Els instruments tradicionals llueixen amb l'Entrada de Músics del Seguici

«Venim cada any des del 1997 com a Bufalodre. Aquest acte és com una presentació d’allò que som i de tot allò que som capaços de tocar, és una mena de tanda de lluïment». Així és com el músic Francesc Sans descrivia ahir la celebració de l’Entradeta de Músics. Pocs minuts abans que el portal del Roser es convertís en la portalada d’entrada de la música del Seguici Festiu de la ciutat, més d’un centenar de músics ja estaven preparats, acabant d’afinar els instruments, per mostrar la seva vàlua.

Els encarregats d’iniciar el camí –d’un recorregut que unia el Portal del Roser i la plaça de les Cols– van ser la formació Son Nat Grallers de Tarragona, interpretant Els segadors. Així mateix, prop d’una vintena de formacions van desfilar, davant de centenars de persones que omplien la plaça del Pallol, però també bona part de les escales de la Catedral. Una de les membres de So Nat, Roser Olivé, destacava el relleu generacional que ja s’està produint dins dels grups de música tradicional. «Diverses formacions de les quals podem veure avui i grups com la Tradiband, estan formats per exalumnes de les escoles de música de la ciutat, com El Tecler», explicava.

Per la seva banda, el sacaire de Bufalodre Francesc Sans explicava que «en la nostra formació vivim amb molta il·lusió i gust que la gent vulgui tocar instruments tradicionals, ja que tots nosaltres som docents i intèrprets a la vegada. Això ens permet veure la continuïtat i l’evolució que s’està produint». Amb un somriure, també detallava que «som un grup de Valls, però som l’orquestra simfònica del país que no existeix, ja que som quatre: dos catalans, un mallorquí i un valencià».

Durant prop d’una hora es van sentir instruments com la tarota, el tambor, la trompa, el flabiol i el tamborí, entre d’altres. El bon temps va permetre que l’expectació del públic anés creixent. Entre els assistents, hi havia la jove Paula Collado que reconeixia que «és la primera vegada que vinc a veure l’entrada dels músics, però m’agrada. De fet, venim a veure una amiga». Al seu costat, Clàudia Fontboté, de 21 anys, considerava que «sempre hi ha hagut una tradició musical en aquest àmbit. És cert que hi ha més costum a les Terres de l’Ebre, pel que fa a bandes, però Tarragona ha anat guanyant molt amb el temps».

El so de gralles també va despertar la curiositat dels més petits. Diversos centres escolars van aprofitar per fer una visita a la Part Alta. Entre aquests, hi havia grups de primària de l’Escola Saavedra. La mestra Rosa Vergara, de segon curs, va explicar que «hem aplicat el projecte Santa Tecla i hem aprofitat el conte de la Cucafera, nou d’enguany, per fer el mateix recorregut que ella fa per aquesta zona». A primera fila, els més atrevits, d’entre sis i set anys, no tenien cap problema en opinar sobre les bandes que veien. L’Ismael tenia clar que, més endavant, vol tocar la gralla, mentre que l’Aymar deia que «jo sóc més de trombó» i l’Aina volia conèixer el tambor.