«Els hàbits culturals han dificultat l'arrelament del protestantisme»

Enguany es commemoren els 500 anys de la reforma protestant de Martí Luter a Alemanya, que va provocar un canvi històric a Europa. És per això que Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la càtedra sobre la diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra, ha escrit el llibre Història del protestantisme als Països Catalans, que explica l’evolució d’aquesta confessió religiosa.

— Quines diferències hi ha entre el protestantisme i el catolicisme?

— El protestantisme reconeix la Bíblia com a única autoritat religiosa. No creu amb l’autoritat papal. Dels set sagraments dels catòlics, els protestants només en reconeixen dos: el baptisme i l’eucaristia. No creuen en la confessió, ni en el culte, ni en els sants, ni en les relíquies. En canvi, el catolicisme té un punt de manifestació pública; es demostra en les processons, romeries i festes majors.

— Conviuen bé?

— Depèn de quins països. Històricament, el protestantisme es reforça com a factor de cohesió en oposició al catolicisme. A més, va rebre la repressió de la Inquisició, però les coses han canviat, tot i que hi ha molts moviments que actuen per aconseguir la unitat dels cristians.

— Tarragona és una ciutat protestant?

— Reus té una llarga tradició protestant. A Tarragona, el fenomen és més recent, però la ciutat és capdavantera en tres coses. Té el cementiri protestant més antic dels Països Catalans, que va servir per enterrar, durant la Guerra de Successió, els soldats britànics. A més, l’any 1832, Tarragona va ser testimoni del primer enterrament protestant públic. Per últim, la primera escola d’inspiració protestant també es va fer a Tarragona l’any 1803.

— Quina ha estat l’evolució del protestantisme?

— Amb el pas dels anys, podem parlar de dos protestantismes. Un de caràcter històric, que és el que trobem al centre i al nord d’Europa, que engloba luterans, calvinistes, metodistes i anglicans, entre altres. Aquest és un protestantisme de profundes arrels històriques. Durant el segle XX es va desenvolupar l’evangèlic, que té el seu origen als Estats Units i a Amèrica Llatina i que adopta una forma coneguda com a carismàtica o pentecostal. D’aquest, jo no en parlo en el llibre, perquè és un fenomen sorgit en els últims temps.

— Quantes persones practiquen el protestantisme als Països Catalans?

— Al voltant de 400.000 persones. Segons els meus càlculs, els Països Catalans acullen un miler de centres de culte, també hi ha residències i escoles.

— Quin paper juga la cultura en el protestantisme?

— En el llibre hi ha un capítol que parla sobre les dificultats de l’arrelament d’aquesta religió. I la cultura popular n’és, entre altres, responsable. La majoria de festes majors estan vinculades a la Mare de Déu, com per exemple Santa Tecla. Canviar aquests ideals i aquests hàbits culturals és molt difícil, perquè forma part de l’activitat social.