«La diversificació és el que ens permet mantenir el volum d'ingressos»

—Les darreres dades indiquen que malgrat que hi ha hagut un descens del moviment de mercaderies però en canvi s’ha produït un increment de la facturació? Aquesta ha estat la tendència del global de l’any?

—Més que un increment segurament caldria parlar d’un manteniment pel que fa als ingressos. En els primers sis mesos de l‘any i tancant el tercer trimestre, l’activitat global del Port de Tarragona s’ha reduït en un 10% però en canvi estem mantenint el mateix nivell d’ingressos que en el mateix període de l‘any passat.

—El descens de l’activitat és atribuïble a algun factor en concret?

—El que arrossega en major mesura aquest descens i és la caiguda del moviment de carbó. La baixada del carbó en els primers sis mesos ha estat del 20% i això té un impacte important en el global de mercaderies. A més hi ha hagut altres circumstàncies afegides, com la parada tècnica de Repsol i la variació en el tràfic de derivats d’hidrocarburs. En aquest cas, el moviment dels hidrocarburs, com a producte, sempre va vinculat a les variacions de preu del barril de petroli. En el moment en què baixa molt el preu del barril, en el mercat hi ha un fort estoc productes derivats d’hidrocarburs i això ho aprofiten els traders per comprar i emmagatzemar. Això és el que va passar l’any passat a Tarragona, i que va motivar un augment del tràfic d’hidrocarburs que enguany no hem tingut en la mateixa mesura. Enguany, per la mateixa estabilitat que està tenint en preu del barril de petroli no estem tenint aquests tràfics.

—En el cas del carbó, la reducció de les mercaderies que hi estan relacionades es una situació circumstancial o es tracta d’una tendència a llarg termini?

—En aquests moments des del Port ja ho estem enfocant com un tema estructural. Ja fa uns anys que veiem que com a combustible fòssil, el carbó no és un tràfic de futur. Tardarà 15, 20 o 25 anys però és evident que la tendència és que arribarà un moment en què es deixarà d’utilitzar en contraposició a altres tipus d’energies alternatives. Per tant, aquesta és una visió que ja la teníem i per això en el nostre Pla Estratègic vàrem establir com a prioritari apostar per la diversificació. I és justament aquesta diversificació la que ens està començant a donar no gran resultats a nivell de volum de tràfic, però si bons resultats a nivell econòmic. Per aquest motiu podem mantenir els ingressos...

—És a dir que més variació de productes és el que està ajudant a mantenir l’activitat?

—Més variació de productes i també de valor afegit, que es donen més ingressos.

—Hi ha algun tipus de mercaderia en aquesta diversificació que destaqui per sobre de la resta?

—En realitat no. Nosaltres la diversificació de mercaderies l’hem afrontat en molts camps diferents. Ho fem amb els animals vius, la pasta de paper, els vehicles, els contenidors i el project Cargo. En el cas dels vehicles evidentment ja teníem aquest tipus de mercaderia, però hem anat fent actuacions per incrementar la capacitat i el volum de vehicles al nostre port, aprofitant també la recuperació econòmica que també ha comportat una millora en les vendes del sector.

— A banda de dependre de com estigui anant l’economia del país per assegurar-se més moviments, obrir nous mercats també és essencial per a poder créixer?

— L’única possibilitat que tenim per a poder diversificar la nostra activitat amb èxit és anar a buscar i obrir nous mercats.

— Nous mercats referits a productes o també geogràfics?

— Els dos. Es tracta de trobar noves mercaderies que puguin utilitzar el port com a punt d’arribada o sortida, però també hem de trobar noves destinacions geogràfiques.

—En el cas del bestiar, tot i que ja es va incorporar fa alguns anys, és un exemple de les apostes d’aquesta diversificació de la que parla?

—Sí. Es tracta d’un tipus d’activitat que ens està funcionant molt bé, malgrat que tenim un problema amb l’atenció horària de la inspecció veterinària. I és que malgrat la magnífica i gran predisposició de l’actual servei d’inspecció, amb el qual no tenim cap queixa, falten recursos per a poder ampliar l’horari. Però perquè això sigui possible falten més recursos de l’administració estatal. Ho estem negociant i esperem que ara, amb el nou escenari de govern això es pot tirar endavant. No es tracta de posar-hi més gent i segurament n’hi hauria prou amb poder establir uns complements o retribucions pels inspectors quan, puntualment, haguessin de tenir més hores de disponibilitat.

—Aquesta circumstància està limitant el creixement d’aquest tipus de tràfic al port de Tarragona?

—Sí. En aquests moments només hi ha dos ports a l’Estat espanyol que treballin amb animals vius: Cartagena i Tarragona. El port de Cartagena és, conceptualment, de 24 hores

—Encara que a la nit i en diumenges, no s’opera—, és a dir que operen matins i tardes i dissabtes al matí. Estem parlant d’animals vius i aquesta és una càrrega que la seva operativa requereix una alta qualitat de servei. Has de donar de menjar als animals, no la pots tenir esperant. Els animals no es poden estressar... Hi ha tot un seguit de factors que obliguen a coordinar molt bé la cadena que va des del productor inicial i l’embarcament final. Cal que es minimitzi el temps entre que l’animal surt de la granja i es fa l’embarcament i en aquest procés s’inclou, per descomptat el servei d’inspecció veterinària. Si malgrat la màxima predisposició des inspectors que hi ha a Tarragona només es poden fer serveis pels matins i en alguna tarda i amb horaris limitats, això pot provocar que algun operador es plantegi anar a algun altre port alternatiu com és el de Cartagena.

—El de la inspecció veterinària es un tema que depèn de l’administració central, com també ho fa la qüestió de les infraestructures ferroviàries. Hi ha cap novetat al respecte?

—No n’hi ha cap i amb el nou govern encara és molt aviat com perquè hi hagi alguna novetat. Per saber quina és la posició del ministeri encara caldrà esperar. Amb tot, per les declaracions que li hem pogut escoltar a la premsa, sembla que hi ha voluntat de prioritzar el Corredor del Mediterrani i de continuar amb l’A-27. Per part nostra compta amb un vot de confiança, però cal anar més enllà de les bones intencions. En el cas de l’ample europeu, el que reclamem novament des del port és poder disposar d’un calendari fiable i realista, perquè amb un calendari a la mà nosaltres ja podrem parlar amb possibles inversors al Port de Tarragona. I en el cas de l’A-27 també caldria disposar d’un calendari possibilista i realista.

—Pel que fa a l’A-27 s’ha anunciat a represa de les obres. És una mica més optimista en aquest cas?

—Ho sóc, però de l’A-27 el que em preocupa en aquests moments és que el projecte del túnel del Coll de Lilla estigui adaptat al transport de mercaderies perilloses. Això és fonamental. Encara que es tardi 6 mesos o un any més en acabar l’obra, el que ens cal és que el túnel estigui preparat pel transport de mercaderies perilloses. Es tracta de que com a infraestructura, com pot passar amb els túnels de Suïssa o al centre d’Europa, per exemple, estigui preparada per qualsevol contingència.

—Fins a quin punt l’A-27 influeix en la capacitat de creixement de cara al futur del port tarragoní?

—Hi influeix molt. L’A-27 la vinculem a tres escenaris. El primer és el de l‘agroalimentari. Actualment estem exercint un paper de lideratge a Catalunya. Actualment el 40% de la producció de pinsos de l’Estat espanyol es tracta de mercaderies d’agroalimentaris que entren pel port tarragoní. Però això no vol dir que ens puguem acomodar. Nosaltres tenim aquesta posició en part gràcies a la nostra situació estratègica des d’un punt de vista geogràfic, però la nostra responsabilitat és no adormir-nos i mantenir aquests lideratge. Hem de mantenir els nostre nivell de competitivitat perquè altres ports també cerquen aquest mercat, i em refereixo als més propers, com els de Barcelona o Castelló. Dins el port de Tarragona hi ha grans infraestructures i són competitives, però també hi han de ser fora. Per exemple, un camió que surt del Port de Tarragona i que hagi d’anar a Tàrrega, si disposa d’una A-27 resolta en la seva totalitat, ens donaria un posicionament logístic en el sector agroalimentari, molt competitiu pel nostre port. El segon escenari pel qual és important l’A-27 és el de la càrrega general. El port natural de Lleida i de l’Aragó és Tarragona i en conseqüència, tot el que ens pugui comunicar de manera ràpida i a baixa cost amb aquestes àrees geogràfiques, reforça el nostre posicionament. I un tercer escenari seria el que representarà l’A-27 pel sector turístic. Nosaltres estem obrint nous espais d’activitats i tot el que siguin noves connexions ràpides amb altres territoris pot contribuir a desenvolupar el nostre projecte de creuers.

—Doncs parlem-ne. Els creuers com a projecte de futur pel port i no tan sols com a destí sinó també com a punt de sortida, després de l’anunci fet per Costa Cruceros de fer sortir un dels seus creuers des de Tarragona...

—En primer lloc cal dir que el tema dels creuers es pot incloure perfectament en el concepte de diversificació de què parlava abans. No només es va apostar per diversificar l’activitat industrial, sinó que també es va fer l’aposta pels creuers. Aquest és un projecte que el vàrem iniciar ara fa quatre anys i que ara comença a donar els seus petits fruits. Pel conjunt de la nostra activitat els creuers donen uns resultats modestos, però per nosaltres són mot importants. N’estem molt orgullosos perquè en les condicions actuals no és fàcil portar 15.000 passatgers. No és fàcil perquè som un port desconegut pel que fa als creuers, no és fàcil perquè a prop tenim Barcelona que és un líder en aquest sector, no és fàcil perquè no tenim les infraestructures més adequades per acollir-los i perquè estem en un territori en què culturalment encara ens estem adaptant a aquest nou escenari de recepció de creueristes. Però malgrat aquestes dificultats hem demostrat que treballant en equip, primer de forma institucional amb l’Ajuntament de Tarragona i Reus, la Diputació, la Cambra de Comerç, amb el suport de la URV, i comptant amb el suport també de la patronal turística i el de PortAventura; i disposant d’un equip molt ben preparat de professionals, s’ha aconseguit que Tarragona comenci tenir un posicionament dins el món dels creuers. No tenim les infraestructures més competitives i no aporten la major funcionalitat possible i en la mesura del possible hem de plantejar altra tipus d’infraestructures. Si volem créixer i volem potenciar els creuers, són absolutament necessàries.

—I quines són aquestes infraestructures. Ja les tenen definides?

—Sí. La nostra proposta és la creació d’una terminal temporal, que sorgeix a partir de la construcció del contradic previst a la zona dels Prats. La finalitat del nou moll de creuers és anar creixent i anar fent gran el projecte dels creuers amb unes infraestructures adequades, però no definitives. La idea és que quan tinguem el volum suficient i a més, que estigui consolidat, de creueristes, ens podrem plantejar una futura terminal externa, al costat del Port Esportiu i que ja la tenim inclosa en el nostre Pla Director com a espai de futur.

—I quin paper juga la proposta per l’any vinent de Costa Cruceros de convertir Tarragona en base de sortida d’un creuer de la companyia?

—És una operació molt important per nosaltres. Seria una operació que comporta que un vaixell de la companyia escalaria un dia a la setmana a Tarragona des del mes de juny fins a finals de setembre. I no tan sols escalaria sinó que a més seria ‘Port Home’. Amb aquesta operació pràcticament duplicaríem els passatgers assolits enguany, es tractaria d’un nou repte per dimensió de passatgers i de logística. És un acord que Costa Cruceros ja està anunciant en el seu programa de vendes i malgrat que tots ho donem per fet, cal acabar de tancar el pla de màrqueting. Encara no està signat però sóc optimista i crec que ben aviat es tancarà l’acord.

—Fins a quin punt el Port s’hi juga molt en què vagi bé aquesta operació?

—Que una companyia del lideratge de Costa Cruceros confiï en el Port de Tarragona per fer una escala regular i continua, ens dóna més visibilitat en el món de les navilieres de creuers. És el millor màrqueting que podem tenir. El que no podem fer, però, és morir d’èxit. Això ens posa a l’aparador, però cal ser conscients que no tenim les infraestructures necessàries per donar resposta a segons quin volum. Ara, per a donar resposta a Costa Cruceros, el port de Tarragona farà l’impossible. Des del primer treballador fins a l’últim, que es el president, ens bolcarem per aconseguir que això funcioni bé, però serà un esforç descomunal que farem perquè sabem que és una oportunitat que tenim i l‘hem d’aprofitar.

—Amb millor infraestructures la cosa canvia i el dic dels Prats del qual parlava abans quins terminis té previstos?

—La terminal dependrà de la construcció del contradic dels Prats. Ara mateix el projecte tècnic està enllestit i ara ens trobem en mig de la tramitació del pla ambiental que comporta la construcció d’aquesta infraestructura.

—I es pot posar alguna data, plantejant-t’ho des d’una perspectiva optimista pel que fa als terminis?

—De manera optimista, si ho planteja amb el cap, si tot va bé, ho tindrem per començar les obres el 2018. Amb el cor, però, m’agradaria poder-lo començar l’any vinent. És una tramitació ambiental molt complexa, amb moltes entitats i estaments involucrats. Una vegada tinguem el vist-i-plau es important destacar que tenim els diners per a poder executar l’obra, que pujarà a 50 milions d’euros. La bona gestió econòmica del port ens ha permès bloquejar una línia pressupostària a aquest contradic i el moll de creuers, i això és important.

—Per quan seria plantejable començar a parlar de la terminal exterior definitiva que comentava abans?

—Ara mateix només es plantejable dins el nostre Pla Director. I el Pla Director té una vigència de 20-25 anys. El nostre compromís és el d’assumir el projecte en funció del volum al qual s’arribi, però és tracta un projecte molt complexe i cal que el territori entengui que aquest també és un projecte que l’afecta i l‘involucra. Hem de ser capaços, entre d’atendre i donar servei qualitat. El port porta els vaixells, però hi ha tot una tasca d’atenció de comerços, museus, guies, etc, que cal treballar. D’altra banda també cal tenir clar l’assentament del volum de creuers. Les companyies igual que ens donen un vot de confiança i vénen, també poden marxar. Ara mateix els nostres creixements en nombres de passatgers poden ser molt variables encara i per a una justificar una terminal exterior definitiva, tot i que no tinc les dades exactes, caldria preveure volums de 200.000 o 250.000 passatgers. Està clar que aquest serà un projecte de llarg recorregut.