«Acostumen a beure l'aigua calenta quan mengen»

La jove tarragonina Georgina Olivé fa un mes que viu a Changzou (Xina). Ha trobat feina com a professora d’espanyol a la universitat.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar?

—Cada dia és una nova aventura on vaig aprenent coses noves. Hi ha coses que t’enamoren i d’altres a les quals no em podré acostumar mai. Em va xocar molt que la gent em miri pel carrer. Un dia em desgastaran. Se’t queden mirant fixament i t’assenyalen perquè et veuen estrany per ser estranger. M’han arribat a dir que tinc els ulls massa grans i, fins i tot, m’han demanat autògrafs o volen fer-se fotografies amb tu.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Les coses que em van costar més d’assimilar van ser els horaris, el menjar picant, que a la majoria de restaurants no hi hagi vàter i la beguda que serveixen als restaurants. Quan vas a menjar fora els restaurants et regalen l’aigua per menjar no has de pagar la beguda si es aigua i, si vols una altra cosa, te la pots portar del supermercat i entrar-la al restaurant sense problema. El problema recau en què els xinesos acostumen a beure l’aigua calenta i, fins i tot, bullint com si fos té. I és clar, podeu comprendre que al mes d’agost, quan vaig arribar, no em venia gaire de gust.

—Quines són les principals diferències?

—Podria estar hores, perquè hi ha moltes coses diferents. Els xinesos acostumen a esmorzar a les sis o set del matí, dinen entre dos quarts de dotze i dos quarts d’una del migdia i sopen a les sis de la tarda, i jo faig el que puc. Amb el menjar he tingut experiències molt desastroses i d’altres de bones. Una vegada vaig agafar un plat que semblava arròs a la cubana amb un ou ferrat i pernil dolç. L’elecció va ser fatal. Va resultar que el què semblava salsa de tomàquet era salsa picant. A més, a la Xina tenen un concepte de postres i de pastisseria molt diferent. Si veus una mena de canya farcida del que sembla xocolata, segurament t’equivoques i resulta que està farcida d’uns fesols molt típics d’aquí que tenen un color fosc. Els xinesos no segueixen un ordre al menjar com nosaltres d’entrant, primer, segon i postres, sinó que demanen tot el que volen i ho mesclen tot, així que pots veure com van fent cullerada de fideus i mossegada de síndria i després agafen una mica de carn. No m’acostumaré a la higiene ni al trànsit d’aquí, els cotxes sempre tenen preferència. Ens queixem de la Sanitat a Espanya, però dono gràcies quan veig alguns hospitals d’aquí. Tampoc suporto la mania dels xinesos d’escopir a terra i eructar quan els i ve de gust.

—Quins són els indrets més característics?

—Allò més característic de Changzhou és la Pagoda (Tianning temple) que està al centre de la ciutat, es tracta d’una torre de fusta d’uns 84 metres. Els parcs també són molt característics. Pots trobar el Changzhou Dinosaur Park, el parc de Yan Chen i un altre que es caracteritza per tenir sobre un llac una escultura molt gran amb forma de nenúfar que s’il·lumina de nit.

—Com s’està vivint la crisi?

—La gent de classe alta viu bastant bé però la gent amb problemes econòmics pateix molt. Per exemple, les persones grans, que posseïen un sou més aviat baix quan treballaven, ara no poden cobrar pensió i treballen fent de jardiners o d’escombriaires. No es jubilen, «mueren con las botas puestas».

—Quin costum s’enduria?

—La seva manera de ser. Són molt més honestos i confiats que en altres llocs d’Europa i l’índex de criminalitat és molt baix.