Flors al mar per honrar als familiars difunts d'una forma diferent

Les cales de Tarragona i dels municipis costaners del voltant es van omplir ahir d’una olor i un color diferent dels habituals. Desenes de persones van optar per honorar als seus difunts –la majoria incinerats i escampats en aquell mateix indret– llançant flors a l’aigua. El tradicional nínxol dóna pas a la immensitat del mar. «El meu marit tenia molt clar que volia que les seves cendres anessin a parar al mar, i crèiem que era bonic respectar-ho. Ara vinc tres cops a l’any a fer-ho», apuntava la Rosa Aznar instants abans de deixar anar a la Punta Grossa –entre el Miracle i l’Arrabassada– tres clavells vermells, «la flor que més li agradava a ell», puntualitzava. Ho feia acompanyada de la seva filla Amanda, i del seu nét Izan, de 6 anys.

Com ells, molts d’altres. «Al cementiri saps que les restes estan allí, però deixar-lo al mar era el seu desig, així que venim cada any a fer-ho», explicaven la Roser i la Sandra, mare i filla, una mica temoroses pel gran desnivell del penya-segat. També s’hi acostava la Daniela de tres anys, amb un grapat de margarides grogues en memòria de la seva àvia, ben agafada pel seu pare, el Dani Cervantes. La dotzena de clavells vermells i blancs de la Roser, i les llampants margarides es van quedar una bona estona flotant al seu davant. El mar ahir estava en calma.

Amb tot, hi havia qui honorava als seus difunts amb cert temor: «Diuen que ja està prohibit llençar flors al mar. Jo vinc i ho faig ràpid, després em quedo recordant», deia una dona gran.