Maria Ripoll inaugura el REC

El CaixaForum de Tarragona acollia aquest dimecres al vespre la presentació de Lluvia en los zapatos, a càrrec de la directora, Maria Ripoll. Es tracta del primer llargmetratge de la directora i era presentat en el marc de la secció My First Time de la XVI edició del festival REC que, d’aquesta manera quedava inaugurat.

En aquesta 16a edició del certamen, es presenten més de vint pel·lícules, de les quals onze aniran a competició en aquest festival que promou els directors novells d’arreu del món. D’aquests onze títols, nou són internacionals, provinents d’una desena de països, i només dos són espanyols. Destaquen les pel·lícules que ja estan a la carrera dels Oscar, com la cinta animada suïssa My Life as a Courgette o la finlandesa The Happiest Day in the Life of Olli Mäki, de Juho Kuosmanen. Cinc dels films s’estrenaran per primer cop a tot l’estat espanyol, com Distancias cortas (Mèxic), amb banda sonora de la formació catalana Hidrogenesse. El festival, que començava ahir i acabarà el 6 de desembre, posa el focus en la situació actual a Europa. La programació destaca per òperes primes que aborden els principals conflictes personals en contexts desfavorables.

Onze pel·lícules, òperes primes, competeixen a concurs. A més, en aquesta edició s’estrenen països que mai no han estat presents al REC, com Paraguai, amb La última tierra, o Egipte amb In the last days of the city, una pel·lícula que acaba de ser vetada pel Festival del Caire. En aquesta edició hi haurà fins a cinc estrenes espanyoles. Són produccions com Distancias cortas, AKA Nadia o Caina. També són estrena estatal One week and a day, una tragicomèdia premiada a Canes on el dol per la mort del fill porta un israelià a divertir-se derrotant agressivament nens al ping-pong, discutint amb els veïns i fumant marihuana, o la ja esmentada La última tierra, Premi del Jurat al festival de Rotterdam, una experiència minimalista i impressionista on la llum és un personatge i la vida és un ritual.

A més, cal destacar el programa Across The Line, un conjunt de pel·lícules que plantegen el desgast del projecte europeu. A tall d’exemple, Park mostra com un grup de joves marginals que habiten a les ruïnes de les instal·lacions dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004 es diverteixen amb els turistes dels ressorts hel·lens. A House of Others –proposta de Geòrgia pels Oscar–, els supervivents de la guerra de Geòrgia han d’ocupar a la casa dels vençuts, on no podran escapar-se dels fantasmes del conflicte, mentre que a La mano invisible es presenta la cruesa del món laboral, quan un conjunt de treballadors de coll blau són exhibits com un espectacle i han d’afrontar mesures d’austeritat.

També trobem d’altres produccions espanyoles com María (y los demás), on es tracten els dilemes d’una heroïna contemporània que cerca fer-se un lloc a la vida, i produccions guardonades a certamens internacionals com The Happiest Day in the Life of Olli Mäki, millor pel·lícula de la secció Un Certain Regard a Canes i opció de Finlàndia als Oscar, Los Nadie, premi del Públic a la Settimana della Critica de Venezia, i My Life as a Courgette, nominada als Premis Lux, premi del públic a Sant Sebastià, i opció de Suïssa per als Oscar. Aquest film serà, a més, la projecció de la sessió familiar d’enguany amb un preu especial d’adult+nen. Les projeccions especials fora de concurs són, per una banda, Mimoses, guanyadora de la Semaine de la Critique du Festival de Canes, d’Oliver Laxe, un film de gran bellesa que trasllada l’espectador pels camins geogràfics de la fe per les muntanyes de l’Atlas. I per l’altra banda, La Reconquista de Jonás Trueba, tanca el festival amb la història d’una parella que es retroba després de quinze anys, oferint una mirada enrere des de la vida adulta.

Pel que fa a Lluvia en los zapatos (1998), que va ser presentada aquest dimecres, el film té un elenc d’actors internacionals, on destaca la presència de Penélope Cruz, i és on Maria Ripoll comença a presentar les seves credencials com a directora. De fet, a la seva estrena mundial va guanyar el Premi a Millor Guió al Festival de Montreal, i després es va fer amb el Premi del Públic a Sitges i al Festival de Seattle (referent del cinema independent). Maria Ripoll ha practicat gran varietat de formats, com el thriller (Utopia, 2003), la publicitat, el documental i el webdoc, ha tingut grans èxits de taquilla als Estats Units (Tortilla Soup, 2001), i va aconseguir el Gaudí a Millor pel·lícula amb Rastres de Sàndal (2014).