«En 'Jo competeixo' hem tirat cap als ritmes electrònics»

Manel torna un cop més a Tarragona per oferir al públicde la zona la seva aclamada música. Aquest cop ho fa en un concert al Camp de Mart en què presentarà el seu últim i quart treball, Jo competeixo. Parlem amb el baix i veus del grup, Martí Maymó.

—Com definiu el vostre últim treball, Jo competeixo?

—És un disc una mica diferent als tres anteriors pel que fa a textures i sonoritats. A part, és el primer treball que hem gravat fora de la nostra ciutat, Barcelona, i amb un productor. Aquesta vegada hem comptat amb una cinquena persona en tot el procés de gravació i mescles i això creiem que es nota cap a bé. Musicalment, apareixen elements de la música electrònica com sintetitzadors o bases rítmiques que no havíem utilitzat mai.

—En què us heu inspirat per composar les seves cançons?

—No tenim una sola font d’inspiració, sinó que estem pendents de moltes coses que puguin servir com a llavor per fer una cançó. A vegades estàs al cine i una idea et porta a començar la lletra d’un tema, a vegades et ve una melodia al cap i la graves amb el mòbil, l’allargues i li comences a posar una lletra, altres cops et poden inspirar un llibre o una anècdota que t’ha explicat un amic... Hi ha milers de coses que poden fer que una cançó sorgeixi, però la inspiració general del disc no ve d’un lloc en concret.

—Sobre que parlen les lletres de Jo competeixo?

—No tenen cap temàtica comuna. Hi ha molts grups que tenen la capacitat de composar 10 o 12 cançons sobre un mateix tema, i per tant el nom del disc té un sentit. En el nostre cas cada cançó és un món.

—Quines petites històries podem trobar doncs, en el disc?

—La primera és una història en un poble d’estiu on arriben dues cosines, n’hi ha una altra que és una descripció del que passa en un tren a Sant Petesburg... Intentem que les històries funcionin per si soles amb la lletra i la música, cosa que és la base de la música popular.

—Què diferencia ‘Jo Competeixo’ dels treballs anteriors?

—Aquest és el nostre quart àlbum i això ja fa que sigui diferent. Quan vam treure el nostre primer disc érem una mica esclaus de la moda que hi havia en aquell moment i dels gustos que teníem. Després de vuit anys som esclaus d’uns altres gustos i vull pensar que hem après molt com a intèrprets, compositors i músics. El disc és diferent pel moment en què arriba i com arriba.

—Com ha evolucionat la vostra música des de l’inici fins avui?

—El nostre primer disc, Els millors professors europeus (2008), és un treball de música pop-folk catalana. A partir d’aquí hem anat evolucionant, ja que en el segon treball, 10 milles per veure una bona armadura (2011), va desaparèixer el folk i ens vam posar en un pop una mica més orquestrat. El tercer àlbum, Atletes, baixin de l’escenari (2013), és un disc més de banda de rock, i en aquest quart, Jo Competeixo (2016) hem tirat més cap a les bases, les textures i els ritmes electrònics.

—Teniu en ment nous temes per un futur nou àlbum?

—De moment no, anem molt pas a pas i ara mateix estem molt centrats en la gira de l’últim disc fent concerts sense parar.

—Com afronteu aquest proper concert a Tarragona?

—Com sempre amb moltes ganes. Hem vingut diverses vegades a Tarragona i el Camp de Mart és un teatre on ens sentim còmodes. Estem contents de venir, ja que quan nosaltres repetim un espai és perquè ens agrada i ens ha funcionat molt bé, i confiem que aquest cop també ho farà. A més, tant a Tarragona ciutat com en la província ens sentim molt bé, ja que tenim una bona acollida per part del públic. Esperem que en aquest proper concert la gent s’ho passi molt bé i surti amb ganes de tornar-hi.