«Dir bon dia, gràcies i perdó és pràcticament obligatori»

L’Albert Palau, de 28 anys i de l’Arboç, va decidir canviar el Penedès per la ciutat alemanya de Leipzig el passat mes de juny. Allà ha iniciat una nova etapa centrada en els estudis del grau de Formació Professional Dual de Protecció i Seguretat.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?

—Agradable, em vaig sentir com a casa. Durant el camí de l’aeroport a la residència on vam passar els primers mesos em vaig estar fixant en el paisatge i semblava que no hagués sortit de Catalunya. Només la conversa amb el taxista, en alemany, em feia adonar que no era al mateix lloc que feia unes hores.

—Li va resultar complicat adaptar-se al nou país?

—Complicat no, però he hagut de fer diversos tràmits per cursar la FP Dual i el tema burocràtic en alemany resulta laboriós. Tot i que és cert que tenim molta ajuda per part dels gestors del projecte i som bastants els catalans que en formem part, cosa que m’ha ajudat molt.

—Quines són les principals diferències amb Catalunya?

—Els hàbits alimentaris són bastant diferents, tant per l’horari com per la dieta. Aquí pots trobar parades de Bockwurst, la típica salsitxa alemanya, pràcticament a tot arreu i per un euro o dos pots fer un mos per treure’t la gana.

—Quins són els llocs més característics de la ciutat?

—M’agrada molt un monument anomenat Völkerschlachtdenkmal. És un edifici històric amb unes escultures gegants que resulta molt imponent. També hi ha molts parcs, és una ciutat molt verda i això m’agrada. També pots observar edificis moderns, com la universitat, que té la façana feta de cristall, a més del jardí botànic, algunes catedrals o els canals d ‘aigua en algunes zones. Leipzig és una ciutat que val molt la pena visitar.

—Què és el que més li ha xocat de la seva cultura?

—Les formes tan correctes de la gent quan es relaciona. Aquí es tracta sempre de vostè als més grans, i dir bon dia, gràcies i perdó és pràcticament obligatori.

—Li ha passat algun fet curiós?

—Tot i que no és exclusiu d’aquí, em va resultar curiós veure com la gent va al llac a prendre el sol i banyar-se com si es tractés de la platja. També em va resultar molt agradable trobar-me molts músics al carrer per a tot arreu, cosa que dóna un ambient molt agradable a la ciutat.

—Com s’hi està vivint la crisi?

—Com a tot arreu hi ha de tot, però es nota que aquí van més relaxats en aquest aspecte. A Alemanya en general la gent té un poder adquisitiu major. Un signe d’això es la quantitat de cotxes de qualitat que veus pel carrer, per exemple.

—Quina visió tenen els alemanys dels espanyols?

—No vull generalitzar, però amb el que m’he trobat és que aquí espanyol és sinònim dels tòpics de fiesta, siesta, paella y olé.

—Quin costum s’emportaria?

—No sé si me l’emportaria perquè encara no l’he provat, però tinc ganes de tastar el Glühwein, un vi calent amb espècies que solen prendre per Nadal.

—Què és el que més enyora de Catalunya?

—Família, amics i Catalunya en sí mateixa. I potser fer un bon tallat com Déu mana.