Sanitat
Denuncien que la manca de personal al CAP Sant Pere i Sant Pau perjudica els pacients
Sindicat i treballadors reivindiquen més professionals, ja que la situació «desemboca en episodis d’angoixa i d’estrès per part d’infermers i metges»
Els treballadors del Centre d’Atenció Primària Sant Pere i Sant Pau denuncien la manca de personal, tant de metges i infermers com administratius. La situació, segons expliquen, és generalitzada, però en el cas d’aquest CAP és insostenible, ja que el nombre de visites mèdiques supera la cinquantena, quan la jornada laboral establerta posa el límit a les trenta visites.
Tot i que, segons la llei, els treballadors del CAP haurien d’acabar la jornada a les nou del vespre, la realitat és que a les onze encara estan visitant a domicilis. Tot això no suposa cap despesa extra per l’administració, només es paga amb els treballadors que pateixen episodis habituals d’estrès i d’angoixa.
És per això que el sindicat USITAC demana urgentment que s’incorpori més personal sanitari i administratiu als Centres d’Atenció Primària del Camp de Tarragona i, sobretot, al de Sant Pere i Sant Pau, on la situació és «inaguantable», explica Isabel Barco, infermera i delegada sindical independent, qui assegura que ha patit episodis d’angoixa, que han dificultat el seu dia a dia.
Segons la jornada establerta, els metges i infermers del CAP Sant Pere i Sant Pau visiten un pacient cada deu minuts. Després de trenta pacients –300 minuts– ja han superat les cinc hores de treball ininterrompudes, la qual cosa suposa més de dos terços de la jornada assistencial. Després cal sumar-hi les urgències, que cada vegada són més, i les visites a domicilis. Els treballadors asseguren que, a partir del pacient número 30, comencen a perdre la concentració, «la qual cosa és un risc tant per l’usuari com pel professional», explica Isabel Barco.
Pel que fa a les urgències, es poden registrar cada minut, i no hi ha límit d’admissió, ja que ningú pot marxar d’un CAP sense ser visitat. «A més, com que hi ha poc personal, la llista d’espera és eterna. Llavors, els malalts, estratègicament, entren a visitar-se per urgències, per tal d’evitar esperar-se, com a mínim, quinze dies. Com a conseqüència, el torn de tarda també assumeix les urgències del matí», assegura Barco, qui afegeix que «aquesta manera de treballar és desesperant. El personal sanitari està preocupat, perquè veuen que cada vegada és més complicat mantenir una atenció sanitària de qualitat». Per altra banda, metges, infermers i administratius veuen com aquesta situació els hi passa factura. Fins i tot, en alguna ocasió, els treballadors han hagut d’agafar la baixa.
A tot això se li suma que existeix una població que no té assignat el CAP Sant Pere i Sant Pau, però que hi assisteix per proximitat i comoditat, la qual cosa augmenta el nombre de pacients. Aquest és el cas d’alguns ciutadans dels Pallaresos i del Catllar.
Segons els representants del sindicat, la pèrdua de qualitat assistencial i l’estrès laboral està posant en perill la seguretat dels pacients. «Els treballadors han denunciat la seva situació en el moment que s’han adonat que això pot afectar els pacients. Tenen por a no saber diagnosticar bé per manca de temps i de concentració. I això no es pot permetre», diu Isabel Barco.
Segons explica el secretari general d’USITAC, Josep Tutusaus, «segons el nostre punt de vista, el nombre de personal que es precisa és insuficient, ja que està basat en unes regles matemàtiques que no tenen en compte els factors emocionals del pacient. Sovint, sentim qüestionada la nostra praxi. Per això com a sindicat reivindiquem que no som els responsables de la freqüentació d’usuaris». Per la seva banda, Isabel Barco assegura que «els professionals de la sanitat tenim l’obligació de cuidar i salvar vides i, si detectem que hi ha algun aspecte que ens impedeix fer la nostra feina, tenim la responsabilitat de denunciar-ho».
En aquesta mateixa línia, el sindicat denuncia que no es cobreixin ni les baixes laborals, ni les hores sindicals, ni les reduccions de jornades, ni les vacances. «Això comporta que els treballadors pateixin una sobrecàrrega. I ja no és un dia puntual, s’ha convertit en la norma», explica Alfred Maza, secretari d’organització i comunicació d’USITAC.
L’administració, també
Aquesta situació es fa extensible també al personal de l’administració, «que només disposar de dues mans i d’una boca», assegura Tutusaus, qui afegeix que «si l’administratiu ha d’atendre el telèfon, no pot portar a terme una altra tasca simultània. Això ha provocat queixes entre els usuaris». A més, el personal de l’administració ha de fer front al malestar dels pacients, quan els informen que no podran ser visitats fins al cap de quinze dies. Segons el sindicat, enguany, aquest personal ha hagut d’assumir la feina de cinc professionals més.
USITAC assegura que fa nou mesos que va demanar una reunió amb el conseller de Salut, Toni Comín, i que encara no han rebut resposta. El sindicat no descarta organitzar una concentració a la porta del CAP per reivindicar més personal.