Un nou centre ubicat a la Rambla Nova descobreix el talent en els nens amb Alta Capacitat

Recorden allò de què Albert Einstein treia notes dolentes a l’escola? No sempre els resultats acadèmics demostren l’autèntica vàlua, intel·ligència o talent d’un nen. Això ho saben molt bé al Centro Excellence, que ha obert les seves portes a la Rambla Nova de Tarragona i que atendrà els nens amb Alta Capacitat, i donarà suport a les seves famílies perquè gestionin correctament aquestes capacitats extraordinàries, que sovint són confoses amb un TDH (Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat). El centre està dirigit per Edith Lando, una coacher, que s’ha preparat per ajudar i saber treure el millor de cada nen amb un protocol que a molts sorprendria perquè no té com a base l’estudi, els llibres i les pissarres. Tot al contrari, s’aprofita el joc, la diversió i les respostes a les preguntes que inquieten al nen perquè aprengui pràcticament sense adonarse’n i d’una forma natural.

La detecció és bàsica

Un equip de deu persones, entre els que es troben els professors Susanna Miquel i Pio Puig, posen en pràctica aquesta curiosa manera de treure profit al cervell. Per tractar l’Alta Capacitat, el primer que es necessita és detectar-la. Així que es fan inicialment dues proves que intenten, mitjançant tests, saber per on han «d’actuar» i quines són les característiques de cada nen.

Detecten l’Alta Capacitat (vindria a ser un nivell més baix del superdotat) i posteriorment identifiquen el talent de l’individu. Una tercera fase porta a preparar les mesures que intentaran enriquir les inquietuds que hagi mostrat el nen, que mai és considerat ni un malalt ni cap síndrome, com podria ser un TDH. Tot al contrari, es considera que l’Alta Capacitat és un do que es té i que permetrà assolir fites extracurriculars. El cervell d’un nen amb aquesta intel·ligència necessita que «s’alimenti» correctament i que processi informació que, sovint, no pot obtenir a l’escola o amb els amics de la seva edat. Així que es denota un cert desinterès, un avorriment, que aparentment i moltes vegades és confós amb una mandra o poca iniciativa per afrontar els estudis.

El perfil d’aquests petits, tot i que també hi ha d’universitaris, és algú hipersensible i, per això, es requereix una col·laboració de la família per tal de donar-los un afecte i tracte adequat, al qual necessiten per tal de motivar-los. Sovint poden pensar que ells no poden enfrontar-se a la resolució sols. De vegades és apropiat que a un nen se li proposi un repte, d’altres vegades se’l’s fa esbrinar un enigma..., però, el més important, és sentir les seves preguntes, saber què és el que l’inquieta i on està el seu interès. Cap dels «professors» farà quelcom semblant a un repàs de matemàtiques o ciència, però sí que sabrà com esperonar-lo perquè adquireixi els coneixements amb un joc.

Sovint, a l’escola, ningú sap identificar un nen amb talent verbal o no se li ha fet cap prova d’intel·ligència: si supera el nivell 130 del test de Wisc, es tracta d’un superdotat i si es troba entre els 120 i els 125 és considera un nen amb Alta Capacitat. Però, lluny d’aquests nivells, podríem trobar un Mozart entre algú amb un nivell d’intel·ligència molt baix. A Centre Excellence ho descobririen.