Política Municipal
El PP vol que Tarragona es posicioni contra el 'totalitarisme' del Procés
El PSC porta a plenari el suport municipal als acords de pau a Colòmbia mentre l‘oposició cerca evidenciar mancances locals
Pla obert d'una de les bancades del plenari de l'Ajuntament de Tarragona, amb el regidor Javier Villamayor, a l'esquerra, intervenint i gesticulant dirigint-se als grups d'ERC i la CUP. Imatge de l'1 de març del 2016.
El govern municipal de Tarragona, format per PSC, Unió i Partit Popular haurà d’evidenciar fins a quin punt ideològicament no estan a la mateixa ‘ona’, aquest divendres en la sessió ordinària del plenari municipal.
El Partit Popular presentarà una moció amb la qual vol aconseguir del conjunt del consistori el ‘rebuig a qualsevol iniciativa il·legal i/o inconstitucional que perjudiqui l’autonomia i autoritat de les institucions catalanes’ . El text de la moció deixa ben clar que el que es pretén és que Tarragona es posicioni en contra del procés sobiranista i dels acords que està prenen ‘il·legalment’ el Parlament català.
El PP considera que «només a les dictadures autoritàries i als estats fallits deixa d’aplicar-se el principi de sotmetiment a les lleis i a la Constitució».
Sigui quina sigui la resolució del debat sobre la moció, difícilment provocarà cap fragmentació en l’equip de govern, però servirà per a generar un aparador ‘posicional’ de les formacions municipals.
La presentació de mocions sobre temàtiques que depassen l’àmbit municipal no és estranya en el plenari. De tota manera, quan convé, algunes es desestimen tot just amb l’argumentació de què l’Ajuntament ha de dedicar-se a ‘qüestions locals’. Només quan es tracta de temàtiques sense polèmica tenen possibilitat de prosperar.
Un exemple és la moció que el PSC presentarà divendres. Amb ella es vol aconseguir el suport dels ajuntaments catalans als acords de Pau a Colòmbia, un fet històric que es va formalitzar aquest passat 26 de setembre.
Menys fortuna tindrà segurament la moció de la CUP per donar suport a la campanya ‘Som 27 i més’ de suport als estudiants que es troben en mig d’un procés judicial a causa de les protestes que el 2013 van dur a 200 alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona a tancar-se al rectorat. La càrrega ideològica de la moció no fa preveure que aconsegueixi un suport majoritari al plenari tarragoní.
Una altra moció ‘generalista’ també de la CUP és la que insta a exigir el final de les altes mediques injustificades. Que la proposta vagi ‘contra’ un organisme de la Generalitat pot atorgar una distribució diferent de suports per part dels regidors tarragonins.
Pel que fa a les mocions d’àmbit estrictament local, en la majoria dels casos tenen com a finalitat evidenciar la manca d’actuació o errades de gestió municipals. Quan Ciutadans reclama que s’incrementi el pressupost per actuar contra els incendis, el que fa és dir que ara se’n destina poc. O quan demana millorar l’accessibilitat a les platges.
ERC reclama en una moció un pla d’acció integral en matèria de neteja pública a Tarragona i la CUP demana la instal·lació de lavabos públics fixos repartits per la ciutat.
Hi ha moltes mocions d’aquestes característiques que tenen major repercussió mediàtica que efectiva. Per l’equip de govern aprovar la majoria de les propostes de l’oposició representa assumir que allò que reclamen té raó de ser i acceptar mancances o disfuncions. Per a la oposició, però, representen una eina efectiva de denúncia.
Plataformes ciutadanes que tenen queixes contra el consistori també aprofiten la ‘receptivitat’ dels grups a l’oposició. Moltes mocions són propostes derivades d’allò que sorgeix com a queixa des de barris, associacions o entitats amb problemes. Un exemple de màxima expressió d’aquesta circumstància també es produeix aquest divendres. Els grups municipals de la CUP i d’ICV-EUiA presenten una moció per la descentralització de les festes populars de Santa Tecla. La proposta té l’origen en les protestes de la plataforma ciutadana Farts de Soroll de la Part Alta, però com a tal va ser recollida pel Cercle Podem Tarragona Barris, una formació que no té representació a l’Ajuntament. És a dir que finalment dues formacions polítiques porten a l’Ajuntament la discussió d’un a proposta que és veïnal però que té atribuïda una altra formació política.
En aquesta pàgina es poden consultar totes les mocions que es presenten al plenari ordinari de ‘?Ajuntament de Tarragona aquest divendres 30 de setembre.