Un mantell de flors reivindica l'Aragó a Tarragona

Cachirulos, xambres, espardenyes i grans vestits, han omplertaquestmigdiade dimecres la Catedral de Tarragona. La pluja no ha aturatla comunitat aragonesa per tal de celebrarla festivitat de la Verge del Pilar. Prop de l’altar, la imatge de la verge esperava el seu mantell quan faltaven pocs minuts per les dotze. El president del Centre Cultural d’Aragó de Tarragona, Santiago Isla, detallava que «com és habitual, l’acte d’avui consisteix en una ofrena floral a través de la qual omplim tot el que seria el mantell de la Verge».

Allò que no hi ha faltathaestatla interpretació de la jota. Més enllà dels colors vistosos dels mantells i els cachirulos –mocador de colors que va plegat i lligat al cap, en el vestit masculí aragonès–, una desfilada de rams de florshan ocupatel centre de la catedral que, acompanyats dels cants tradicionals, s'han convertiten el centre de la trobada. «Avui és un dia emocionant pels aragonesos, però també per Tarragona», explicava Isla, a la vegada que reconeixia que «fa 38 anys que visc a Catalunya i, de vegades, tinc nostàlgia de la meva terra». Ara bé, ha defensaten tot moment que «estem totalment integrats i, de socis, ja som més de 150 famílies».

De fet, la celebració de dimecresnomés ha estat un dels múltiples actes que la comunitat aragonesa ha dut a terme des del 30 de setembre. Aquests també han servit per refermar les seves tradicions i el relleu generacional. No obstant això, des de l’entitat lamentaven que «és difícil aconseguir que els joves s’interessin per les tradicions i, sobretot, falten nois que ballin les jotas». Ben a prop, però, hi havia una de les famílies que trenca la tònica.

El matrimoni Susana Galve i Carlos Grao, tots dos cantadores, explicava amb orgull que «els nostres fills ballen». De fet, han revelatque, enguany, ésla primera vegada que participen en la festivitat a Tarragona. «Cada any anem a la nostra terra a fer l’ofrena floral, però aquesta vegada el meu marit s’ha lesionat i ens quedem a Tarragona», descrivia Galve. Al seu costat, el jove Manu Grao, de divuit anys, explicava que «vaig començar a ballar jotas amb 12 anys». A més, Vicky Barceló, de 24 anys, reconeixia que «sembla molt fàcil, com si només saltéssim, però és molt tècnic. Hi ha molts passos diferents». Bandúrries, llaguts i guitarricos no han deixatde tocar fins a la celebració d’una missa.

El darrer acte de celebració de la festivitat de la Verge del Pilar es viurà aquest dijous, quan part de l’entitat viatjarà fins a Saragossa per visitar el Rosario de cristal. Mari Carmen Recarte afegia que «és molt bonic poder viure-ho en primera persona. Són carros de vidre que van amb els seus fanalets, es tracta com d’una professó». En aquest sentit, ha asseguratque «és un dels actes més rellevants de les festes, però fora de Saragossa no es coneix gaire».