«Em van donar la notícia mentre veia entrar el Braç de Santa Tecla a la Catedral»

Nerea Arroyo Tapia, de 21 anys i de Tarragona, és la noia més guapa de Catalunya. Així ho ha decidit l’organització del certamen Rei i Reina de la Bellesa d’Espanya, que celebrarà la gala final el pròxim 16 de novembre al Teatro Circo de Albacete. La model, que viu al barri de Sant Ramon de Tarragona, assistirà a l’esdeveniment representant a Catalunya.

— Què feia i on estava quan va rebre la notícia?

— Mai me n’oblidaré d’aquest moment. Era el dia de Santa Tecla, i el Braç acabava d’entrar a la Catedral de Tarragona. Llavors, vaig rebre la trucada de l’organització del concurs i em van comunicar que havia estat l’escollida. Em vaig posar a plorar. Va ser un moment molt emotiu, ja que em sento molt tarragonina.

— Què significa aquest pas?

— És una gran empenta per la meva carrera professional, que va començar fa quatre anys. Això em permetrà tenir més oportunitats.

— I ara què?

— A treballar. He de preparar-me i formar-me molt pel certamen: cursos de protocol, sessions fotogràfiques, entrevistes, etc. El dia 9 de novembre ja marxo cap a Albacete i el 16 és la gala final.

— Com va començar la seva carrera?

— Una tarda plujosa de diumenge, vam anar amb la família a l’ExpoReus. La meva mare es va acostar a un estand d’una agència de models. Llavors, va començar el meu somni.

— Què li agrada d’aquest ofici?

— Quan em vaig posar els tacons i vaig desfilar, per primera vegada, per una passarel·la, vaig descobrir una sensació que mai abans havia tingut.

— Sempre havia somiat en ser model?

— No, mai. Em feia por aquest món, ja que hi havia uns certs prejudicis, com per exemple, que és un món molt competitiu, que m’havia d’allunyar de la família, etc. No entrava en els meus plans i ara vull lluitar fins al final.

— I això és així en la realitat?

— No. És important tenir una ment oberta i, sobretot, molta personalitat. També és fonamental tenir una família que et mantingui els peus a terra.

— Somia en assemblar-se a algú?

— Home, a un angelet de Victoria’s Secret (diu rient). M’agradaria ser una model senzilla i humil, com per exemple la Judit Mascó.

— Com és la seva relació amb les seves companyes?

— Bé. Tinc clar que jo mai trepitjaré a ningú per aconseguir alguna cosa. Gairebé totes les meves amigues són models.

— Ha treballat la seva bellesa o va néixer així?

— Diria que jo no he fet res per aconseguir-ho. No em cuido gaire, ja que el meu metabolisme em permet menjar de tot. Ara bé, no descarto que en un futur hagi de mantenir una dieta estricta. De moment tinc sort i espero que duri molt.

— Què és necessari per guanyar un certamen com aquest?

— És el conjunt de bellesa, intel·ligència, ser bona persona i saber estar.

— Què opina la seva família d’aquest estil de vida?

— Són els meus principals fans, sempre estan al meu costat. De fet, ells m’hi van introduir.

— Hi ha opinions que diuen que aquests concursos denigren a la dona i la presenten com un objecte. Què en pensa?

— Per mi això és un ofici com qualsevol altre. Exposar el meu cos i la meva cara no vol dir ser un objecte. Les coses estan canviant, també en aquest món.