Les plataformes de cinema 'online' 'escanyen' els últims videoclubs

El centre de Tarragona podria perdre ben aviat l’últim videoclub que es manté obert. La propietària de l’establiment, anomenat Imperial, situat al número 8 de Pere Martell, es planteja abaixar la persiana per sempre després de 26 anys llogant pel·lícules en VHS primer, i DVD i Blu-Ray després. Els catàlegs de films i series a la carta de les plataformes televisives i les Smart TV amb connexió a internet, han estat l’últim torpede en la línia de flotació d’aquest model ja de per si malferit des de fa anys. «He arribat fins aquí perquè tinc un local que és propi i el portem de forma familiar i, tot i així, ja anem justos. Això ja no dóna per a viure, només amb el videoclub no pots. Potser el tanco en poc temps, encara no ho sé», apuntava Pilar Cerón, responsable de l’Imperial. En aquests moments està pensant quina podria ser l’alternativa comercial: «He de buscar un altre model de negoci apropiat per instal·lar aquí, però avui dia res funciona, perquè tothom compra, cada cop més, les coses per internet».

D’ençà que l’Imperial va obrir les portes el 28 de febrer de 1990, Cerón i el seu marit han viscut entregats al negoci: diumenges i festius inclosos. A la part posterior del local, s’acumulen en prestatgeries prop de 20.000 cintes de VHS que als anys 2000 van ser fagocitades pels DVD. Tot i que sorprenentment, ara, les cintes de vídeo s’han tornat a convertir per als propietaris de l’últim videoclub del centre de la ciutat, en una entrada d’ingressos: col·leccionistes de diverses parts de Catalunya busquen per aquests locals recòndits, títols molt específics, una cosa que la botiga de Pere Martell té, i a grapats. «Sempre m’ha agradat incloure títols de cinema alternatiu a les nostres prestatgeries», raonava Cerón.

Tot i estar en la corda fluixa, la tarragonina continua incorporant cada setmana noves pel·lícules al catàleg. Però també ha hagut de capitular en alguns aspectes: la màquina autoexpenedora de l’aparador, que va suposar una inversió milionària, ha hagut de ser desendollada. «Era magnífica, disposava de 1.200 pel·lícules al seu interior i podies llogar-les a qualsevol hora del dia i de la nit, però fa dos anys va arribar un moment en què només es feia servir dues vegades a la setmana. Ens costava més el manteniment, el programa i l’electricitat que no pas el que hi guanyàvem», explicava.

Centrar-se en els videojocs

L’últim mohicà del barri de Bonavista és Rafa Pérez, amb el seu establiment anomenat Hobbymania del carrer Vint-i-dos. Als 90, el barri comptava amb cinc locals d’aquest tipus, ara només queda ell. El seu secret ha estat des del principi centrar-se en el lloguer de videojocs més que de pel·lícules, això ha fet que la davallada de les transaccions per visualitzar films de préstec no l’hagin fet desaparèixer, com a la resta. «Els DVD els tinc com a un complement més. Si hagués de sobreviure només amb les pel·lícules, ja hauria tancat fa molt de temps. Jo estic especialitzat en els videojocs, de fet tinc una altra botiga on només tenim jocs, vora Correos», apuntava Pérez.

La greu crisi del lloguer de films es veu meridianament clara observant les xifres de facturació d’aquest local de Bonavista: té prop de 2.000 pel·lícules en DVD i Blu-Ray, i prop de 500 referències de videojocs. Així, els videojocs suposen el 20% del total de productes que ofereix, però en canvi, representen el 75% de la seva facturació. Les pel·lícules només signifiquen el 25%, aproximadament, del que guanya, tot i ser majoritàries a l’establiment. Amb tot, el videoclub de Pérez aguanta, i ho fa sobretot per la contínua actualització del seu catàleg: «Intento tenir aquí els nous videojocs el primer dia de llançament», assegurava.

«Jo llogo videojocs per a provar-los, si m’agraden, doncs després em plantejo comprar-los», comentava ahir al matí un dels clients, que buscava el FIFA 17 per a la PS4, sense massa sort, «ara mateix el tinc agafat, però demà se li acaba el termini, tranquil», informava Pérez al seu usuari.

Estar oberts per guanyar diners

La majoria dels propietaris dels videoclubs que queden al Camp de Tarragona, autònoms heroics repartits també per municipis més petits com Salou, Torredembarra o Valls, s’han vist abocats a ampliar les seves jornades laborals a fi d’incrementar els beneficis. És senzill: com més hores, més gent acabarà entrant per la porta. És el cas de Fabián Trindade, propietari des de fa tres mesos de la Videoteca Weekend, situada a l’avinguda del President Macià 5, de Reus, on havia treballat durant dos anys i mig. La seva passió pel cinema l’ha dut a embarcar-se en una aventura empresarial, i per posar el punt positiu a tanta decadència, ell assegura, se sent satisfet amb la marxa de l’establiment, tot i que amb matisos: «Quan el vaig comprar ja sabia que podia funcionar a base d’estar-hi moltes hores. Si hagués de fer un contracte, no em seria rentable». El cas de Reus és diferent del de Tarragona, ja que aquí encara queden un parell més de videoclubs. Trindade té competència, per això aposta per un tracte personalitzat, «la gent vol venir a un local on el dependent et pugui recomanar pel·lícules».