Tradicions
Els floristes de Tarragona lluiten contra l'intrusisme i la pèrdua del costum per Tots Sants
Segons els venedors el requisit que es demana per comercialitzar les flors haurien d’endurir-se i, fins i tot, autoritzar només als que tenen botiga
Ens aproximem a la festivitat de Tots Sants i els floristes tornen a exposar les seves queixes respecte a l’intrusisme que no només pateixen per Sant Jordi, sinó que es fa extensiu a aquestes dates. Ja fa uns dies que alguns s’han instal·lat al davant del Cementiri de Tarragona i ja comencen a mirar de reüll als que arriben a aquella esplanada. Tots els consultats consideren que els requisits que es demanen per poder vendre al davant del Cementiri s’haurien d’endurir.
Josepa Romeu, una de les venedores, que disposa de tres botigues a la ciutat, es queixa que alguns dels que venen no paguen els impostos que paguen ells i, en canvi, poden tenir els mateixos o més beneficis. Consultat Joan Pros, comerciant del sector vinculat a l’Associació de Floristes de Catalunya, coincideix amb la florista, «les llicències per poder vendre flors per Tots Sants hi haurien d’atorgar-se exclusivament als que tenen botiga a la ciutat». És a dir, vincular negoci a Tarragona amb parada de venda davant del Cementiri. Pros afegeix que en aquests dies senyalats apareixen una sèrie de persones que volen fer negoci, però que no tenen el llast d’haver de pagar llicència, «només amb un rebut d’autònom del mes», ja és suficient per obtenir el permís.
Més fàcil encara per Sant Jordi, en què el nivell d’intrusisme arriba al màxim, ja que qualsevol pot vendre al carrer roses sense cap tipus d’impediment. Per aquest florista de Tarragona, un bon exemple seria que algú es donés d’alta puntualment al mes d’abril per vendre mones de Pasqua i competir amb les pastisseries de la ciutat. En demanar la documentació que li permetés vendre, sí que la tindrien, però no disposarien ni pagarien impostos d’un local comercial. L’intrusisme també es fa extensiu als supermercats i, en menor mesura les grans superfícies, que venen flors a uns preus inferiors, tot i que d’una qualitat molt inferior. El preu que ofereixen és substancialment inferior al d’una floristeria, tot i que no s’obté la personalització i tracte personal d’un professional, sí que és una mena de solució ràpida i econòmica a un compromís.
Davallada de les vendes
Al problema de l’intrusisme s’afegeixen altres de caràcter social que fan que la facturació baixi any rere any per Tots Sants. Els dos principals són la carència de continuïtat en la tradició de les noves generacions i l’increment de les incineracions. Prous afirma que els que compren flors per les tombes són gent gran que va morint, i les generacions que els segueixen ja no han adquirit aquesta tradició.
Ramon Abellà, vinculat a l’Associació de Floristes de les Comarques de Tarragona, afirma que «vendre una bossa al carrer farà que em persegueixin, però, si vens flors, no està mal vist». Afirma que, en altres ocasions, s’han enviat als ajuntaments circulars demanant que es reguli la intrusió, però mai s’ha aconseguit res. La despesa mitjana en flors dels compradors es situa entre els 40 i els 50 euros, però «a un supermercat podries trobar un ram per 15 euros», el que va minvant el volum de negoci de les floristeries tradicionals. Els últims deu anys, la seva facturació ha baixat entre un 30 i un 40 per cent a causa d’aquests factors.