L'aeroport de Reus, porta d'entrada de les xarxes de tràfic de persones

La creença que l’Aeroport de Reus té un control de documentació més lleu que el de ciutats més grans, com Madrid, Barcelona, València o Palma fa que les xarxes de tràfic de persones intentin fer entrar estrangers al país, com diu Comissari Provincial de Policia, Carlos Yubero. El màxim càrrec policial afirma que és un error dels delinqüents, ja que el control del nostre aeroport no és més lleu que el que fan als altres aeroports. El tràfic d’estrangers detectat acostuma a ser majoritàriament de ciutadans d’origen oriental que intenten arribar a Gran Bretanya utilitzant com a pont el nostre aeroport, que consideren petit. «És una creença errònia, ja que no tan sols ens adonem del seu pas i els detectem, sinó que ens adonem moltíssim», diu Yubero convençut que fa quatre dies que està al càrrec.

—La nostra és una província segura?

—Tarragona és una província amb uns nivells de delinqüència baixos en comparació a altres zones del país que compten amb un nivell turístic similar a les nostres comarques. Tenim uns ràtios de seguretat molt alts en comparació a altres punts del país. El que desbarata les estadístiques és la petita delinqüència: furts, petites estafes, descuits...

—Vostè és un comissari singular perquè es trasllada des de Reus a Tarragona. Són molt diferents les ciutats en l’àmbit de la delinqüència?

—A pesar que són ciutats diferents, una és la capital de la província i té un teixit industrial i port, i l’altra té l’aeroport al seu terme, el tipus de delinqüència no es diferencia. La globalitat actual també ho facilita. Sí que és veritat que l’entrada de droga pel Port és quelcom conegut, ja que històricament ha estat així. No vol dir que la droga tingui com a destí Tarragona, sinó que pot ser un lloc de tràfic cap al destí final. A les Terres de l’Ebre es dóna més el delicte agropecuari, a Reus podríem dir que, per exemple, està preocupant la crema de contenidors.

—Els robatoris a habitatges preocupen...

—Som afortunats perquè tenim un clima extraordinari i urbanitzacions amb habitatges de segona i primera residència. Però, precisament aquesta dispersió facilita que sigui més complicat prestar un servei de seguretat a la ciutadania. No és el mateix controlar el centre de la ciutat que una zona residencial amb cases de 500 metres desocupades i escampades.

—La confiscació de droga és competència del seu cos. Diuen que l’heroïna torna...

—No, això va passar a tot el país fa uns anys. El pic de l’heroïna va ser molt destructiu, però els costums en aquest sentit han canviat. Ara, el que si hem detectat és un increment molt important dels serveis relacionats amb el cultiu del cànnabis i el hatxís de les plantacions. Encara que només tinguéssim quatre o cinc casos de drogues, el cost en l’àmbit personal, familiar i humà es molt gran.

—Hi ha la creença de què les zones turístiques atrauen les màfies. Com estem aquí?

—Els grups de delinqüents organitzats, com per exemple els britànics, han escollit preferent la zona llevantina i sud. És possible que tinguem alguna cosa d’aquest tema, però no és un assentament, ni ho tenim com un objectiu principal o preocupant. Evidentment existeix en alguna mesura, però el treball de prevenció és bàsic en aquest sentit i actuem repressivament quan és necessari, és a dir, quan els delinqüents tenen més mitjans que nosaltres. La nostra costa no té absolutament res a veure amb altres llocs turístics d’Espanya.

—Tarragona té estació d’Alta Velocitat, aeroport, port i una bona xarxa d’autopistes. És un lloc atractiu per la delinqüència organitzada per arribar o fugir?

—És cert que som una zona de pas. Només cal recordar els vehicles «llençats» que van a gran velocitat fins a França carregats de droga, el que s’ha vingut a denominar Go Fast.

—He escrit un llibre sobre prostitució i tot i això no em va quedar clar. Em podria fer cinc cèntims del tema aquí?

—És un tema complicat des del punt de vista jurídic. Hi ha un tema humà darrera important que és que les víctimes queden desbalaïdes, sense feina ni sostre. Sovint hem de col·laborar amb ONG per ajudar-les. A diferència d’altres víctimes, les prostitutes no sempre col·laboren després de detenir als proxenetes. Per cert, sempre que parlem de prostitució ens imaginem a noies, però també hi ha nois obligats a exercir-la. La pertinença a la zona Schegen i l’eliminació de les fronteres a Europa ha facilitat el moviment sense control dels clans de proxenetes i també de poder actuar en l’àmbit de la documentació, ja que, per nosaltres, és com si fossin ciutadans del nostre país.

—Aquesta era la primera pregunta que volia fer-li, però no he volgut incomodar-li. Parli’m de l’amenaça jihadista.

—Estem treballant discretament, com s’han de fer aquests treballs.

—Per això li he dit que l’incomodaria...

—És important el treball que des d’Informació i Intel·ligència fem en col·laboració amb tots els cossos policials. Però, per molt que fem, i no m’agrada dir-ho, però la seguretat absoluta no existeix.

—EIpreocupa?

—A priori, no. Però ens hem de fixar en el nostre entorn: atemptats terroristes al Marroc, Tunísia, Bali, França, Estats Units, Anglaterra... s’ha de reconèixer que aquesta possibilitat existeix. Nosaltres estem sempre pendents absolutament de tot i creiem molt important la prevenció. És a dir, les detencions d’activistes que ataquen l’arrel en el moment en què sorgeix.

—A les entrevistes els càrrecs sempre es posen medalles, i no ho dic per les seves condecoracions. Reconegui’m alguna cosa que no feu bé.

—El servei de Documentació (DNI, Passaport i d’altres) reconec que hi ha hagut algun moment que grinyolava. Hi ha hagut cues i retards, ho he reconegut i estem posant remei, però també és cert que no s’ajusta del tot a la realitat. No sempre ha estat una qüestió d’imprevisió. La minva de personal durant les vacances, a la Setmana Santa, estiu, Nadal és cert, però també que els que viatgem –em poso jo també– ens donem compta a última hora de què, per exemple, el passaport està caducat o necessita sis o tres mesos de vigència per entrar a algun país que així ho demana. Llavors tot són corredisses. Aquesta imprevisió ens pot passar a tots, però existeix.

—Diria que venen més turistes perquè som més segurs?

—Tenim un país amb unes cotes de seguretat pel damunt de la mitjana del nostre entorn. Això facilita que tinguem el volum de turisme que tenim, les visites d’estudiants, els que venen a Port Aventura, fins i tot en l’àmbit internacional. Tenim hotels de primer nivell a Salou, Tarragona, Cambrils, etc. si tenim en compte tots aquests atractius i la gent que atrau, la nostra delinqüencia té un nivell molt baix.

—Una de les competències del seu cos és la de localitzar els llocs d’explotació laboral...

—Es tracta d’un altre cas de trata d’éssers humans. Com a conseqüència de la crisi els factors s’han invertit. Fa deu anys la gent embogia per venir a treballar aquí del que fos. Però hem passat quatre anys molt durs en els que no hi ha hagut treball ni tan sols pels nacionals, així que menys pels estrangers. Continua havent-hi xarxes d’explotació, però potser ja no tant pel nostre país, sinó per desplaçar-los a l’estranger.

—Ja sé el que em contestarà. Però, que hi ha d’aquella vella creença que els cossos policials xocaven i no hi havia cooperació?

—Sobre el paper això està solucionat, de fet fins i tot hi ha un organisme encarregat de coordinar aquestes relacions. Tenim una relació de cooperació excel·lent tant amb Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, policies locals i arribaríem també a policies d’altres països. Concretament fa poc que policies de Reus han anat a declarar a jutjats alemanys i d’altres països. Per què es faci una idea, les relacions arriben a Amèrica. Amb els cossos policials d’aquí tenim molt bona relació actualment.

—Va començar la seva carrera policial al Port de Barcelona i ara torna a una ciutat amb port. Li fa il·lusió?

—Efectivament, vaig començar a l’antiga Brigada Regional de Pasaportes, Fronteras y Extranjeros. El port de Barcelona i el de Tarragona són llocs d’un tipus de treball molt diferent. Tot i que a Tarragona comença a evolucionar el tema dels creuers, allà són el primer port creuerista. Sí, és cert que tenim tendència a recordar «quan érem petits». Però, recordi, jo sóc el comissari en cap de tota la província.

—Tornaria a fer carrer?

—Sí, m’encanta estar al carrer.

Un policia amb ànima de carrer Darrere de les medalles, Yubero té un bon cor. I de sota el seu poblat bigotiblanc, seriós, surten paraules sinceres. M'ho demostra reconeixent les coses que es fan malament. Això no ho havia vist mai en un comissari en trenta anys. Pocs coneixen com ell la delinqüència organitzada, però el fet que s'enyori de quan estava al carrer, com policia de base, diu molt de la seva senzillesa i servei al ciutadà. La prevenció abans que la repressió. Necessitem policies així.