«La dimissió de l'energumen de Cardenal ha estat la cirereta del pastís»

— Com valora la dimissió de Miguel Cardenal, president del Consell Superior d’Esports?

—No me n’alegro de la desgràcia dels altres, però en aquest cas, aquesta dimissió em sembla positiva i és un bon missatge per a nosaltres.

— Per què?

—Aquest personatge ha estat un dels problemes principals. No hi ha cregut mai en el projecte i sempre ho ha demostrat. Ens ha boicotejat tot el que ha pogut. Però la seva dimissió és un bon senyal tenint en compte la conversa que tindrem dijous amb el ministre d’Educació, Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo.

— Quina ha estat la vostra relació fins al moment?

—No massa bona, la veritat. Feia molts mesos que no parlava amb ell. Directament ho feia amb Moncloa, amb el ministre i amb la Casa Reial. Lamento la situació, ja que jo no sóc partidari de tenir males relacions institucionals.

—Vostè sap perquè ha dimitit Cardenal?

— No tinc ni idea, tot i que sospito que el tema dels Jocs Mediterranis tenen alguna cosa a veure amb tot plegat.

—Què li fa pensar això?

— Que la dimissió s’ha produït justament després d’anunciar l’ajornament dels Jocs.

— Aquest matí –ahir pels lectors–, en declaracions a un mitjà català, el coordinador general dels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor, va desenvolupar un discurs més derrotista que el seu.

— És el que toca. Ara hem de mostrar-nos queixosos i molestos per exigir que el govern central respongui adequadament. És un posat que forma part de l’estratègia de negociació.

— Per cert, com és que Villamayor no els va acompanyar a la taula durant la compareixença que es va celebrar dilluns a l’Ajuntament?

— Perquè tampoc hi havia Víctor Sánchez, secretari general del COE. No volíem que la fotografia quedés desequilibrada.

— Com pot ser que es decideixi ajornar els Jocs sense quantificar el sobrecost que això suposa?

— Per posar en marxa la maquinària del canvi de data, necessitàvem que el Comitè Internacional comuniqués la decisió definitiva. Ara ja podem fer números.

— Qui pagarà aquest sobrecost?

— Li asseguro que Tarragona no. Vaig comprometre’m a què la ciutat no s’endeutaria més.

— Llavors, qui?

— No li puc dir, ja que això forma part de l’estratègia negociadora. A més, tenim un any de marge per seguir buscant subvencions i dos capítols de pressupostos generals de l’Estat. Hem guanyat tranquil·litat.

— Demanaran més inversions a l’Estat?

— No ho descartem.

— L’organització dels Jocs sabia la situació i ha maquillat la realitat o pensava que finalment arribarien els diners?

— Érem conscients que la data límit s’acostava, però prorrogàvem la decisió perquè teníem confiança.

— Ingenuïtat o esperança?

—Comptàvem amb elements fomentats per creure que hi havia solucions.

— I ara, què fa pensar que l’any 2018, el govern complirà els seus compromisos financers?

— En primer lloc, la Declaració Institucional que van acordar els diferents grups del Congrés. A més, l’actitud del ministre és de total suport i ho ha demostrat en diverses ocasions, com per exemple amb el comunicat que va enviar dilluns. I, finalment, la cirereta del pastís ha estat la dimissió d’aquest energumen –referint-se a Miguel Cardenal–.

— Dilluns ens va deixar desconcertats amb la seva actitud alegre. Semblava que venia a anunciar un èxit, en lloc de l’ajornament dels Jocs.

—Estic convençut del gran esforç que ha fet tot l’equip organitzador. I que es reconegui explícitament, tal com ho han fet des del Comitè Internacional, és per estar orgullós. La gent només és capaç de veure que el govern no ha materialitzat els compromisos, però darrere d’això hi ha una gran feina, com aconseguir tots els espònsors i patrocinadors. No em sento fracassat. Estar clar que la situació no és per tirar coets, però hem fet tot el que havíem de fer.

— Creu que els ciutadans estan il·lusionats amb els Jocs?

— Cada vegada que m’he presentat a unes eleccions municipals he deixat clar que el meu projecte estrella era els Jocs Mediterranis. I sempre he guanyat amb diferència. Per tant, està clar que els tarragonins tenen il·lusió per aquest projecte.

— Alejandro Fernández, el seu soci de govern, també ha fet tot el que ha pogut per aconseguir el finançament?

— Jo he vist missatges i correus electrònics que demostren que l’Alejandro Fernández s’ha buidat completament per obtenir reunions i compromisos. No em puc queixar de la seva actitud, però finalment no hem aconseguit resultats.

— Sempre ha dit que aquells que han posat bastons a les rodes, haurien de demanar perdó l’any 2017. I ara què?

— Ara ho hauran de fer l’any 2018.

— Vostè no demanarà disculpes?

— No crec que ho hagi de fer, he fet tot el que he pogut i no he enganyat a ningú. El factor decisiu no depenia de mi.

— Alguns patrocinadors han dit que no estan disposats a donar més diners.

— No els hi demanarem més diners, només els que estan compromesos.

— En quin lloc queda la construcció d’IKEA en tot això?

— Millor impossible. Pensa que l’any 2018 serà tot una realitat: IKEA, la urbanització del Pla Parcial, el vial de l’Anella Mediterrània. Tot estarà acabat, l’escenari serà perfecte i els Jocs lluiran més.