«La ciutat va deixar perdre la seva primera catedral i això va suposar un fracàs»

Rafael Gabriel, expresident de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) ha estat objecte d’un homenatge per part de la veterana entitat fundada el 1844. Va ser el seu president en dues etapes: 1977-1987 i 1993-2011. La primera pregunta és obligada.

— Quina sensació té en rebre aquest reconeixement?

— És d’agrair. És d’aquelles coses que, tot i que s’ha de tenir humilitat, són agradables i demostren que has intentat fer alguna cosa bona.

— Què li satisfà més de la seva trajectòria al capdavant de la RSAT?

— L’afer del teatre romà. Volien fer habitatges en el seu lloc. El vam poder salvar per una actitud transversal molt important. Tots els partits polítics i la societat civil van donar el seu suport a la campanya per salvar-lo de la destrucció. El procés era irreversible.

— Ara no el tindriem.

— Des d’un punt urbanístic té sentit lógic mantenir tot l’espai des del teatre fins a les termes de Sant Miquel. Algun dia serà un parc arqueològic de gran nivell. També em satisfà haver aconseguit que es contempli el trasllat del Museu a la Tabacalera.

— En què ha fracassat la ciutat pel que fa a la preservació del patrimoni?

— La ciutat té grans fracasos. Ho dic entre cometes. Un força important ha estat deixar perdre la basílica paleocristiana de Parc Central. Va ser gravíssim. Podem dir que va ser la primera catedral de Tarragona i es va permetre la seva destrucció.

— La RSAT reclamava els anys noranta fer un parc arqueològic en aquesta zona i fins a Jaume I.

— Ja el demanaven als vuitanta. Aquella zona era molt rica arqueològicament i ara les restes que queden estan sota terra, com la font monumental dels lleons.

— Perquè no els van fer cas?

— S’intentava fer veure que fer-ne un parc arqueològic era antitètic amb el desenvolupament econòmic i la conservació del patrimoni. Anys després hem vist com ha acabat la bombolla immobiliària.

— L’acció de la RSAT ha permès salvar restes en perill.

— Sí, restes de gran importància com la porta romana del carrer Ferrers, les restes del circ de Sedassos, Ca la Garsa o la capçalera del circ.

— La ciutat segueix perdent oportunitats?

— Fa molts anys vam demanar l’elaboració d’un pla de protecció del patrimoni. No s’ha fet.

— Quan temps fa?

— La Llei del Patrimoni Català del 1993 fixava un any per fer-lo i encara no s’ha fet. Potser algun sucedani; coses puntuals sense tenir una visió de conjunt.

— Quines han estat les darreres restes romanes destruïdes?

—Al carrer Reding i voltants del Mercat Central hi havia restes importants. Estem parlant de fa molt poc temps.