«Pensar que Rajoy solucionarà el tema de l'N-340 és d'innocents»

Les arrels polítiques del diputat d’ERC, que parla espanyol, es troben en una bonica història d’amor viscuda a l’organització catalana comunista, Bandera Roja, i on els protagonistes són els seus pares. Des de ben petit, Rufián s’ha empapat de política a través de la pantalla del seu televisor, ha vist pòsters amb la imatge de Che Guevara i ha escoltat la música de Víctor Jara. Després de treballar per Súmate, l’any 2015 es va presentar com a cap de llista al Congrés per ERC.

—Què ve a fer a Tarragona?

—A parlar amb la gent i fer política municipal als barris, la més important segons el meu parer.

— Quines són les seves inquietuds?

—Les mateixes que les d’un barri de l’extraradi de Barcelona, Girona i Lleida. Les pensions, el model d’habitatge i la sanitat.

—Segons el seu parer, que és el més necessari per a la ciutat de Tarragona?

—Fa 20 anys que pateixo els rodalies, però jo crec que el cas de Tarragona és flagrant. És urgent dignificar el tema del transport ferroviari i les seves connexions. Aquest fet reflecteix a la perfecció el maltractament de l’Estat espanyol cap a Catalunya.

—Què s’ha de fer per aconseguir-ho?

—Que Catalunya sigui independent. La meva experiència a Madrid m’ha demostrat que no hi ha cap altra opció, perquè tenim un Estat que aposta per una línia classista com és l’AVE.

—Assistirà el dia 10 d’octubre a la mobilització organitzada per les plataformes que treballen per les millores ferroviàries?

— Sí, per mi és important. Renfe i Adif han sigut unes màquines de fer independentistes a Catalunya.

— Sap en quin estat es troben les obres del quart tram de l’A-27, de Tarragona a Montblanc?

—L’estat exacte el desconec, però em consta que el nostre grup parlamentari ho ha preguntat a les dues cambres de l’Estat.

—Té constància de la sinistralitat de la carretera N-340?

—Aquesta és una reivindicació que forma part de l’ADN d’ERC. A més, aquesta reivindicació va ser el meu primer acte electoral i el recordo com una reivindicació històrica.

—Quina és la solució?

—És complicada, però la meva aposta és la gratuïtat i intentar dignificar la via.

—Aquestes problemàtiques arriben a Madrid?

—Nosaltres tenim clar que estem a Madrid per intentar defensar Catalunya, les seves institucions i el procés. Nosaltres no volem convèncer a Rajoy de res, ja que pensar que el president intenta solucionar la problemàtica de la N-340, per posar un exemple, és d’una innocència absoluta.

—I dels Jocs Mediterranis en parleu?

—No, tampoc.

—Creu que es faran?

—No en tinc ni idea.

—I li agradaria que se celebressin?

—Sempre i quan no es fomenti la precarietat laboral ni les bombolles immobiliàries, i sigui bo pel territori, sí.

—Hi haurà noves eleccions?

—Després del cop d’estat del PSOE, jo crec que no. L’escàndol dels socialistes significa que una part s’abstindrà i que Rajoy serà president.

—Què feu a Madrid?

—Tres coses molt importants. Intentem interpel·lar la gent que vota a Podemos, no regalar la imatge de Catalunya a Rivera i arribar a la gent republicana i d’esquerres espanyola.

—Ens van dir que a la tardor del 2017, Catalunya ja s’hauria desconnectat de l’Estat espanyol. De moment, hi ha data per fer un referèndum...

—El referèndum servirà per culminar el procés. S’està treballant amb tres lleis de desconnexió, una d’elles la de transitorietat jurídica, que és una declaració unilateralitat d’independència com una casa de pagès. Tot va endavant, paciència. Penseu que si ara el president Puigdemont i el seu govern fes una roda de premsa i expliqués que s’ha contractat a quaranta persona per treballar a la Hisenda Pública Catalana, el Tribunal Constitucional els inhabilitaria. Malauradament, s’ha de treballar amb discreció i estratègia.

—Segons sembla ets el polític de moda..

—Llavors tenim un problema (riu). El meu amic David Fernández (CUP) em va dir aquesta frase: «Jo cada matí, quan arribo al Parlament, prenia la pastilla roja, per saber que això era Matrix». Tot això és Matrix i la política real es fa al carrer. Si algun dia em converteixo en un imbècil, de ben segur que tindré algú al costat que m’ho dirà.

—Què opina de la desfeta del PSOE?

—Durant la meva primera intervenció al Congrés, Pedro Sánchez ens va dir: «Vosaltres provoqueu la crisi de convivència a Catalunya». I jo li vaig contestar: «Crisi de convivència la que tindrà el seu partit a partir d’avui». No és que jo sigui molt espavilat. Qualsevol persona amb uns mínims coneixements sabia que passaria això.

—Ha votat alguna vegada a un partit que no sigui Esquerra Republicana de Catalunya?

—Sí. A Izquierda Unida de Julio Anguita.