«Conceben Espanya com un país exòtic»

El llorencenc Eduard Rebollo va conèixer la ciutat polonesa de Poznan el 2014, quan hi va anar a fer un Erasmus. Ara hi ha tornat per amor, estudis i feina. Actualment cursa un Màster en Relacions Internacionals, que combina amb la seva feina de cambrer en un restaurant de cuina espanyola.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?

—La primera impressió va ser bastant xocant. Recordo agafar el tren des de Varsòvia que em portaria fins a Poznan i sentir que em trobava en un lloc completament diferent. El que més em va xocar en el primer contacte amb el país va ser l’arquitectura, amb una forta influència soviètica.

—Quines són les principals diferències amb Catalunya?

—Les diferències culturals més evidents venen marcades molts cops pels horaris. Per exemple, mai fan durar un àpat més del que triguen en acabar-se el plat. Normalment, fins que no és de nit no s’asseuen tots junts en una taula.

—Quins són els llocs més característics de Poznan?

—Stary Rinek, que és el mercat vell, i el petit centre de la ciutat.

—Què és el que més li ha xocat de la seva cultura?

—Veure com les distàncies que guarden des d’un bon principi desapareixen per donar lloc a una gran amabilitat i calidesa.

—Li ha passat algun fet curiós?

—Fa un parell de setmanes, en la inauguració del local de cuina espanyola en el qual treballo, va entrar un home d’edat avançada cridant «viva Espanya!» amb molt d’entusiasme. Li vaig preguntar què era el que li agradava tant d’Espanya i on havia estat. L’home, tot tranquil, em va dir que no hi havia estat mai, però que era un dels seus somnis de jove que no va poder complir pel fet de viure sota el règim comunista d’aquells temps. Tot i així, l’home sentia una devoció sense límits cap al país on mai havia pogut estar.

—Quina visió tenen els polonesos dels espanyols?

—Conceben Espanya com un país exòtic. Els hi agrada la seva gent i en general s’entén un tipus de devoció que a hores d’ara encara em costa d’entendre.

—Com s’està vivint la crisi?

—Ells no tenen la sensació d’estar en crisi. Aquí la taxa d’atur és molt baixa i hi ha feina per tothom. El país més aviat està creixent. La crisi que ells estan experimentant és una crisi democràtica.

—En quin sentit?

—El president i el primer ministre actuals són del mateix partit, un de molt conservador, cosa que no és bona perquè no hi ha cap tipus d’oposició a l’hora d’aprovar lleis. La llibertat d’expressió, tant en la part cultural com en els mitjans de comunicació, està sent restringida constantment. Això i una sèrie de noves lleis posen en perill els drets democràtics del poble polonès.

—Què és el que més enyora de Catalunya?

—La família i els amics en primer lloc i després ja venen el mar, la vida al carrer i l’alegria en les cares de la gent. I no ho oblidem, el fuet i la botifarra blanca!

—S’imagina establint la seva vida a Polònia?

—De moment no, ja que no em veig establint tota una vida en un mateix lloc i no podria viure molts anys més amb aquest clima.