«Moltes persones em deien que no estaven a favor ni de Trump ni de Clinton»

Un cop acabats els estudis d’Educació Infantil i Primària, la Carla Amorós tenia ganes de viure una experiència a l’estranger per aprendre anglès i a la vegada treballar en una escola del país per conèixer i aprendre altres realitats educatives. Amb aquests objectius la vinyolenca va posar rumb cap a Layton a l'agost, una ciutat del centre d’Utah, a l’oest dels Estats Units, on viu amb una família i treballa en un centre escolar de la zona.

—Quina va ser la primera impressió en arribar-hi?

—Va ser molt emocionant, semblava que estigués dins d’una típica pel·lícula americana.

—Van ser uns dies complicats?

—No gens, al contrari. Van ser molt emocionants. Tenia moltes coses noves a fer i per aprendre. La família amb la qual visc em va facilitar molt les coses: em va ajudar a instal·lar-me i a habituar-me amb totes les novetats.

—Quines són les principals diferències del país amb Catalunya?

—La veritat és que hi ha moltes diferències. Els horaris dels àpats, que són molt abans que a Catalunya, i la distribució de la ciutat, on tot són barris residencials de xalets i sense cap edifici alt, en són algunes. També depenen molt del cotxe, l’agafen sempre, i els supermercats són immensos. A més, es compra el menjar a l’engròs i alguns d’aquests obren 24 hores els 7 dies de la setmana. A l’escola també he vist que les assignatures que imparteixen són diferents de les que tenim a Catalunya.

—Quins indrets recomanes?

—L’estat d’Utah és famós per la gran quantitat de parcs nacionals i estatals que hi ha i també per la bona neu que hi ha per esquiar. Recomano visitar la capital Salt Lake City, els parcs de Bryce Canyon i Arches Canyon i el poble de Moab.

—Ara que les eleccions són recents, com s’hi ha viscut la victòria de Trump?

—Tradicionalment Utah és un estat republicà, i en aquestes eleccions ha seguit la mateixa línia. Però en general, els americans que conec estaven en contra de Trump i s’han sorprès pels resultats electorals. I és que a l’hora de votar, la majoria de persones amb qui parlava em deien que no donaven suport ni a Trump ni a Clinton, i alguns han votat a partits minoritaris, tot i que deien que no serviria de res. Pel que fa a l’escola on treballo, m’ha sorprès bastant la reacció d’alguns nens de la classe de 5è de primària: després de la victòria de Trump van escriure frases en contra seva a la pissarra i fins i tot van fer una llista dels que no el recolzaven.

—Com s’hi està vivint la crisi?

—No n’hi ha, o almenys per la zona on jo estic no se’n parla ni se’n veuen conseqüències.

—És fàcil trobar-hi feina per un jove?

—Crec que sí. Pel que tinc entès qualsevol persona pot trobar feina i els salaris són més alts que a Catalunya.

—Com treballen els estatunidencs?

—Treballen de manera molt individual i amb horaris comprimits. A l’escola només es descansa mitja hora per dinar i molts mestres americans dinen a la mateixa classe mentre fan feina.

—Quins costums t’enduries a Catalunya?

—Sobretot l’honradesa de la gent: deixen els moneders al carro del supermercat mentre compren sense cap preocupació, aparquen el cotxe i no el tanquen amb clau, deixen les portes obertes dels garatges, etc. No tenen por que els robin. L’amabilitat dels treballadors dels llocs públics també me l’enduria: sempre et pregunten com va tot i et donen conversa.

—Què trobes a faltar?

—La família, els amics, el mar, la verdura bullida i un bon cafè. Ah, i poder anar caminant als llocs sense haver d’agafar el cotxe!