«Londres necessita gent de fora per ser una ciutat pionera mundialment»

Les oportunitats que ofereix Londres en el sector tecnològic van empènyer a Anton Òdena a marxar fa dos anys. Allí treballa al departament digital de Canon, fent desenvolupament d’aplicacions. El reusenc confessa que el principi va ser una aventura i destaca els canvis que implica viure en una gran ciutat.

—Quins motius el van portar a marxar a Londres?

—Vaig acabar els meus estudis i volia emprendre un projecte amb un company que ja vivia aquí. Així que vaig venir, vaig obrir una petita empresa i ara faig una mica de tot aquí.

—Quina va ser la primera impressió en arribar?

—Quan vaig arribar no entenia res. El meu anglès era zero i anava molt perdut. La gent t’intenta ajudar si preguntes pel carrer o pel metro. Tot i així, la meva impressió va ser la d’una ciutat molt gran. Estàs allà al mig i et preguntes què fas.

—Van ser uns dies complicats?

—Molt. Havia de trobar un lloc per estar i per dormir. Sempre comproven els diners que tens i encara no tenia un compte bancari. Llavors, has de fer-ho com sigui per trobar un lloc on no et demanin res. Si vens amb un contracte de feina, és molt millor, però si vens a l’aventura, com vaig fer jo, és més complicat.

—Va sorprendre'lel canvi?

—La qualitat de vida que tens a Reus és molt diferent de la d’aquí. A Reus ho tens tot a cinc minuts caminant i aquí ho tens tot a mitja hora en metro. Aquesta és una de les coses que ja saps quan vas a una gran ciutat. Però Londres està plena d’oportunitats que no crec que hi siguin a Reus.

—Quines són les principals diferències?

—Pel que fa a la feina, en el sector en el qual estic hi ha molta flexibilitat horària i està molt bé. Per altra banda, el temps és una porqueria. És totalment imprevisible. Pot ploure, fer sol, vent. Això fa que no estiguis tant al carrer i que no puguis planejar tant les coses. L’altra principal diferència és el menjar. La gent no té el costum de menjar a casa i cuinar. A Londres es va més de pressa i a Catalunya, més calmat. A banda, els pisos són molt més petits i molt cars.

—Quins indrets recomana?

—Treballo a Shoreditch i m’encanta. Fa uns anys aquest barri era un desastre, però està al costat de la City i ara pots trobar-te un gratacel i una antiga nau industrial reformada amb oficines. És molt hipster underground. Al costat de Tower Bridge hi ha un port que es diu St Katharine Docks. Està al mig de Londres, però queda aïllat com si fos un poblet, i sembla que estiguis en un altre lloc.

—Com s’està vivint la crisi?

—A la City no hi ha crisi o jo no la veig. S’ha de dir que no he sortit molt fora i que Londres és una ciutat financera on hi ha molt de moviment.

—És diferent a la resta del país?

—Sí, és com amb el Brexit. Londres no volia marxar. Al final la ciutat és com una illa i necessita gent que vingui de fora si vol ser una pionera a nivell mundial.

—És un bon indret perquè els més joves puguin trobar feina?

—Has de saber en quin sector estàs i quines necessitats hi ha. En el meu cas, treballant al sector tecnològic, no trobaria les mateixes oportunitats a Catalunya que a Londres.

—Quin costum s’enduria a Catalunya?

—Només m’emportaria la manera de treballar i els horaris. Aquí no es para dues hores per dinar, perquè les distàncies són més llargues. El cert és que no m’apassiona estar aquí. Si tingués l’oportunitat de venir a Barcelona, tornaria. Però hem de millorar molt econòmicament. Les facilitats que tenen les empreses al Regne Unit no es tenen a Catalunya. Els tràmits per obrir una empresa es poden fer per Internet i fins a un límit de facturació no has de pagar impostos.

—Té intenció de tornar aviat?

—Potser el següent pas és anar a Nova York o San Francisco, perquè són les ciutats punteres del meu sector. Ara vull viatjar, agafar experiència i contactes i ja arribarà el dia que torni.