Diari Més

Reivindicació | Sanitat

Clam contra l'activitat privada als hospitals públics a Tarragona

Més de 500 persones exigeixen que la normativa que permet l’entrada d’empreses amb ànim de lucre als hospitals públics no es torni a posar en marxa

Una de les 500 persones que va participar en la manifestació

Clam contra l'activitat privada als hospitals públics a TarragonaJoan Antoni Torreblanca

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Més de 500 persones es van manifestar aquest dissabte a Tarragona per defensar un model sanitari 100% públic. La concentració, convocada pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, buscava ser una eina més de pressió contra la Instrucció 05/2015 del Servei Català de Salut, on s'obrien les portes, de bat a bat, a la utilització d'hospitals i centres de salut públics per part d'empreses sanitàries privades per a dur a terme la seva tasca amb ànim de lucre. De fet s'arribava a parlar fins i tot dels cànons que es cobrarien, el règim de lloguer dels espais o les possibles incompatibilitats del personal sanitari. Aquesta ordre, aprovada per l'anterior director del CatSalut, Josep Maria Padrosa (en aquell moment sota les ordres del conseller Boi Ruiz, vinculat en gran part de la seva vida laboral a la sanitat privada), entrava teòricament en vigor l'1 d'abril de 2015, però va ser finalment derogada (els manifestants diuen que només congelada) pel parlament el 7 de maig del mateix any.

Tot i que la polèmica instrucció, que venia a sobrecarregar encara més els centres públics, va quedar paralitzada, treballadors sanitaris, activistes i ciutadans protestaven aquest dissabte per la possibilitat que aquesta mesura pugui arribar a posar-se en marxa algun dia, i que el nou complex hospitalari de Joan XXIII, previst per l'any 2021, acabi acollint activitat privada, sufragada amb diners de tots els contribuents. «Quan se'ns diu que hi ha una voluntat ferma de fer un nou hospital ens n'alegrem, però falta saber si en aquest nou hospital es farà activitat privada. Posarem al servei de l'empresa privada una nova infraestructura pagada amb diners públics?», es preguntava Laia Estrada, portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona i membre del Grup de Treball. «Només faltaria que aprofitassin els edificis públics per a la sanitat privada. Acabarien tenint tres llistes d'espera com a Santa Tecla. Una de la seguretat social, l'altre de la Mútua i d'altra de gent pagant...», apuntava indignat Agustí Aragonés, líder sindical de la CGT a Joan XXIII. A més a més, la cupaire definia l'obertura dels hospitals públics al negoci d'empreses privades com «un pas pervers per acabar de desmantellar la sanitat. Les empreses privades ni tan sols hauran de necessitar infraestructures, podran utilitzar tots els centres, fins i tot els que són 100% públics. Això afavoreix l'interès en l'ànim de lucre».

Què l'assistència pública només la faci l'Institut Català de Salut

L'escenari desitjat pels centenars de manifestants en pro de la sanitat pública, vinguts des de diverses parts de la província, però també des de Barcelona, seria un model on empreses privades amb o sense ànim de lucre (en aquesta última entraria la Xarxa Santa Tecla), realitzessin únicament activitat privada (per Mútues o pagant) i els centres públics, a través de l'Institut Català de Salut, fossin els únics que s'ocupessin d'oferir els serveis que cobreix la Seguretat Social. De fet, en l'actual model sanitari, amb nombrosos proveïdors assistencials privats, genera dubtes: «Actualment la sanitat pública catalana està absolutament fragmentada i disgregada. Molt poca part en mans de l'Institut Català de Salut, i molta en mans d'entitats suposadament sense ànim de lucre. Però acaben tenint al darrere entramats empresarials i fundacions que sí que tenen ànim de lucre. Posant així la sanitat pública en mans, indirectament del lucre», assegurava la diputada del parlament per la CUP, Eulàlia Reguant, que va ser expressament a Tarragona per donar suport a la marxa. Per a la formació cupaire, decisiva en aquests moments per a la governabilitat de Catalunya, és possible un model de gestió 100% públic, «qui paga als proveïdors privats en aquests serveis és la sanitat publica. Si en comptes de fer aquest pagament els diners quedessin en mans públiques, seria possible i factible i eficient, i donaria resultats, que és el que volem tots».

tracking