«El nou edifici de l'hospital Joan XXIII es construirà a l'espai del costat, la decisió està presa»

—Quin futur li espera a la sanitat pública tarragonina?

—Hem de saber cap a on volem anar. Cal garantir que la gent del Camp de Tarragona, quan tingui un problema i necessiti un hospital, un metge o un professional, doncs tingui la mateixa equitat i estigui igual de ben tractada que si visqués a Nova York, a Girona o a Barcelona. Equitat vol dir tenir les mateixes oportunitats per resoldre un problema. Hem de fer que aquestes teòriques empreses sanitàries diferents, que vénen del mateix lloc, treballin en la mateixa línia.

—Aquí s’inclou la Xarxa Santa Tecla. El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat denuncia els suposats privilegis dels quals disposa. Què respon?

—Hi ha una definició de la conselleria, i jo m’adaptaré a aquesta definició: un hospital públic és aquell que treballa per uns encàrrecs de la conselleria de Salut, i no té ànim de lucre. Tots els recursos que tenen s’inverteixen en l’atenció als ciutadans. Santa Tecla és considerada pública. Jo l’he de tractar i exigir igual que a Joan XXIII, Reus, Valls o El Vendrell.

—Santa Tecla conjuga el servei públic i l’activitat privada. Els sindicats de la sanitat pública exigeixen una major fiscalització dels diners que se li atorguen.

—La transparència és el que ha de marcar les actuacions que fem. És explicar com fem les coses, la presa de decisions i perquè hem distribuït els diners d’aquesta manera. La conselleria i el Govern se l’exigeixen, i jo, a mi mateix. Els ciutadans tenen dret a transparència i jo ho m’he de saber explicar.

—Però és que hi ha la sensació en general, parlant amb professionals sanitaris, que la Xarxa Santa Tecla ha estat molt consentida durant molts anys. Cal exigir-li més?

—En tota acció hi ha punts forts i punts febles, segur que n’hi ha hagut de febles perquè sempre n’hi ha. Jo ja no hi entro. No vull entrar en el que s’ha fet malament, jo sí que dic que s’han fet moltes coses bé. En el que sí que vull entrar és que des d’aquest moment, jo ho vull explicar tot en veu alta, vull ser transparent a l’hora de prendre decisions.

—Continuant amb la Tecla, sindicats i plataformes en defensa de la sanitat asseguren que la Xarxa continua tenint un deute d’uns 600.000 euros a l’hospital Joan XXIII. Vostè els hi exigirà el seu pagament?

—Jo ho he sentit a través dels mitjans de comunicació, no sé res oficialment. És un tema d’una factura i un deute entre dues institucions.

—Parlem ara de Joan XXIII. Ens pot confirmar que el projecte de construir des de zero un 60% de l’hospital als terrenys annexos a la zona d’Urgències es manté?

—Aquest és un tema molt important. Té un cert rerefons i mou moltes inquietuds. La decisió està presa. Nosaltres volem un projecte sanitari pel Camp de Tarragona.

—I quin paper juga Joan XXII en tot plegat?

—En aquest projecte del Camp de Tarragona, Joan XXIII té un paper cabdal, és el pal de paller. Ha de ser més important per a moltes activitats i n’ha de tenir moltes més de les que fa ara. El protagonisme de Joan XXIII és indiscutible per la conselleria de Salut, que tothom s’ho posi al cap.

—Confirma que el nou edifici de Joan XXIII anirà al solar posterior del mateix Parc Sanitari?

—Aquest edifici que s’ha de fer per ampliar l’hospital es construirà a l’espai que ja tenim al costat. La decisió està presa.

—Quin haurà de ser el procediment?

—Doncs primer caldrà analitzar la situació actual: què està passant. S’haurà de fer una fotografia del moment, sobre com està el sistema del Camp de Tarragona i cap a on voldrem anar. Tot això ho estem treballant ja al Pla Estratègic del Camp. Una vegada el tinguem, això condicionarà el Pla Funcional de Joan XXIII, i com ha de ser el nou hospital. Indiscutiblement passarà a tenir més força, ha de tenir un paper més protagonista dins el Camp de Tarragona.

—Entenem que tot això no serà immediat, però podria posar alguna data sobre la taula?

—El procés exacte i quant durarà no ho sé dir, el que si puc dir, és que hi ha una voluntat per part de la conselleria de Salut. El Pla Funcional és important perquè ens haurà de dir quantes habitacions ha de tenir el nou edifici, quants quiròfans, quants llits, tants departaments i en general tot el que hem de fer. Un cop ho tinguem, caldrà el projecte arquitectònic. Un arquitecte et pregunta que hi vols a l’edifici, i per això és important tenir un Pla Funcional. Després del projecte arquitectònic vindrà la proposta de pressupost i l’execució.

—Però l’hospital Sant Joan de Reus té ara mateix molt d’espai per ocupar, com ho faran per mantenir contentes a totes dues ciutats?

—Aquest estira-i-arronsa és molt esterilitzant. La batalla Reus-Tarragona és una història vella que hem de superar. És millor fer un projecte comú de tot el Camp de Tarragona. L’Hospital Sant Joan de Reus té un paper important al territori en Oncologia. Líder, no només al Camp sinó que també a les Terres de l’Ebre. A banda, l’hospital de Reus té un paper protagonista 100% com a centre de comarca, sumat al seu paper de lideratge en tot el que és el càncer, radioteràpia i pal·liatius.

—Segur que vostè ja ha extret algunes conclusions sobre les necessitats del Pla Estratègic que s’està elaborant. Ens en pot avançar alguna?

—Jo tinc unes conclusions personals, però aquestes s’han de compartir amb gent que té més coneixement en moltes d’altres vessants, com ara des de l’Assistència Primària o des d’Urgències. A banda, això cal compartir-ho amb la conselleria. Després també amb els proveïdors, els sindicats i els diferents territoris.

—Després de 6 anys de dures retallades als professionals sanitaris i al servei, per fi es començarà a invertir?

—De moment, ja hi ha hagut un creixement en la inversió al Camp de Tarragona. Hem posat 4,5 milions d’euros pels temes de les llistes d’espera. Es va crear un conflicte amb les obres dels quiròfans de Joan XXIII (de Cirurgia sense ingrés CMA), que posava un grup d’aproximadament 3.600 malalts fora dels terminis. Això s’ha resolt amb una inversió i amb la col·laboració de totes les institucions i professionals.

—Tema Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). Admet que el nou model que vostè es va trobar en arribar, no ha funcionat?

—Vam estar analitzant de la mà d’altra gent dels serveis centrals què havia passat amb aquest canvi. Es tracta d’un sistema que comporta canvis molt importants amb la manera d’estar organitzats i afectava molt als professionals. I amb ells no s’havia parlat. No es pot fer mai un canvi sense implicar als elements que més es veuran afectats. Jo hauria mirat primer, a qui afectava aquesta decisió. Vam veure que aquest canvi no s’havia fet bé, que tenia unes parts positives i unes negatives. Semblava que a les ciutats funcionava bé, però no tant al Camp de Tarragona. Tot això va comportar una presa de decisions: es va canviar la direcció del SEM, i s’està intentant refer-ho. Ja hem aconseguit incorporar una ambulància medicalitzada més, amb una infermera i un metge. Ens hem col·locat millor del que estàvem fa un temps.

—Tema llistes d’espera. Considera normal que una persona hagi d’esperar 1 any per ser visitada, quan en una consulta privada li donen cita en menys d’una setmana?

—Crec que és molt important intentar treballar el paper de l’Atenció Primària, la seva capacitat de resolució i la relació d’aquesta amb els hospitals. La base de la piràmide del sistema sanitari és la medicina Primària. L’important és la capacitat de resolució d’aquesta gent. Hem de mirar quina hauria de ser la seva capacitat de resolució i quin hauria de ser el pressupost. Hem de mirar com es reben les peticions, com es deriven i treballar per saber on està el problema en les llistes d’espera. Aquí al Camp de Tarragona, tenim un centre d’Atenció Primària que és el primer de Catalunya en paràmetres de qualitat assistencial. És el de Sant Salvador, dirigit per la doctora Lourdes Clotas.

—Què té d’especial?

—Té gent que fa les coses millors que els altres. Analitzant aquest equip, hem vist que és un grup que deriva menys gent als hospitals.

—60 professionals del GiPSS, al Sociosanitari Francolí, han patit aquest juliol una retallada en el seu sou. Com es pot justificar això?

—Tan bon punt me’n vaig assabentar pels mitjans ho vaig preguntar al gerent del GiPSS. Em va explicar que hi ha una llei que obliga que els salaris de personal no siguin més elevats en un moment determinat. Això afectava els auxiliars de clínica, a la gent de nivell econòmic més baix. Ara mateix estan mirant i analitzant quines implicacions pot tenir aquesta mesura. S’intentarà valorar si s’ha de fer o no s’ha de fer. Sempre s’ha de mirar per les persones.

—Els centres d’Atenció Primària i els hospitals públics del Camp de Tarragona han perdut centenars de treballadors amb les retallades, percentualment, encara més que la resta de Catalunya. Per què Tarragona pateix sempre aquest greuge en matèria sanitària?

—L’equitat de la qual parlàvem, també vol dir com es reparteixen els recursos. La divisió dels diners, primer s’ha de fer pel nombre de catalans, s’ha d’ajustar a l’edat de la població de la zona, al nivell socioeconòmic i la densitat geogràfica. El primer que hauríem de tenir és un model de càpita, de com es reparteixen els diners, llavors diríem mira: al Camp de Tarragona, seguint aquests paràmetres, toquen tants diners. Jo en aquest moment no puc dir si hi ha més recursos o menys recursos aquí, perquè aquest exercici no l’hem fet.

—El faran?

—Voldríem fer-lo.