Els dos desfibril·ladors de la via pública fa més de 3 mesos que no són a lloc

Entre un 15 i un 25% de les aturades cardiorespiratòries es produeixen a la via pública. Cada minut que el pacient passa sense ser atès, disminueixen en un 10% les probabilitats que sobrevisqui. 10 minuts després de l’atac, segons els metges consultats, sortir amb vida ja és difícil. D’aquí la vital importància de tenir a mà un desfibril·lador extern automàtic. Un element, que gràcies a la falta de civisme d’alguns ciutadans i a la manca de rapidesa en la reposició per part de l’Ajuntament, brilla per la seva absència ara mateix als carrers de Tarragona.

Els dos aparells instal·lats a mitjans del 2015 a l’entrada de l’estació d’autobusos i a la parada de l’EMT del carrer Colom, ja no hi són. L’Ajuntament els va retirar la primera setmana d’aquest darrer mes d’agost per tal de reforçar l’estructura de subjecció de les dues unitats, després de les nombroses puntades de peu i cops, que ciutadans sense educació ni escrúpols els hi havien estat propinant contínuament.

La idea, segons va explicar llavors el consistori a Diari Més, era recol·locar-los en qüestió de pocs dies. Però les promeses se les emporta el vent, i més de tres mesos després, cap dels dos desfibril·ladors ha tornat al seu espai, segons van confirmar treballadors de l’EMT, l’empresa pública que es fa càrrec dels aparells. En ambdós indrets només resten els cables i el conseqüent cartell alertant del perill d’electrocució.

Tal és el nivell de desinformació, que ni els mateixos vigilants de l’estació d’autobusos, els que sempre s’havien encarregat d’alertar davant de qualsevol avaria o acte vandàlic de les màquines, saben què ha estat dels desfibril·ladors, i si els aparells tornaran al seu lloc aviat.

Una nefasta vida útil

El desfibril·lador de l’estació havia patit en un any petites destrosses ocasionades pels adolescents d’entre 16 i 18 anys que s’agrupen en aquest entorn –puntades de peu i la ruptura de la porta de l’aparell–, però també un gran acte d’incivisme: una dona amb una crisi nerviosa, en discutir amb la seva parella, va acabar partint l’aparell per la meitat. Es va carregar 1.500 euros en un moment. Després d’aquest fet, l’espai va estar diversos mesos sense cap desfibril·lador, fins al juliol.

Per la seva banda, el punt cardioprotegit de Colom havia patit, si és possible, encara pitjor fortuna: quan només feia dos mesos que estava instal·lat, un jove va propiciar diversos cops de martell a l’aparell i als vidres de la marquesina. Un cop superat aquest episodi, el nou desfibril·lador tampoc va durar massa més temps, aquest darrer abril va ser robat. Transcorreguts uns mesos, se’n va col·locar un de nou.

N’hi ha, però no al carrer

Tot i que a la via pública ara mateix no hi ha els desfibril·ladors, són moltes les instal·lacions de titularitat pública i privada de la ciutat que disposen d’un aparell. Tots els CAP en tenen, igual que els centres de la URV, els pavellons esportius i les piscines municipals. A més, la majoria de clubs de futbol i de bàsquet també en disposen d’un, com els diversos aparcaments municipals. A banda, dos dels vehicles amb càmera incorporada que posen multes a les zones d’estacionament regulat, també en tenen. Pel que fa a les botigues, els dos centres comercials posseeixen desfibril·lador, i a les Gavarres fins i tot hi ha dos establiments de bricolatge que compten amb aquesta màquina. En total, la ciutat compta amb més d’una seixantena de desfibril·ladors, tot i que la majoria, pels horaris dels organismes o empreses on són, no poden oferir un servei les 24 hores del dia.