La construcció d'un barri a la Budellera contrasta amb la pérdua de població

La construcció d’un nou barri a la partida de la Budellera, amb previsió que arribi a albergar fins a 18.000 habitants, està topant frontalment amb les opinions de diverses entitats de la ciutat, com l’Associació de Veïns de Llevant, la FAVT i Salvem la Llara, i fins i tot de catedràtics i professors de Geografia de la URV. Les darreres dades demogràfiques referides a Tarragona mostren un descens del número d’habitats, fet que no passa desapercebut per als professionals de la universitat tarragonina.

Segons opinen Jordi Blay Boqué, Josep Oliveras Samitier, José Ignacio Muro Morales i Rafael López-Monné, «el dimensionament en habitatges del pla planteja dubtes, ja que en preveu gairebé 6.000 amb capacitat per a unes 15.000 persones i les previsions de creixement demogràfic, però, són més que modestes». Els quatre ha signat una carta on també especifiquen que «Tarragona perd població des de fa uns anys i la demanda d’habitatge podria quedar compensada, almenys en part, en altres zones de la ciutat».

Les estadístiques no enganyen i informen que des del 2009 Tarragona ha perdut població. En aquell any, la xifra oficial va ser de 140,323 persones. Un any després havia caigut a 140.184. El 2011 va experimentar un notable descens, situant-se el nombre d’habitants en 134.085. Una quantitat similar es va mantenir fins al 2014 —sempre en descens—, quan es va xifrar en 132.199 els habitants de la ciutat, i va continuar caient el 2015, període que va tancar amb 131.255.

Tot i que la construcció del nou barri a la Budellera ha d’esperar uns anys i que la previsió és que es vagi aixecant al llarg d’un període de temps d’entre 20 i 25 anys, el cert es que les previsions de creixement poblacional no són prou optimistes.

En aquest context, geògrafs de la URV manifesten que «s’hauria de tenir en compte a l’hora d’escometre l’ordenació d’aquest espai i sobretot, per principi de precaució, replantejar-se si calen els grans trets i, en tot cas, fer-ne una aplicació per fases que permeti un desenvolupament gradual». Aquest col·lectiu afegeix en l’escrit que fa aquesta valoració «des del punt de vista de la sostenibilitat, del respecte als valors paisatgístics i patrimonial i, especialment, de pensar quina Tarragona volem per al futur».

En un apartat de la carta, els geògrafs comenten la necessitat d’ordenar el territori tenint en compte el paisatge i els espais naturals amb els destinats a habitatges. «A la Budellera, el paisatge actual encara conserva característiques que en fan un exemple de paisatge de litoral, amb alguns correus i formacions arbustives amb pinedes pròpies d’aquest àmbit. La presència de nombrosos elements de pedra seca i de camins tradicionals —alguns probablement d’origen romà— li donen més valor, de manera que caldria assegurar la seva integració correcta en el nou entorn».

Per la seva banda, el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona, Joan Nogué, també ha escrit una carta on diu que «resultaria prudent —i m’atreviria a dir imprescindible— una reflexió en profunditat sobre la conveniència o no del desplegament d’aquest Pla Parcial».