«Joves immigrants van haver de dormir al carrer o tornar al seu país a causa de la crisi»

La necessitat de canviar, l’ambició de viure en un país estranger i les ganes d’aprendre a parlar anglès fluidament van portar la reusenca Misericòrdia Prados a marxar cap a Dublin fa dos anys. A més, laboralment se sentia molt limitada a Espanya «perquè amb la crisi hi havia menys oportunitats per als joves».

—Quina va ser la primera impressió en arribar-hi?

—Tot era molt diferent. Els carrers, edificis, botigues, el físic de la gent... És una ciutat molt bonica i amb molt d’encant, però no té res a veure amb el que coneixem de Catalunya.

—Van ser uns dies complicats?

—Van ser molt durs. Et trobes sola en un país on no parlen la mateixa llengua que tu, i preguntar qualsevol cosa, per insignificant que fos, em suposava un gran esforç. T’has d’adaptar a horaris nous i estils de vida diferents, i costa trencar amb les rutines a què estem acostumats.

—Et va sorprendre el canvi?

—Va ser enorme. Vaig arribar a mitjans de juliol i en baixar de l’avió feia fred! El menjar va ser la meva segona sorpresa. El fast food hi és molt accessible, hi ha un McDonald’s o Burger King a cada cantonada, i fins i tot la Coca-Cola és més barata que una ampolla d’aigua. Una altra cosa va ser la diferència entre les classes socials. Hi ha molta gent sense sostre que dorm al carrer, però també moltes persones adinerades.

—Quines són les principals diferències amb Catalunya?

—El menjar, la cultura i l’estil de vida en general. Aquí les noies es maquillen i es vesteixen d’una manera molt exagerada. A més, la majoria dels irlandesos són molt amables i amistosos.

—Quins indrets de Dublin recomanes?

—La fàbrica de la cervesa Guinness i el barri de Temple Bar, on hi ha molts pubs amb música en directe. A la fàbrica hi ha una terrassa on pots veure tot Dublin i gaudir al mateix temps d’una bona cervesa negra. La universitat Trinity College també és molt bonica, i s’hi pot visitar la galeria del Book of Kells i la seva biblioteca, on s’hi van rodar escenes de Harry Potter.

—Com s’hi està vivint la crisi?

—La crisi va afectar greument a Irlanda des de l’inici. Ara mateix la majoria de la població està recuperada, però encara hi ha certs sectors de la societat afectats, com famílies amb molts fills o amb pocs recursos.També van patir molt els joves immigrants. Moltes persones, com jo, vam marxar del nostre país per buscar un futur millor. Irlanda va tenir un important increment de població, i en conseqüència el preu de l’habitatge es va disparar. Molta gent va haver de dormir al carrer o tornar a casa.

—Com treballen els irlandesos?

—Són bastant eficients, responsables i meticulosos a l’hora de treballar. El que més m’agrada del món laboral són els horaris. Prefereixen començar la jornada aviat i plegar a les 6 de la tarda. Després de la feina solen anar al pub, perquè aquí la vida social és molt important.

—És fàcil trobar-hi feina per un jove?

—Si estàs disposat a fer qualsevol cosa i parles anglès, sí. Uns anys enrere era molt fàcil pel sector tecnològic i informàtic, perquè hi ha grans empreses com Google, Microsoft o HP. Molta gent va venir buscant noves oportunitats laborals, però ara mateix el sector està una mica saturat.

—Quins costums t’enduries a Catalunya?

—Definitivament els horaris, així tindríem molt més temps lliure per les nostres aficions i gaudir de la família.

—Què trobes a faltar?

—El bon temps, l’escalfor del sol i el menjar. I per descomptat la família i els amics.