«M'agrada transmetre emocions a través de l'objectiu d'una càmera»

Isaías ja no dubta entre la psicologia o la fotografia. «Si un col·lega té un luxós despatx ple de pacients, no m’aixeca enveges, però si ha publicat alguna foto al National Geografíc, sí». Així que ja tenim clar que tot i que la neurociència i la sexologia és lo seu, aquest tarragoní de 27 anys està enamorat de la càmera... i dels nens, sigui a Tarragona o a Kenya. Diu que és l’escenari on més li agrada apuntar amb el seu objectiu: un grup de nens jugant. Però es dóna la paradoxa de què passejant entre les seves fotografies al tinglado del Port el que prima són les imatges de l’Àfrica més crua i ferotge: animals en blanc i negre captats des d’un punt de vista molt particular. Seu.

Isaías era un adolescent enganxat a la seva càmera. Primer van ser aquelles Kodak rebutjables de cartó que l’acompanyaven dia i nit. Després va aconseguir la seva primera digital, amb la que s’anava convencent que la fotografia era la via per exterioritzar la seva sensibilitat i per transmetre el talent que va heretar de la seva mare, la Sílvia. El nom de Ramon Giné, el seu tiet, està també gravada en la part creativa del seu cervell. Per cert, ara que parlem d’aquesta part del cos humà, em demostra que realment li agrada la neurociència lamentant la mort d’Oliver Sacks. Seguim. El Ramon el va instruir sobre l’art d’enfocar, d’enquadrar i saber imprimir al CCD el que la retina escombra del paisatge. Cada vegada s’anava apropant més la idea de convertir-se en un artista mitjançant la Canon 7D que tenia llavors. El punt d’inflexió va ser quan va tenir l’oportunitat d’anar a l’Africa mitjançant l’ONG Viajes Solidarios Tumaini i International Humanity Foundation. Allà va descobrir un nou món en el qual hi havia nens de la tribu Pokot jugant, però també els animals i la natura que l’apassionen. L’exposició inaugurada ahir és el fruit d’aquell viatge a Nakuru, Kenya, acompanyat del seu altre amor: la Marina, que sempre li dóna ànims per continuar. Els tambors del títol de la seva exposició són un símbol de la superació dels pobles. Coses de Ciceró i la filosofia. Click.

Andreu: ‘Al Port donem suport a les joves promeses’

Josep Andreu, president del Port de Tarragona, va afirmar que el Port donava suport als artistes novells de la ciutat oferint els seus espais. Estava doblement feliç ahir. Primer per veure l’acollida que va tenir l’exposició, però també amb la satisfacció que dóna veure com el talent d’un amic es valora adequadament. I la veritat és que ell, deia, es va voler abstreure per no actuar per amiguisme a l’hora de cedir un espai per l’exposició. Però, va dir, «El meu equip tècnic em va fer veure que el treball de l’Isaías realment tenia qualitat». Andreu va valorar també el treball de la Vanessa Pey, La Notte Scolpita, que també exposava a l’exterior del tinglado 4 del Port. M.P..