Cardenal diu que l'organització dels Jocs no va demanar diners a l'Estat pel pressupost operatiu fins el passat juliol

Nou capítol, en forma d'article, de Miguel Cardenal, expresident del Consejo Superior de Deportes, contestant el que considera mentides i insults de l'alcalde de Tarragona. En aquesta ocasió se centra en dos temes. D'una banda una reunió al CSD de la qual, segons afirmava l'alcalde de Tarragona a una entrevista al digital OKDiario, es va aixecar i va marxar 'indignat' pel tracte que havia rebut. De l'altra, rebat el que considera que és una mentida, la de considerar que el CSD i per tant l'Estat, anava a finançar el pressupost operatiu dels Jocs Mediterranis. Això, segons Cardenal, no és cert i no es pot posar com a excusa, segons afirma, per culpabilitzar la manca d'aportació de l'Estat per haver d'ajornar els Jocs.

Pel que fa als 15 milions que se suposa que han de correspondre aportar a l'Estat als Jocs Mediterranis, Cardenal afirma que no ha existit mai aquest compromís. L'expresident del CSD afegeix que Ballesteros li va explicar quina era la seva idea pel que fa a la participació de les administracions públiques: «la seva idea era que es construís per cada administració una infraestructura i que cadascuna d'elles tindria un cost de 15 milions d'euros. Al Consell ens volia adjudicar la piscina olímpica».

Segons Miguel Cardenal, «més enllà de què després hàgim vist que la piscina no costava 15 milions...», afegeix que «el plantejament era tan insòlit com amateur: Realment Ballesteros pensava que és a ell a qui li correspon dir quin pressupost han de comprometre la resta d'administracions?». I rebla «més temerari que inventar-se el deute del CSD és esperar que fos pagat».

Cardenal, per rebatre l'acusació de què s'ha dedicat a boicotejar els Jocs Mediterranis, fa esment a un document que el regidor responsable de l'esdeveniment, Javier Villamayor, va enviar-li el juliol d'aquest 2016 en què feia una petició de subvenció:

« • El presupuesto operativo de los JMT 2017 asciende a VEINTISIETE MILLONES DE EUROS (26.914.433€).

• El Ayuntamiento de Tarragona, las Diputaciones Provinciales de Tarragona y Barcelona, y la Generalitat de Cataluña han realizado aportaciones económicas al presupuesto operativo tanto en la fase de candidatura y una vez escogida Tarragona como ciudad sede.

• A diferencia de dichas administraciones públicas, el Gobierno de España no ha realizado ninguna aportación al presupuesto operativo de los JMT 2017.

Principales partidas del presupuesto operativo no garantizadas a día de hoy:

- Adecuación de instalaciones deportivas: DOS MILLONES DOSCIENTOS TREINTA MIL QUINIENTOS euros (2.230.500€).

- Equipamiento deportivo para la competición: TRES MILLONES DOSCIENTOS NOVENTA Y CINCO MIL euros (3.295.000€).

- Ceremonias de inauguración y clausura: 1 MILLÓN QUINIENTOS MIL euros (1.500.000€).

- Gestión de resultados y cronometraje: DOS MILLONES CIEN MIL euros (2.100.000€).

- Transporte delegaciones internaciones: QUINIENTOS OCHENTA Y CUATRO MIL euros (584.000€).

- Alojamiento: NOVECIENTOS DIEZ MIL euros (910.000€).

- Equipos de seguridad: CUATROCIENTOS CINCUENTA Y CINCO MIL euros (455.000€).

- Acreditaciones: CIENTO NOVENTA MIL euros (190.000€)»

I en aquest mateix document s'indicava per part de Villamayor que:

«La viabilidad de los Juegos Mediterráneos requiere un compromiso explícito del Gobierno de España, que en materia de GASTO OPERATIVO para la organización de los Juegos Mediterráneos ascendería a NUEVE MILLONES DE EUROS (9.000.000€)».

Cardenal es pregunta, aleshores, i li pregunta a l'equip organitzador dels Jocs: «Com no us adoneu fins juliol del 2016 que el govern central ha d'assumir aquest cost? Quina mena de programació, planificació i control porteu sobre la preparació dels Jocs?».

El Consejo Superior de Deportes, recorda Cardenal, no finança despeses operatives sinó que la seva contribució als esdeveniments és contribuir a les infraestructures «i no ha estat fins després de cinc anys quan l'Ajuntament ha demanat ajuda per finançar despeses operatives». De fet, recorda una carta de l'alcalde, datada el setembre del 2015 en la qual, segons Cardenal, el receptor, aquest era convidat «a concretar, en la mesura de les possibilitats pressupostàries del present i pròxims exercicis, quina serà la vostra contribució i les instal·lacions beneficiàries». És a dir, sense fer cap mena d'esment a les necessitats operatives dels Jocs.

L’alcalde humiliat

Sobre les relacions de Ballesteros amb Cardenal, el primer afirmava a OKDiario:

« (...) En el CSD ha sido la única vez que me he levantado de una mesa y me he llevado a mi equipo porque me he sentido humillado.

P.- ¿Qué se decía en esas reuniones?

R.- Primero no venía quien tenía que venir, nos mandaban terceros o cuartos de la fila y yo no soy el presidente del Gobierno, pero soy el alcalde de Tarragona y tengo mi dignidad. No puedo permitir que me traten como el presidente de un equipo de fútbol de Quinta Regional, con todo el respeto.»

Cardenal intenta justificar que la reunió a la qual es refereix l'alcalde, celebrada el novembre del 2013, a aquesta no va assistir el mateix Cardenal, però sí que l'alcalde va ser atés per 2 subdirectors del CSD «i la Directora General nova poder incorporar-se des de l'inici a la reunió, però que ja se li havia anticipat que estava arribant». L'expresident de l'ens estatal recorda que al CSD hi ha un únic director general i cinc subdirectors «exagerant una mica, en realitat el Consell estava pràcticament paralitzat a la seva disposició», afegeix.

Cardenal afirma que Ballesteros no va aixecar-se de la reunió per la tardança a arribar la Directora General «sinó perquè venia frustrat d'una altra gestió que havia fet a Madrid en aquella visita. Cardenal reprodueix la versió que va rebre dels subdirectors del CSD que eren a la reunió: «exigien 13 o 15 milions al CSD, vinguessin d'on vinguessin, a pagar en 4 anys». I afegeix que els subdirectors li van preguntar a Ballesteros pels compromisos previs existents per part del CSD «No va haver resposta. Segons ells estem donant llargues i quan han vist que aquí no hi havia diners, t'han esmentat [a Cardenal] i l'alcalde s'ha aixecat i ha marxat».

Cardenal afirma que aquell mateix dia, ell i la Directora General van intentar parlar amb l'alcalde per telèfon sense aconseguir-ho i que posteriorment va poder reiterar-li les disculpes per si s'havia sentit realment humiliat, com explicava «disculpes que sempre ha acceptat». D'aquesta manera, l'exdirigent del CSD també vol rebatre que hi hagués males relacions amb Ballesteros i que precisament aquella reunió fos un punt d'inflexió que les motivés.

De fet, per argumentar que en realitat no hi havia males relacions entre l'alcalde tarragoní i ell, explica que pocs mesos després, el febrer del 2014, Ballesteros va anar a veure'l per «intercedir davant el Tribunal Administrativo del deporte (TAD), adscrit al CSD a favor del recurs interposat contra el Nàstic de Tarragona per alineació indeguda». Segons Cardenal, l'alcalde considerava que aquells tres punts serien decisius pen un eventual ascens de l'equip grana. Ballesteros, afirma Cardenal. També va indicar-li que havien tingut accés a un dels vocals del TAD. Finalment, recorda Cardenal, el TAD va resoldre (inclòs el vocal referit) desestimar el recurs del Nàstic. L'expresident del CSD considera que la visita de Ballesteros és una demostració de la manca de conflicte entre els dos i afegeix, amb tot, que «considero rellevant emfatitzar que en l'única ocasió en els meus gairebé cinc anys al Consell, que un alcalde m'ha demanat una reunió per un tema així (altres coses més greus, com descensos per causes administratives, etc., sí que han propiciat més atansaments amb alcaldes).