La zona de la Budellera podrà tenir edificis de fins a 9 pisos d'alçada

La nova zona de creixement de la Budellera, amb una superfície total d’1.326.450 metres quadrats, preveu la construcció de 5.789 nous habitatges. D’aquestes, 4.052 seran de promoció lliure, mentre que la resta seran de protecció pública i a preu concertat. Tal com detalla el Pla Parcial 24 de la Budellera, aprovat inicialment a finals d’aquest setembre, un dels objectius principals és convertir aquest sector en una de les àrees de desenvolupament residencial de la ciutat. El pla, que actualment es troba en exposició pública, detalla que els habitatges de promoció lliure podran tenir fins a un màxim de nou plantes –vuit i la planta baixa–. Així mateix, els habitatges de protecció pública hauran de ser de 7 plantes com a màxim –sis i la planta baixa–. A la vegada, però, cal destacar que el pla preveu una zona d’activitats econòmiques de serveis i usos compatibles en la qual es planteja fins a tres edificis amb un màxim de 12 plantes –planta baixa i 11 plantes–. Aquesta zona podrà donar pas a usos hotelers, comercials, d’oficines, restauració, lleure, recreatiu musical, dotació d’equipaments comunitaris, administratius, educatius, universitaris, esportius, residència col·lectiva o comunitària, cultural, de lleure, sanitari-assistencial, religiós i d’aparcament.

La Budellera engloba els terrenys situats al nord de la N-340 –més amunt del sector Mas Sanromà i Cala Romana–, el sud de l’Autovia A-7, a l’est el Club Gimnàstic i a ponent del nucli de Boscos de Tarragona. El pla subratlla que la tramitació del projecte d’urbanització es dugui a terme en un termini màxim d’un any, a comptabilitzar des de l’aprovació definitiva d’aquest. En aquest sentit, una vegada s’hagi aprovat definitivament el pla, el projecte d’urbanització i el de reparcel·lació, hi haurà un temps màxim de tres anys per iniciar les obres d’urbanització i sis per a la seva finalització, tot i que es contempla la simultaneïtat de les obres d’urbanització i d’edificació. Aquest fet fa pensar que podrien passar deu anys abans que hi visqués un veí en una nova residència.

D’altra banda, aquest pla de millora també incorpora l’antic sector PP-27 del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). Aquest fa referència a la definició del sòl situat entre la N-340 i la via del ferrocarril i d’aquesta fins a la platja Llarga. De fet, el PPU-24 estableix que els terrenys –de 105.463,72 metres quadrats– seran de «cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’Ajuntament de Tarragona i quedaran com a zones lliures d’edificació i, excepcionalment, es destinaran a equipaments, aparcaments i instal·lacions al servei de la platja Llarga sense perjudici que es puguin atorgar concessions». En aquest punt, el pla ja alerta que «hi ha diverses edificacions d’habitatges i d’activitats de restauració». D’aquestes, menciona que el sector «esdevindrà de titularitat pública encara que es proposa que les finques adscrites al restaurant Mirall d’Estiu i al restaurant M-15 continuïn amb la seva activitat a través d’una concessió administrativa conjuntament amb el sòl d’equipaments que planteja el PPU-24 per instal·lacions i serveis de la platja Llarga».

Cal destacar, que en aquest espai s’hi troba establiments privats com el bar Riojana o els càmpings Platja Llarga i Las Salinas. De fet, el pla planteja la reserva de sòl per aparcament al servei de la platja Llarga a l’àrea esbrossada de vegetació amb una capacitat aproximada de 500 cotxes a l’àmbit del PPU-41, la Vall del Llorito. Un altre dels objectius del pla de la zona de la Budellera és el de millorar la connexió del sector amb les infraestructures exteriors. Així, es crearà un eix cívic i direccional que travessarà tot el sector seguint, en gran part, la traça actual del camí de la Budellera, que és coincident amb el fons de la vall. Serà un vial amb una secció complexa que servirà tant per al trànsit rodat com per al pas del transport públic, de bicicletes i vianants, que es planteja amb estructura de Boulevard-Rambla de serveis. Altres connexions destacades seran la unió entre la Via Augusta i la rotonda de connexió de l’A-7, així com la unió de l’eix central amb l’antic espai de reserva de la variant de la N-340. En clau ferroviària, consta la previsió de reserva de sòl per l’abaixador de la Budellera.

Espais lliures

D’altra banda, el pla preveu un destacat sistema d’espais lliures. Es planeja el Gran Parc de la Budellera amb més de 22 hectàrees. Aquest tindrà una superfície cinc vegades superior a la que té el Parc de la Quinta de Sant Rafel. També volen donar pas al Parc del nord i el Parc de la Savinosa, pel qual proposen un espai dedicat a les activitats infantils i juvenils amb un gran circuit bici-cross i àrees de bike-trial, skatepark, zona de gronxadors i pícnics. Es buscarà crear un parc costaner a la zona de la platja Llarga, amb la incorporació excepcional de mesures correctores del desguàs del barranc de la Bassa Closa.