Un grup d'experts debatrà a la URV el robatori de nadons al franquisme

Una vintena de casos de robatoris de nens que es van denunciar a la província de Tarragona des de la Guerra Civil estan inclosos entre els que han estat investigats i seran estudiats pel Comitè Científic de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors que es crearà demà a la URV. La Sala de Graus serà l’escenari escollit per tractar el fenomen d’aquesta delinqüència vinculada majoritàriament a la política, el règim franquista és un exemple, però també per altres qüestions no ideològiques, fins i tot econòmiques. Habitualment, els investigats eren els propis afectats, el que comportava que les dades obtingudes estesin molt influïdes per angoixes, frustracions i dificultats.

Santiago Castellà, professor de Dret Internacional, serà el director científic de l’observatori, que pretén treure conclusions científiques lluny d’opinions i subjectivitats. «L’observatori reunirà diferents experts, que discutiran sobre el tema. Es tracta d’una proposta asèptica, no tendenciosa, que analitzarà com s’ha de tractar científicament (ADN), socialment i jurídicament la desaparició forçada».

Els investigadors s’estimen més denominar aquest fenomen com ho fa les Nacions Unides: «desaparició forçada», ja que engloba molts supòsits, com podria ser el robatori de nens, adopcions il·legals o canvis d’identitat, ja que aquesta tipificació no prescriu. És a dir, que fins que no apareix la persona desapareguda, viva o morta, fins que no es té alguna notícia d’ella, el delicte podrà ser jutjat. A més, afegeix, Castellà que «L’Estat té l’obligació d’investigar i trobar a la persona». Precisament un dels punts que es tractaran en aquest observatori fa referència als dictàmens que Nacions Unides emet per informar a Espanya com ha de tractar aquests casos i què ha de fer. «Orientem les polítiques espanyoles cap al que diuen les de l’ONU».

L’ADN , bàsic en la investigació

Un dels problemes amb el qual es troben investigadors i víctimes és el de la precarietat de les proves biològiques al nostre país. La carència d’un banc de mostres d’ADN amb el qual es pugui comparar mares, fills i germans és un problema que té Espanya respecte a altres països. S’han fet diferents propostes, especialment a la Guàrdia Civil –especialitzada en el tema de la identificació biològica– perquè es configurés un banc estatal que permetés que pares i fills es trobessin. D’altra banda, hi ha mancances de com es fan els estudis a Espanya, ja que es parla d’una manca de marcadors, que, de nou torna a posar en evidència les precarietats espanyoles respecte a països veïns. Les dificultats tècniques frenen específicament els casos d’identificació entre germans, ja que aquest tipus de proves requereixen més marcadors dels tretze amb els que actualment existeixen a Espanya, segons explica el director científic de l’Observatori. Demà dissabte es constituiran tres Meses, dirigides per Castellà i pels catedràtics Fernando Martínez i Francisco Checa, ambdòs de la Universidad de Almería, que han estat directors de la tesi de la doctora Neus Roig. La búsqueda de la filiación biológica. La detención ilegal de recién nacidos i la usurpación de su identidad en España, que ha generat aquest observatori.