L'emoció de viure el Seguici complet

La primera nota musical a la plaça de la Font marcava l’inici de l’acte més tradicional i multitudinari de les festes de Santa Tecla: la Cercavila, amb la primera sortida al complet de tot el Seguici Popular. Arribava el plat fort de la festa, l’Àliga, la Mulassa, la Víbria, els Diables, els Gegants, els Nanos i els balls van omplir els carrers de la Part Alta d’alegria. I és que la felicitat es va apoderar dels rostres de tots els tarragonins. Va arribar l’hora que els més petits demanessin al pare o a la mare pujar en braços per no perdre’s ni un sol detall de l’escena que esperaven veure des de fa un any.

A les set en punt, l’Amparito Roca ja tornava a sonar i emmudia a tots aquells que feien xivarri a la plaça de la Font –punt de sortida de la Cercavila–. L’Albert Puñet, portador de l’Àliga, deia: «El moment d’arrancar és brutal, el cos va sol i l’Amparito entra a dins nostre per fer-nos embogir». L’Àliga és un dels elements que més agrada als petits de la ciutat: la seva majestuositat a l’hora de ballar eclipsava a tots els presents. Per gairebé tots els membres de les entitats que formen el Seguici Popular, la Cercavila celebrada ahir, té un component especial, ja que «no és tan protocol·lari com la Processó i pots parar a les places a fer ballar la bèstia. Tenim més llicències», explicava Puñet.

ClicaAQUÍper veure la imatge a pantalla sencera

Un dels moments més especials de la tarda va arribar amb l’entrada dels elements a la plaça de les Cols. Les escales de la Catedral, plenes de gom a gom, esperaven el Seguici per veure’l ballar. Per norma general, les bandes musicals que acompanyen la Cercavila, s’ho fan venir bé per entrar a la plaça de les Cols amb l’Amparito Roca. I aquí es produeix el moment àlgid: tothom de peu, picant de mans i amb la pell de gallina.

35 anys de l’entrada al Seguici

Enguany, un dels protagonistes de la Cercavila va ser el Ball del Patatuf, que celebra els seus 35 anys de l’entrada al Seguici Popular. Aquest és el ball infantil per excel·lència dins del Seguici. Està format per nens i nenes d’entre sis a deu anys, que des de ben petits, els seus pares els volen introduir en el món de la cultura popular de la ciutat. El Patatuf té una particularitat: el ball és amb parelles i estàtic. És per això que les monitores, –la Mariona, la Cristina, la Raquel i la Joana– s’han inventat unes variacions, anomenades Cucs, amb la intenció que els petits no hagin d’anar caminant durant la Cercavila. Enguany, l’entitat n’ha dedicat un al Ball d’en Serrallonga, simulant un dels seus passos.

Una altra de les protagonistes de la tarda va ser la Cucafera, que va mostrar la seva imatge renovada a la ciutadania tarragonina. «Per nosaltres és un any especial amb un sabor agredolç: per una banda, estem contents perquè estrenem la bèstia restaurada, però per l’altre estem tristos perquè és el primer any que no vivim la festa amb el president de l’entitat, en José Ruiz, que va morir aquest estiu», deia Adrià Recasens, membre de la Cucafera. L’entitat està contenta per la gran acceptació que ha tingut la renovada bèstia, tot i que, des de l’entitat, asseguren que «la pobra Cucafera ja està, una altra vegada per restaurar, ja que els més petits ja li han tret una cella», explica Recasens en to de broma.

El Bou, la Víbria, el Griu i el Drac de Sant Roc treien foc per tot arreu. El Ball de Gitanes i el Ball de Cercolets van fer saltar i ballar als presents. El Ball d’en Serrallonga espantava a tothom amb els trets inesperats. La Moixiganga i el Ball dels Set Pecats Capitals van portar la solemnitat necessària per a unes festes d’aquest estil. I finalment, els Gegants i els Nanos van ser els encarregats de posar el punt tendre a la festa.