«Em desperto cada dia veient vaques pasturant davant de casa»

Un cop acabats els estudis de Publicitat i Relacions Públiquesla Marina Olivella, de Montbrió del Camp, volia marxar cap a un país de parla anglesa per millorar l’idioma, viure una nova experiència i conèixer una nova cultura des de zero. Finalment es va decidir per Irlanda, i des de fa més d’un mes viu als afores d’un poble del sud d’Irlanda anomenat Brandon i treballa d’Au Pair en una família que viu al camp.

—Quina va ser la primera impressió en arribar-hi?

—Em va venir a buscar la mare de la família amb el cotxe, em va dur per la carretera que va fins a casa seva de nit, i estava tot ple d’arbres i de conills saltant al mig de la carretera. Vaig pensar: Déu meu, on m’he posat? On em porta? En aquell moment vaig patir, però quan vaig conèixer la família, la casa i l’antiga Au Pair, em vaig sentir molt ben acollida.

—Van ser uns dies complicats?

—Sincerament no, fa més d’un mes que estic aquí i encara no he tingut cap dia realment complicat. Des que vaig arribar, cada cap de setmana viatjo amb les amigues per Irlanda, descobrint cada racó. Crec que encara no m’ha donat temps a pensar-hi. Estic gaudint molt.

—Et va sorprendre el canvi?

—Sí, no estic acostumada a viure al camp, i aquí em desperto cada dia veient vaques pasturant davant de casa. L’idioma a vegades se’m fa una mica complicat, i el clima també. Estava acostumada al sol, i aquí normalment està núvol.

—Quines són les principals diferències?

—Sobretot el menjar. La carn és bona, però no la saben cuinar com a casa. Tampoc tenen gaires plats tradicionals dels quals sentir-se orgullosos. Els preus són més cars, sobretot l’alcohol, el tabac i el transport públic: un paquet de tabac, per exemple, et costa 9,5 euros. Per altra banda, estàs rodejada de paisatges paradisíacs tot el dia, sembla que visquis en un conte de fades.

—Quins indrets recomanes?

—Sense dubte, el comptat de Dingle. No és gaire conegut, però de tots els llocs on he estat, aquest és el més bonic. Impressiona molt veure tots els paratges d’aquell comtat. El poblet de Kinsale al sud de Cork també és molt bonic, i pels fans de Titanic recomano l’últim port on va estar atracat, el port de Cobh. També hi ha els paratges més famosos, com els Cliff of Moher o Irlanda del Nord, on es pot fer una ruta pels escenaris de Joc de Trons.

—Com s’hi està vivint la crisi?

—Irlanda va patir molt fortament la crisi fa uns anys, però avui en dia crec que s’estan recuperant força bé. No tinc la sensació que a la gent li falti feina o diners per viure normal. Pel que he pogut veure podria dir que Irlanda està millor que Catalunya.

—És fàcil trobar-hi feina per un jove?

—Sí, hi ha molta feina ara mateix. És un país amb la mateixa població que Catalunya i pel que he sentit, els impostos per a les empreses multinacionals són molt més baixos des de fa pocs anys i n’han arribat moltes de noves. A més, molts bars i restaurants busquen cambrer o cuiner. També hi ha molta feina d’Au Pair. Al poble som unes 25 o 30, la majoria d’elles espanyoles.

—Quins costums t’enduries a Catalunya?

—Tenir un conjunt o un músic en directe a tots els bars, la decoració dels locals, la manera de viure més tranquil·lament fins i tot a les ciutats... També m’encantaria que el nostre país recuperés el sector ramader, estar aquí m’ha fet recordar quan era petita i veia pasturant les ovelles pels camps prop del poble o caminant pel mig dels carrers anant cap a la granja.

—Què trobes a faltar?

—La meva família, però també trobo a faltar moltíssim els meus gossos. I el meu cotxe i conduir per la dreta.