«L'únic culpable que hagi de viure d'aquesta manera sóc jo mateix»

En veure a l’Andrzej, un es pregunta què pot haver passat a la vida d’una persona per, anava a escriure «acabar», però diré «viure així». Encara hi ha esperança. Aquest polonès d’ulls blaus que semblen de vidre i un curiós barret de fira és un bon psicòleg. Li «entro» per si vol parlar de la seva vida. Sóc un estrany i m’escaneja uns segons dubtant si marxar o no. Es gira, camina dos passos, però em veu cara de bona gent i s’atura. La porta de «casa seva» és un forat a un mur, envoltat de pintades inintel·ligibles. Al seu costat, el seu inseparable Tysson, el gosset, que després que Andrzej li doni el vistiplau, decideix venir a jugar als meus pantalons. El gos també és un bon psicòleg. Hi ha dos moments del dia per ell i per al seu company d’habitatge, un jove alemany: quan encara no s’ha begut, i després d’entrar en el món irreal. Dos caràcters, dues cares, dues vides.

—Em dic Moisés, com es diu?

—Sóc l’Andrzej. (Li estenc la mà amb una mica de por). Sóc polonès i fa tretze anys que estic a Catalunya.

—Viu aquí sol?

—Per aquí ha passat molta gent, però ara només estem dos. El meu company és un alemany.

—Em pot dir què ha de passar-li a una persona per a viure així? Manca de feina? Problemes familiars?...

—L’alcohol (M’interromp). L’addicció a l’alcohol ho destrossa tot. A mi no em faltaria feina, de fet ja he treballat quan he volgut, simplement he de simular que he deixat de beure. Però després, torno a caure.

—Seria correcte dir que és un alcohòlic? Se sent insultat?

—No és el mateix estar alcoholitzat que ser alcohòlic, precisa.

—On està la diferència?

—L’alcohòlic necessita beure des del moment que s’aixeca al matí. Jo no.

—Culparia a la societat del que li passa?

—No, l’únic culpable sóc jo mateix. (Respon sincer, donant-se un fort cop al pit).

—La crisi té alguna cosa a veure?

—(Em contesta com el títol d’un LP de Supertramp) Crisi, quina crisi? Sempre he tingut les portes obertes per treballar... i per a tot. Tota la gent diu que hi ha crisi, però no hi ha crisi. L’únic problema és que l’alcohol em destrueix.

—I la droga? També l’ha atrapat?

—No, res de coca, speed o pastilles, l’únic que sí que m’enganxa són els cigarrets de marihuana o haixís. I prou.

—Què fa al llarg del dia?

—Passejo per la ciutat i bec cervesa.

—No sabia que la cervesa pogués alcoholitzar. Més aviat era el vi no? Em ve al cap el tetrabrick de Don Simón.

—Abans bebia vi, però ara només cervesa. Per cert, que consumia vi encara més barat que el Don Simon.

—Cobra alguna mena de subsidi?

—Sí, tinc una paga, cobro alguna cosa.

—(Al llarg de l’entrevista he vist que fa referències a Déu) És creient?

—Sí, bé, ara al 50 per cent, però sempre he anat a missa.

—Si es té un sentiment religiós ets més bona persona?

—Cadascú té dins el seu cor alguna cosa. Hi ha gent bona que creu en Déu i gent bona que no hi creu.

—Ha passat per moments durs. Es veu a la seva cara.

—He estat a la presó per... (dubta en confessar).

—Has matat algú? Per drogues? (Ajudo i començo a inquietar-me, un veí m’ha dit que fa poc que ha hagut una forta baralla allà)

—No, van ser cinc anys. Robatori per necessitat, poca cosa.

—Quan ha treballat, de què ho ha fet?

­—A Polònia treballava a la mina. Després, aquí, a la construcció o petits treballs al camp.

—Treballava a Cracòvia, és d’allà?

—No, sóc de la banda de la frontera amb Ucraïna. Vaig venir a Catalunya l’any 98 per primera vegada i després vaig decidir tornar al 2001, i ja em vaig quedar.

—El veig molt tranquil després de saber que hi ha hagut un incendi on viu.

—Incendi, haha! He decidit avui cremar roba vella i he deixat al meu company allà. Han vingut els bombers, —diu més divertit que preocupat—.

Miro el forat que accedeix a l’antiga fàbrica de marbre davant la Tabacalera. Penso com seria un dia a la vida sense llum, sense calefacció, sense aigua, sense vida. Li pregunto l’edat, és més jove que jo: 52. Fem broma sobre qui està millor dels dos. Tysson, el gosset que ens ha mirat tota l’estona, s’anima de nou. Andrzej marxa caminant lentament. «Que Deu et beneeixi», crida des de lluny.

Els bombers extingeixen un petit foc a la «casa» d’Andrzej

Els bombers van rebre aquest dilluns, prop de les 10.30h, del matí un avís dels veïns del passeig de la Independència, que alertaven que sortia fum de la Tabacalera. El fum provenia d’una foguera que l’home que entrevistem havia dut a terme a l’interior d’una de les naus abandonades on viu. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat una dotació de bombers, que ha aconseguit apagar el foc en un temps breu, a més d’una ambulància del SEM i una patrulla de Mossos d’Esquadra.