«Un pare va dir al seu fill abans de morir que l'havia comprat»

La tesi doctoral de Neus Roig, una tarragonina que va decidir estudiar el grau d’Antropologia i un màster d’Antropologia Urbana a la URV, ha estat l’embrió de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors que tindrà com a seu la URV. Neus s’ha implicat molt en la investigació i defensa dels casos de fills que cerquen als seus pares biològics en ser adoptats –o directament «robats» a l’Estat. Per les seves mans han passat 475 casos.

— Són importants els casos de Tarragona?

— Sí, el cas d’una noia de Tortosa, nascuda el 1968, que va saber que la seva mare no era la seva mare. La van arxivar perquè va denunciar quan tenia més de 18 anys. Els magistrats van considerar que havia prescrit. Ara està al Tribunal Suprem.

— Li han tancat moltes portes?

— La llei de Protecció de Dades fa que no hagi pogut accedir al 50 per cent dels casos.

— On va començar tot?

–Vaig crear un blog demanant a les víctimes que expliquessin el seu cas. Vaig tenir moltíssimes visites i vaig fer la tesi i crec necessari que aquests casos s’analitzin en profunditat.

— Expliqui’m un cas que l’hagi emocionat especialment

— Un pare de Vilanova, abans de morir confessa al seu fill que era adoptat. Es va donar la circumstància que eren dues famílies amigues que havien fet el mateix, per tant es va assabentar també l’amic. Els pares anaven regularment a Saragossa a pagar el termini de la compra dels nens.

— Quin era el lloc on es feien aquests tractes a Tarragona?

— A l’antic Preventori de la Savinosa. Allà hi havia nens amb algun familiar amb tuberculosi, però també es practicaven les adopcions.

— On estava l’engany?

— La casuística és diversa. Però, per exemple el nen que moria abans de les 24 hores no era considerat persona. Llavors ni tan sols la mare tenia dret a veure’l. S’havia d’expedir un Legajo de feto i era enterrat al cementiri a una fosa comú. Alguns casos –a Tarragona, per exemple– aquest document no es trobava i als pares se’ls hi deia que el seu fill havia mort, però en alguns casos no era així.

–L’Església té alguna cosa a veure en tot això, perquè parlen que les monges...

–Tenen molt a veure amb això. L’any1952 es crea el Patronato de Protección a la Mujer, amb Carmen Polo de Franco al davant. Elles condicionaven les mares perquè abandonessin la criatura. Es feia un parto anónimo i es donaven a famílies de bien, previo pago.

— Creu que la justícia actua correctament amb aquests casos?

— No, l’arxiu d’aquests casos no hauria de ser el final. La prescripció hauria de tenir en compte el moment en què un fill s’assabenta de què la seva mare no és biològica, no l’edat.

–Creu que encara, que ja no tenim franquisme, hi ha interessos ocults?

— En aquests casos hi havia implicats importants metges, professionals de la medicina i persones que actualment tenen descendents que els interessa que el tema prosperi.