La Protectora demana adopcions per evitar el fred hivernal als animals

Arriba el fred, i a la Protectora d’Animals de Tarragona ja s’han posat en marxa per tal d’accelerar les adopcions dels 250 gossos i els 200 gats que en aquests moments tenen sota la seva tutela. Ahir organitzaven una xocolatada benèfica per tal d’atraure possibles adoptants. Es tracta de què els animals puguin passar els mesos més durs de l’any –i la resta de la seva vida– en una llar, i no a la intempèrie. «És important adoptar sempre, però l’hivern és molt dur. Ja els hi tapem les portes i els hi posem radiadors, però no és el mateix que estar en una casa», apuntava Roser Sentís, una voluntària. «Ens preocupen especialment els animals més vells i els malalts, ens interessa que no passin l’hivern aquí», afegia.

Són precisament els que gairebé ningú es vol endur a casa. Es tracta d’un 30% del total, gats i especialment gossos, que si no s’hi posa remei, acabaran morint a la protectora sense haver trobat una família que es preocupi d’ells. «Les gateres i les gosseres són obertes, i hi ha molta humitat, la pluja, el vent... Això no ajuda gens ni mica als animals que pateixen malalties com ara l’artrosi, d’altres traumatològiques o respiratòries. Els hi passa com a les persones», exposava Núria Güell, vocal de la junta de l’entitat.

Els ciutadans arriben a la Protectora convençuts que adoptar un cadell significarà educar-lo sense problemes o manies adquirides, que tenen els més veterans, però fer-se amb un sénior també té les seves recompenses, «en general són molt agraïts quan els treuen d’aquí i ja no acostumen a donar problemes a casa», assegurava Güell. A banda, els animals disponibles per adoptar amb una malaltia com ara la leishmaniosi, són entregats un cop ja estan estabilitzats, «l’única diferència amb la resta és que se’ls li ha de donar una pastilla al dia per controlar la malaltia, res més», confirmava Maria Rosa Montserrat, presidenta de la Protectora.

Tal és l’obsessió per quedar-se només amb els animals més tendres, que gats que només tenen entre cinc i sis mesos, amb mida d’animal adult, també estan tenint dificultats per sortir de la protectora. A banda, la tardor és una època especialment complicada per aquests centres: queden moltes bèsties dels abandonaments massius de l’estiu i el setembre és un mes propici per a la cria. «No tenim més lloc. En gàbies preparades per a dos gossos, ara n’hi tenim quatre», exposava Güell.