals diferències amb Espanya?

La ciutat és molt més caòtica i desordenada. Els mitjans de transport sempre van amb retard, estan mal cuidats i molta gent no paga en accedir-hi. Una de les altres diferències és la tradició gastronòmica: bona part dels italians passen moltes hores a la cuina, hi posen una gran passió i dedicació. A diferència d’Espanya, hi poden haver més de dos passadissos dedicats a la pasta i a les salses als supermercats.

- Què és el més famós de la ciutat?

El Duomo i les Galeries Vittorio Emanuele.

- Com s’està vivint la crisi a Itàlia?

Com diuen els italians, «si va avanti »: encara que sigui una realitat tiren endavant i fan més pinya que mai.

- És un lloc fàcil on un jove pot trobar-hi feina?

A Milà és bastant fàcil trobar feina en bars, restaurants i botigues. D’altra banda, els que busquen una feina d’oficina és una mica més complicat, però al final es troba. Actualment es busquen perfils internacionals i amb ganes de treballar.

- Com treballen els italians?

Hi ha una diferència abismal amb el nord i el sud. Al nord es treballa a contrarellotge, sempre amb presses, encara que realment no sigui necessari. Respecte Catalunya, les relacions entre els mateixos companys de feina són més fredes i distants. D’altra banda, el sud és més tranquil i pacient.

- Quin costum t’enduries d'Itàlia?

M’emportaria el costum de prendre cafè i fer pasta ben feta.

- Quina percepció tenen dels espanyols?

Espanya és sinònim de sangria, paella i flamenc. Tot i això, m’ha sorprès el ben informats que estan els italians de la situació política entre Catalunya i Espanya. Quan dic que sóc d’un poble veí a Barcelona ells mateixos em diuen que sóc catalana i no espanyola. De fet, al nord d’Itàlia hi ha un moviment polític que es planteja la separació amb la resta d’Itàlia per causes, sobretot, econòmiques.

- Com són els italians?

«Bello, buono e fen fatto». Podríem dir que tota Itàlia és bonica (bella). També és bona (buona), la tradició gastronòmica italiana es basa en l’ús de matèries primeres de proximitat i de gran qualitat. I per últim, també gran treballadora(ben fatta), i és que bona part de la indústria manufacturera italiana és encara artesanal.

- Tornaràs a Catalunya?

Per ara estic bé aquí i mentre tingui feina em quedaré. Tot i això, no m’imagino formar la meva família a Milà, no crec que sigui el lloc ideal per créixer.

- Què trobes a faltar de Catalunya?

A part de la família i els amics, la tranquil·litat i el mar. Milà no s’atura mai, és una ciutat frenètica. Ah, i també un bon pa amb tomàquet!