«Els mercenaris de la salut m'han deixat invàlida per toda la vida»

Cristina ballava, i molt. Cristina practicava el taekwondo. Cristina conduïa ambulàncies, passejava els seus gossos i poques infermeres –ella vol que es digui tècnic d’infermeria– eren tan actives com ella. Havia salvat desenes de vida i tots els que la coneixien a l’Hospital Arnau de Vilanova, a Lleida, o al Joan XXIII, a Tarragona, la recorden com una jove activa i, sobretot, forta. Cristina ara només fa una cosa: plora. «I em sap molt greu, perquè no he estat mai una dona de plorar, ben al contrari». Però les circumstàncies li han caigut al damunt. Un mal gest mentre cuidava de dos malalts a «cardio» ha derivat en què un metge amic li revelés una veritat dos anys després: «Has quedat coixa per a tota la vida».

Parlar amb Cristina Díaz és difícil. Ella intenta pair tot el que li ha passat, però és impossible. Respira amb dificultat quan ha d’explicar el seu calvari. Plora. S’emprenya. I el seu relat indigna. El mal ja no és només físic –em temo– els mesos d’operacions i la inactivitat en algú que és molt actiu, ha anat minvant els ànims. Ella estima per sobre de tot al seu fill, el Yago, que és qui l’anima a viure, als seus dos gossets el Rex i la Nita, però, sobretot, a la seva professió. Li pregunto per un tatuatge curiós: un electrocardiograma tatuat al braç. Penso que t’has d’estimar molt la teva feina per fer això.

Una simple torçada

Tot va començar a les quatre de la tarda del 7 d’octubre del 2014, quan un mal gest va fer que alguna cosa cruixís dins la seva cama. Fins i tot la pacient de «cardio» a la que estava monitorant va preguntar què havia estat aquell soroll. Cristina va decidir acabar d’atendre als dos malalts que estava preparant per a una intervenció. Després, es va preocupar d’ella. Ja eren les sis de la tarda quan la van tractar a urgències. Li van detectar una fissura al menisc, una tendinitis i una bursitis. Li van fer un embenat compressiu, li van injectar heparina i va marxar amb la recomanació de fer repòs i de caminar amb crosses. Seguint el protocol d’accident laboral, la Unitat Bàsica de Prevenció la va enviar a la consulta de la mútua privada MC Mutual, al carrer d’Alguer de Tarragona, «encara que també està subvencionada pels diners teus i meus», afegeix al seu relat.

«Tot fora... i a caminar»

A dins aquella clínica –continua explicant– no la van atendre, ja que li van dir que li retiraven l’embenat, que només es tractava d’una lleu tendinitis «tot fora... i a caminar». Ella ja sabia que això era inviable, però va decidir caminar, tot i que doblegada i amb les crosses. «Vaig haver d’anar unes vint vegades a Urgències com a conseqüència del dolor insuportable que patia. Allà estava hores ingressada, em posaven una via, es feia l’informe...». El seu genoll sa va començar a tenir una sobrecàrrega que anunciava que les coses es podien complicar. Així va ser. Una posterior visita a la consulta de la mútua va tenir conseqüències més desagradables encara: «Em va atendre la directora, que em va tractar d’estafadora, de voler intentar cobrar el 100 per 100 de la meva nòmina. Amb els nervis que vaig passar vaig desenvolupar un hipertiroïdisme que em va engreixar. Aquella dona em va dir que era una intolerant al dolor, que estava gorda i que tenia els malucs desgastats».

Cristina diu que li van fer una radiografia que va donar un resultat contrari a aquella valoració «tenia els malucs perfectes, el que sí que he desenvolupat és una sobrecàrrega muscular de caminar coixa dos anys». Cristina va contestar que era feliç treballant, que no sabia fer un altra cosa a la seva vida, a més a la meva nòmina només consten 500 euros més. No ho necessitava. «El 18 de novembre del 2014 la mútua em va donar l’alta, coixa, amb crosses i genollera ortopèdica al genoll que no m’havia fet mal (per carregar el pes sobre la cama bona). M’incorporo a l’UCI amb embenat de kinesiologia i amb crosses. Allà al·lucinaven. Directament em van fer seure. Em tocava UCI Coronària». A la mitja hora se li va unflar el turmell i els seus companys van cridar la supervisora de guàrdia. «Em diuen que com pot ser que estigui així. Què com podia produir-se aquella situació. Vaig contestar que havia estat MC Mutual la que ho feia tot». Es va redactar un altra informe. La tornen a embenar, pautar crosses, heparina, no deambulació i la tornen a derivar a la mútua per recaiguda. «Un dels responsables d’administració em va atendre i comencen a tractar-me de vostè, que no ho havien fet fins aquell moment. I em va demanar que parlés amb el metge que em va atendre. Em va demanar disculpes. M’ofereixen en aquell moment començar de zero i que ara ja sí que em tractarien la cama dreta, després de més d’un mes».

No em doblegaran

«A mi m’han deixat coixa, però et juro que no em doblegaran. No per a mi, sinó per la gent que no té recursos». Sanitat va sancionar la mútua per falta greu. Ara, un dels millors bufets d’advocats de Catalunya li porta el cas que té diferents ramificacions: D’una banda, existeix una demanda civil contra MC Mutual i l’ICS; una reclamació al Jutjat del social reclamant una incapacitat absoluta, ja que ara té concedida la total. En aquesta denúncia està implicada la Tresoreria de la Seguretat Social a més de la mútua .

La diferència entre total i absoluta és que la primera considera que no pot fer la seva labor habitual com tècnica en infermeria, però sí que podria treballar en una altra activitat. El seu cas ha anat a parar al Defensor del Pueblo i Cristina no s’atura a l’hora d’exposar el seu cas: sigui per Youtube, a les seves webs o a change.org, on té una petició que ja han signat més de 3.000 persones. «Em diuen que hi ha la via administrativa i civil; però que la penal és inviable, però no m’aturaré, existeix la via penal i la faré em costi el que em costi». De moment, el Col·legi de Metges ja ha obert expedient al metge de la mútua.