«Als Estats Units aprens a vendre't a tu mateix»

Alba Maydeu fa dos anys que va marxar als Estats Units per cursar un doble grau en Negocis Internacionals i Ciències Polítiques. La tarragonina ja havia viscut en la seva adolescència al país i ara es troba immersa en l’univers universitari.

—Quins motius la van portar a anar-se’n als Estats Units?

—Sabia que volia fer un doble grau perquè volia tenir una perspectiva més oberta. La Universitat Estatal de Carolina del Sud m’atreia molt. Té el millor programa d’Internacional Business del país i això va ser un dels factors més decisius per escollir-la.

—Quina va ser la primera impressió en arribar?

—Vaig viure per primera vegada als EUA quan cursava l’equivalent a 3r d’ESO. Vam mudar-nos perquè el meu pare estava fent un projecte d’investigació de dos anys. Em va costar adaptar-me perquè el meu nivell d’anglès era baix. Recordo estar en un restaurant i no entendre el menú. Els primers tres mesos van ser durs perquè les classes a l’institut eren totes en anglès i els professors no em podien ajudar. Vaig haver d’anar a classes d’anglès per estrangers. Era l’única persona «blanca», la resta d’alumnes eren mexicans i birmans.

—Va ser un xoc cultural?

—Totalment. A més, vivíem en un barri blanc, on només hi havia dues o tres famílies negres i una d’hispana. Em va sorprendre molt les diferències que hi havia en funció de la zona de la ciutat. Tot i així, són molt oberts. Estan molt acostumats a canviar de ciutat sovint, canvien d’ambient tota l’estona, al principi són molt oberts però crec que costa més fer-se bons amics. Aquí, en canvi, som diferents, potser al principi ens costa, però quan som molt amics, som com família.

—I quan va arribar-hi per segona vegada?

—La societat americana és molt individualista. Valoren molt el treball i l’esforç. Tot el que tens, t’ho has guanyat. Ningú t’ho ha regalat.

—Quines altres diferències trobes entre viure a Tarragona o als EUA?

—Sembla un estereotip, però és cert. Utilitzen el cotxe per a tot. Les distàncies són enormes i de centre ciutat potser només hi ha un carrer o dos. La resta són barris i el transport públic no és pràctic. També em va sorprendre el fet que la universitat és molt cara i molts pares estalvien diners des que els seus fills són petits perquè puguin anar a la universitat. Jo tinc sort perquè sóc becada i m’ho han deixat a un preu assequible, però el cost normal és de 45.000 euros anuals. En funció de la carrera que estudis, és una inversió que dóna els seus profits i que pots acabar amortitzant al llarg d’uns anys.

—Canvia molt el concepte d’universitat?

—El primer any, per exemple, t’obliguen a fer vida al campus, perquè volen que la gent tingui el sentiment d’universitat. De fet, aquesta és una de les coses que buscava. Sempre hi ha les banderes de la universitat, portem els nostres colors i anem amb gorres o samarretes de la universitat. El nostre estadi pot acollir a 90.000 persones. És un espectacle, és un dia que no hi ha normes, és com si fos Festa Major.

—Creus que és un bon país pels joves per trobar feina?

—Totalment. Crec que la manera de treballar que tenen és bastant bona. Aprendran una cosa fonamental que és com vendre’t a tu mateix. Un amic sempre em diu que els estudis i les teves qualitats són importants però que encara ho és més com creuen que ets. Saber-te vendre, tenir bona presència i saber parlar en públic es valoren molt. De fet, a la universitat les classes d’oratòria són obligatòries.

—Ha viscut alguna anècdota curiosa?

—Sóc vegana i la gent pensa que ha de ser molt difícil ser-ho als EUA, però el cert és que tampoc m’ha costat tant. Tenen molts supermercats orgànics. Són pols oposats, o menjar brossa o grans superfícies on pots trobar set tipus de formatges vegans.

—Quin ambient es respira amb l’últim esprint de la campanya electoral?

—El país està molt dividit i ara amb les presidencials encara es veu més com el panorama polític s’ha polaritzat. Puc entendre perquè a la gent li agrada Donald Trump. És un home que tot el que té s’ho ha guanyat amb el seu treball. És un home de negocis, i hi ha gent que creu que podrà fer millorar l’economia. Té un gran nacionalisme americà i això agrada molt.