«El nombre de procediments que s'inicien a Tarragona ha baixat, però cada vegada són més complexes»

Fa 25 anys, Fernando Jareño obria la mateixa porta on ara em trobo a un magistrat més jove. Al despatx es respira aquella solemnitat que dóna la fusta i el cuir del sofà. Al fons, aquella taula en què, tant Don Fernando com Javier, (ara ja sense el Don, fem més propera la justícia) passen més hores que un rellotge treballant. Per a ells, els dies de 24 hores són una limitació i probablement fallarien que en tinguessin més. La meva gravadora ja no és un cassette i la càmera de la fotògrafa, la Cristina, ja no porta rodet. Les coses han canviat, tecnològica, social i judicialment. Només cal veure la trentena de reformes del Codi Penal que s’han fet des de llavors. Hi ha delictes que no existeixen ja i el món coneix una nova era: la d’internet. A Javier Hernàndez, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, no li agraden les estadístiques quantitatives –jutjo–, perquè no reflecteixen la realitat, i de vegades no tenen en compte l’autèntic esforç que fa l’Administració de Justícia. Per exemple, un cas pot ocupar mesos i deu casos de robatori poden resoldre’s d’una forma ràpida.

—Em podria fer una valoració actual de la justícia a Tarragona?

—Tot es pot mesurar, però el problema del mesurament és que el paràmetre quantitatiu ens oferirà una baixada en el nombre de procediments judicials que es tramiten a la província, probablement arribarem al 25 per cent de reducció al 2016. Això és, evidentment, significa un alleugeriment de la tramitació en els jutjats, però no és significatiu perquè no reflecteix la complexitat només el nombre. Cada vegada arriben assumptes més complexes que requereixen un gran esforç i temps.

—Això vol dir que som una província judicialment complexa?

—Tenim clars marcadors de complexitat, les singularitats i les complexitats pròpies de la nostra extensió geogràfica i del fet que estem a la costa. En resum, participem de la criminalitat pròpia de la costa mediterrània i amb algun factor també diferencial que fa que sigui una província amb uns nivells de complexitat qualitativa elevada.

—Som com la Costa del Sol?

—La Costa del Sol té altres variables. No arribaríem a tant, estaríem entre un nivell mitjà, ni som Guadalajara, ni Màlaga. Però tenim port, aeroport, turisme, bones autopistes i un sud de la província complicat en el tema de l’haixix, ja que el Delta és una via d’entrada de droga a l’Estat. Però sí que compartim les noves formes de criminalitat pròpies de territoris econòmicament pròspers. La nostra criminalitat no té res a veure amb les d’interior. Perquè es faci una idea, Tarragona, província, té més o menys la mateixa població que Saragossa, però ells tenen un 50 per cent menys procediments judicials penals que nosaltres.

—A què és deguda aquesta baixada de procediments incoats?

—D’una banda, s’hi han produït reformes de la legislació que impacten directament en la quantitat d’assumptes. Una d’elles és la del Codi Penal, que elimina algunes faltes i tot i que algunes s’han convertit en delictes lleus, d’altres senzillament han desaparegut. Hi ha infraccions que ja no es persegueixen penalment i d’altres que no reuneixen les condicions perquè arribin al jutjat.

—Però han baixat també els delictes...

—L’anàlisi criminogen és complicat i de vegades no tenim paràmetres clars. Per exemple, el 2010 vam jutjar 19 homicidis, el que ens va situar al rànquing en un lloc preocupant: érem la segona província de l’Estat en homicidis. El 2016 només portem un cas. I és difícil saber a què es deu aquest gran descens. La veritat és que no ho sé. I tornem a tractar del tema de l’estadística, ja que percentualment els homicidis són una gota dins el got dels delictes, però ens obliga a activar les alarmes i a fer majors esforços d’investigació, de tramitació processal, d’enjudiciament.

—Puc insistir en el fet que em digui quins delictes es produeixen més?

—Si haguéssim de fer un llistat percentual, el nombre més gran de delictes l’ocupen els robatoris en general. Primer els robatoris amb força, li seguirien els furts, després els robatoris violents, delictes patrimonials, lesions, maltracte i delicte familiar.

—Tarragona és diferent de les altres províncies en criminalitat?

—Jo no destacaria que Tarragona té una particularitat criminal que la fa única en un delicte concret. Només que tenim una criminalitat més complexa que d’altres per factors situacionals, geogràfics, econòmics, i amb uns fenòmens de criminalitat complexa i creixent. Però, un titular em costaria molt donar-lo, tot i que comença a haver una qualitativa identificació amb el tràfic de drogues, les estafes –algunes complexes i enrevessades–. El blanqueig de diners comença a aparèixer i és una forma de criminalitat complexa, tot i que no és protagonista de l’estadística.

— Què ha canviat a l’Audiència en els últims 25 anys?

—Fa 25 anys a l’Audiència érem 6 magistrats, ara en som 16. Només això ja és una gran diferència, quasi s’ha triplicat. Probablement tenen un volum de treball major i han de tractar problemes jurídics que generen més complexitat. I, sobretot, la Justícia s’ha fet més visible. Abans era un poder més discret, a l’abric de la mirada social. Ara l’activitat judicial s’observa, és qüestiona, s’analitza, es critica i es publicita.

—Ara que parlem de la mirada social i la visibilitat, no li agradaria jutjar un gran tema mediàtic. Per exemple, el de la Infanta?

—Pot sonar a naïf el que li diré: el gran cas pot ser aparentment anònim. El gran cas és el que planteja un repte constitucional, un repte jurídic, que planteja un gran problema que té una gran rellevància pel tractament de molts casos. A mi, personalment, el tractament mediàtic del cas no em genera cap atractiu. No tinccap mena de vocació d’exhibició i, per tant, hagués complert amb el meu deure el millor possible. Si em toca, em toca, però no em sento no realitzat per no haver tingut un cas mediàtic.

—Fem un parèntesi. Què en pensa del sobiranisme?

—La Constitució és la base del nostre sistema polític i de convivència. Qualsevol reforma que es faci hauria de respectar les vies democràtiques de reforma. La Constitució no és una mera llei, una mera norma, que d’un dia a l’altre pugui deixar-se sense efecte. Per tant, la transcendència de la Constitució com a garantia de pau i de llibertat fa que la seva reforma hagi de respectar les vies democràtiques previstes.

—La carència de mitjans de la Justícia ha estat una queixa habitual. Ara també?

—Crec que a Tarragona estem a punt de tenir un cert nivell òptim d’òrgans, comencem a tenir jurisdiccions ben dotades i només a algunes tenim dèficits, però no són estructurals, són dèficits puntuals. Tenim situacions que tenen una vocació conjuntural, macrocauses que afecten molt a un jutjat concret. Sí que tenim problemes de capacitat de resposta, però no estem davant una situació estructural de col·lapse, ni d’insuficiència. Per exemple, a Reus, sabem que pateixen sobrecàrrega a alguns jutjats, especialment a la jurisdicció civil, amb una càrrega de treball molt important, però hi ha plans de reforç i amb la creació del nou Jutjat de Família millorarà. No estem en la situació que es va viure anys enrera, en la que vam tenir una situació plena de carències.

—Faci’m un recorregut pels partits judicials...

—A Tortosa teníem una situació catastròfica abans de crear el segon jutjat del Penal. Ara estem a una bona situació a les Terres de l’Ebre, incloent-hi Amposta. A Tarragona la situació es força bona a la jurisdicció civil i s’ha millorat molt la jurisdicció penal. Els jutjats crec que tenen un ritme de treball eficaç; els jutjats del Social crec que s’estan equilibrant i amb un reforç que permet cobrir un petit dèficit, tenim un jutjat Mercantil i un jutjat de família reforçat... o sigui, que en aquests moments estem propers a una situació correcta. A Valls tenen molt de treball, amb paràmetres de correcció i al Vendrell crec que passem per un moment interessant d’implementació de l’oficina judicial i crec que comencen a funcionar força bé.

—A què es deu aquesta millora?

—Gran part del que estem aconseguint es basa en l’esforç de jutges, magistrats i personal de l’Administració de Justícia, no perquè s’hagin fet grans inversions ni canvis estructurals, sinó perquè s’ha posat molta constància.

—És la justícia actual lenta i poc efectiva?

—Actualment tenim una justícia penal força ràpida. Fins i tot seguint un principi «d’hiperceleritat» que –al meu entendre– també és preocupant. El 70 per cent dels judicis penals que es celebren a la província es fan tres setmanes després de cometre’s el delicte. Però sí que hi ha algun cas patològic que, per factors múltiples, sovint inexplicables i, fins i tot de mala praxi, han generat una dilació inexplicable i indeguda. Però crec que són casos puntuals. Hem de millorar molt encara, però estem millor que fa anys.

—Creu que estem obsessionats amb el càstig penal i oblidem que hi ha una via civil?

— Crec que el dret penal no serveix per arreglar els problemes socials, serveix per altres coses. Si volem que sigui un instrument eficaç: de prevenció i de retribució, la seva aplicació s’hauria de limitar. Quan vulgaritzem la conducta penal i tot és penalment rellevant, l’element simbòlic es perd. Hem de recuperar fórmules del dret penal lliberal i aprendre dels anglosaxons.

‘Tots els partits tenen similar porcentatge d’imputats’

Javier Hernández em transmet la sorpresa que li va causar al seu dia conèixer a una mesa rodona les dades d’imputats dels diferents partits polítics d’Espanya. «Pràcticament tots els partits polítics al nostre país tenen un percentatge similar de persones imputades. Era un percentatge curiós, que només variava a l’alça en el cas de Canàries (Coalició Canària)». Per tant, «jo reivindico que la justícia a Espanya està tenint una actuació sòlida i seria, la que reclama la confiança de la ciutadania». A Hernández no li agrada el concepte «corrupció política», ja que considera que no s’ha de vincular la corrupció a la política, ja que aquesta s’ha de cuidar perquè «és important i molt noble per un país». Els delictes de corrupció o contra l’Administració Pública no són polítics, són delictes que cometen alguns ciutadans que participen de la política.

Un magistrat amb idees progressistes Javier Hernàndez és un home jove amb unes idees que sovint deixen bocabadats als quals s’aferren a les velles estructures de la Justícia. Ell no s’amaga sota la taula quan parla de les coses que no funcionen, de millores necessàries a tots els nivells. Les seves idees, progressistes, parlen que la instrucció ha d’anar a mans del fiscal i no del jutge, que la presumpció d’innocència és bàsica o que s’ha de posar el llenguatge judicial a nivell de carrer. Necessitem magistrats així.