Diari Més

Salut

El sindicat USITAC durà al Parlament la carència de personal als CAPS

Els representants dels treballadors, que han detectat repetidament la saturació creu que «això s’escapa de les mans de la gerència»

La façana del CAP Sant Pere i Sant Pau.

Cada metge del CAP Sant Pere i Sant Pau atén anualment 1.333 personesCristina Aguilar

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Representants del sindicat USITAC, cansats de què «es maregi la perdiu» com a resposta a les demandes d’augment de personal que fan contínuament, han decidit fer un pas més per intentar evitar la saturació que pateix el personal dels CAPS (Centres d’Assistencia Primària) del Camp de Tarragona i alguns de Reus. Per aquest sindicat, el tema és tant greu que ja «s’escapa de les mans de la Gerència i la direcció Territorial del Camp de Tarragona», motiu pel qual consideren que ha arribat el moment de portar el tema al Parlament de Catalunya.

En un document redactat pel secretari general, Josep Tutusaus, i d’Organització, Alfred Maza, USITAC agraeix la resposta que l’ICS (Institut Català de la Salut) va donar a la denúncia de manca de personal. En un article publicat el dia 15 de novembre «deixen ben clar que el nombre de professionals és equiparable a la resta d’equips i s’alinea amb els estàndards establerts». Aquesta afirmació –asseguren els responsables del sindicat– significa que es considera correcta i, per tant, es pot fer extensiu a altres centres el nivell de saturació i d’estrés del personal.

Perill de falta de concentració

El sindicat considera que a partir de les 30 visites al dia, el professional perd la concentració, «el que representa un perill pels pacients, especialment pel que respecta als diagnòstics». USITAC diu que la càrrega assistencial actual es troba entre les 45 i les 60 visites diàries per professional (urgències i visites a domicili a banda). «Està clar: estan treballant tres persones on ho haurien de fer cinc», diuen.

Segons informen les mateixes fonts, els metges han comunicat que pateixen un estrès que pot derivar en errades mèdiques. Però les protestes no només es produeixen en l’àmbit dels metges, sinó que personal administratiu i d’infermeria també fan extensiva la seva càrrega de treball diària.

Des de la Direcció d’Atenció Primària del Camp de Tarragona s’ha comunicat la intenció de buscar una solució a aquest problema. Així que s’ha posat en coneixement de la Unitat de Salut Laboral, que durà a terme una entrevista personal que realitzarà mitjançant un qüestionari que intentarà avaluar quina és la situació laboral de cada professional.

Però, USITAC considera que «si la realitat és que on treballen tres haurien de treballar cinc el qüestionari no servirà per a res. Les matemàtiques són molt evidents i la solució només és una: o disminueix la demanda o s’incrementa el personal. Tot el demès és marejar la perdiu per no arribar a cap lloc».

El sindicat posa en evidència una segona qüestió: els pacients també estan farts i cada vegada més emprenyats. «La llista d’espera per què un metge del CAP atengui és de 7 a 20 dies, la majoria entre 15 i 20 dies. I és que se sobrepassen els dos terços de les visites que s’haurien de fer, i tot això sense tenir en compte que la grip encara no ha començat.

Manquen diners?

Segons USITAC, el problema no són els diners, «perquè hem constatat que en segons quines coses sí que en tenen. Llavors, es tracta de prioritzar i reconduir-los a on més es necessiten, i en aquest cas és la Sanitat Pública, que fa aigües i no ens podem quedar impassibles veient com el vaixell s’enfonsa. És obligació de tots pujar-lo de nou a la superfície, i això només és pot fer amb el suport de la població i la implicació de la classe política».

Es dóna la curiosa circumstància –diu Tutusaus i Maza– que des de l’ICS s’al·lega que sí que es tenen mitjans però que no tenen metges. O sigui «estan buscant metges». Aquesta circumstància té una explicació pels representants sindicals: «S’han anat fent contractes per hores. I tot que treballant d’aquesta manera es pot guanyar més, molts facultatius a l’atur s’estimen més l’estabilitat d’una mútua o un centre privat encara que rebin menys remuneració». Una consulta no vinculant no té cap utilitat, diu Alfred Maza, ja que el seu resultat no comporta cap obligació. «El qüestionari previst, que ja es realitzen a Amèrica o Suècia, donarà un resultat de cara a la galeria, però no solucionarà els problemes», diu.

tracking