Jesús Ruano: Sotscap de la Regió Policial del Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona
«El volum de delictes ha anat baixant durant els últims cinc anys»
Després de mesos, s’ha aconseguit contenir els robatoris a domicilis, una de les grans preocupacions de Mossos i ciutadans
Estem condemnats a entendre’ns. Policies i periodistes xoquem especialment quan els titulars van contracorrent. Sempre hi ha una certa incredulitat quan entrevistes a un alt càrrec que pinta de rosa les xifres, però en aquesta ocasió l’entrevistat té l’habilitat de seduir-me amb el seu relat. De fet, parlo amb Jesús Ruano, un càrrec policial dels Mossos, que a més de Dret ha estudiat Ciències Polítiques. I ja ho crec que es nota. Ruano es un home proper i molts el coneixen a Reus, el Vendrell, i d’altres punts de la provincia, especialment a Amposta, on va ser durant 20 anys cap de la Policia Local. Ara arriba a Tarragona, com a Sotscap de la Regió Policial del Camp de Tarragona. Respon prudent i mirant als ulls. Sap frenar-se quan arriba el moment. Parlem des d’una finestra de la comissaria que dona a Camp Clar. Aquell barri on anys enrera sonaven tant les sirenes i fins i tot havia dormit algun etarra. Ara, el temps ha passat i tot ha canviat. Crec.
—Què li ve de nou o què li preocupa del seu nou destí a Tarragona?
—No tinc cap preocupació nova. Sempre he treballat a la Regió (Tarragona) i conec perfectament quina és la problemàtica sociodelinquencial de tota la regió. Substitueixo a l’inteendent Rafael Comas que estava fent una feina extraordinària, per tant no hi ha res que canviar.
—Són els robatoris amb força i especialment a habitatges un objectiu prioritari? Tinc entès que hi ha hagut mesos d’augment de fets.
—Sí, ha hagut uns mesos, a principis de 2016, que es van incrementar. De fet desde la direcció de Mossos es va plantejar una estratègia de contingència que afecta a tot el cos i en el que estem treballant. En aquests moments ja tendeix a baixar i mantenir-se en els nivells anteriors.
—He anat a quatre judicis, tres eren de les Terres de l’Ebre i un del Vendrell. Casualitat o és que són zones especialment calentes.
—No és així. Les Terres de l’Ebre no son escenari de mes ni menys delictes que altres territoris en relació a la seva població. Sí que és conegut que és un lloc que, per situació geogràfica, el Delta poseeix platges verges que són un lloc on els delinquents creuen que poden treballar amb més intimitat. El Baix Penedès pateix d’una forma més crua la crisi i les precarietats i aixó fa que temes com les relacions veinals, la presència d’estrangers als carrers o la violència domèstica sembla que sigui més visible.
—I a Reus?
—A Reus són més freqüents els atracaments a farmacies o comerços, potser simplement perquè hi ha més comerç.
—Tenim màfies a la costa? Sempre ho pregunto perquè he treballat a la Costa del Sol i els russos i els britànics fan el seu agost.
—A la nostra costa no tenim constància de que existeixin aquestes organitzacions criminals. Si més no, no tenim evidències de que existeixin bandes afincades al nostre territori.
—Aquests robatoris amb força i també els que es cometen amb violència i intimidació donen una sensació d’inseguretat. Ens hem de preocupar?
—Des de fa cinc anys que es van reduint el volum de fets delictius, entre ells els robatoris a domicilis. Any rera any les xifres van baixant i estem en menys d’un 16 per cent acumulat en aquests cinc exercicis.
—Quin seria el repte?
—Mantenir la senda en descens i continuar reduint els nivells de criminalitat de forma persistent.
—S’han fet fa pocs dies detencions a l’autopista de delinquents que venen, roben i marxen. És una pràctica habitual?
—El tema de la mobilitat dels delinqüents és un tema que va associat al desenvolupament social. Ells saben que és molt més difícil enxampar-los si fan 100 quilòmetres, cometen el delicte i tornen al seu municipi que si ho fan a prop del seu domicili. Passa a totes les regions.
—M’han dit que coneix molt bé el fenòmen Top Manta. Parlim d’això.
—Afortunadament les administracions han pres conciència de que la solució al Top Manta no és policial. Simplement, mantenim un equilibri que eviti la confrontació social. Caldria fixar-se en l’altre Top Manta, la de compres per internet a la Xina d’articles falsificats.