«Entrar a una discoteca costa un euro, i una gerra de cervesa no arriba als dos»

La vila-secana Anna Montané es va traslladar a Lublin, al sud-est de Polònia, perquè tenia ganes de canviar d’aires per una temporada. Està estudiant el Grau de Turisme a Barcelona, i aquest és el seu últim any d’universitat. És per això que volia viure una experiència diferent, i va decidir cursar un Erasmus en aquesta petita ciutat polonesa. L’Anna Montané va arribar al país fa un mes, a principis d’octubre.

—Quina va ser la primera impressió en arribar a Polònia?

—El primer que em va passar pel cap va ser que em costaria molt poder comunicar-me amb els polonesos. El polonès és una llengua molt complicada, i aquí costa força trobar gent que parli anglès i que tingui ganes d’escoltar-te. És probable que ells pensin el mateix quan vénen a Espanya, perquè allà tampoc és gaire usual parlar anglès de forma fluïda. Però la diferència és que a Polònia, la gent és molt seva i s’han de saber tractar.

—Van ser uns dies complicats els primers?

—No, la veritat és que gens. Potser hi té a veure que vaig arribar algunes setmanes més tard que els altres estudiants Erasmus, i això suposo que ho va facilitar més. Les meves companyes de pis em van ajudar amb tot des del primer dia, i els companys que venien amb mi de la mateixa universitat també, així que gràcies a ells va ser tot molt més senzill.

—Li va sorprendre el canvi?

—Just abans de marxar treballava en un hotel a la Pineda, així que, en poques hores de diferència, vaig passar de tractar amb turistes que em preguntaven com anar a la platja, a posar-me gorro i bufanda. El canvi més dur ha estat precisament la climatologia: les poques hores de sol, el fred, la pluja i el color gris dels dies. El temps no ajuda a tenir ganes de fer coses, però un cop t’hi acostumes, sempre és molt semblant.

—Quines són les principals diferències?

—La més important i la que més m’agrada és el preu de les coses. El menjar, la beguda, el transport i l’allotjament són molt barats. Per exemple, entrar a una discoteca costa un euro, una gerra de cervesa de mig litre no arriba als dos euros, i, per cinc euros com a màxim, pots menjar molt bé. Viatjar en tren per tot el país també és molt barat. El clima és una altra de les grans diferències. Però aquesta, com ja he dit, no m’agrada tant.

—Com s’hi està vivint la crisi a Polònia?

—No hi ha gairebé ningú als carrers demanant diners i tot està molt ben cuidat. És cert que el seu sou no és gaire elevat, però el preu de viure aquí és molt barat i queda compensat, per tant poden viure força bé amb el que guanyen. Tot i això, quan parles amb gent jove descobreixes que la seva il·lusió és marxar cap a altres països d’Europa per tal de guanyar més diners i viure millor.

—És fàcil trobar-hi feina per un jove?

—Segons tinc entès, Polònia és el segon país europeu amb menys atur. La majoria de joves polonesos treballen o treballen i estudien alhora. Això sí, per un jove estranger, si no coneix l’idioma, és molt difícil trobar-hi feina. La llengua és un requisit molt important.

—Quins costums de Polònia t’enduries a Catalunya?

—Els horaris. El ritme de vida que porten els polonesos crec que és molt millor que el nostre. Com que el dia té menys hores de sol, l’aprofiten molt més i el comencen abans.

—Què trobes a faltar de casa?

—Sobretot trobo a faltar la meva gent, la família i els amics. Quan estàs vivint una molt bona experiència com la que estic vivint jo, sempre penses que t’encantaria poder fer que ells la visquessin amb tu.