Patrimoni
La Necròpoli viu tallers de CSI romà en la jornada de portes obertes
Un matrimoni de Bilbao amb dos fills diu que l’experiència didàctica d’analitzar ossos antics ha estat molt interessant sobretot per als nens
La Necròpoli Paleocristiana va ser un dels recintes monumentals i museístics que ahir va oferir una jornada de portes obertes. Tot i la pluja, l’espai mortuori més important de l’Occident de l’Imperi Romà va rebre un elevat nombre de visites, tant de tarragonins que van aprofitar l’ocasió per conèixer de primera mà els monuments com de turistes que passen uns dies a la ciutat.
La proposta que el Museu Nacional Arqueològic (MNAT) va fer als visitants va consistir a fer una mena de CSI que implicava «localitzar cada grup el seu mort», va explicar la monitora Maira Lampugnani. «Cada família treballa sobre un cas diferent i ha de cercar una persona en concret a partir de l’estudi d’ossos, sarcòfags i tipus d’enterraments».
Lampugnani posava a l’abast del visitant unes capses amb material divers que havien d’analitzar fins a donar amb la personalitat de l’home o la dona morta. «Els ossos ens informen de moltes coses. Per exemple, la pelvis ens indica si l’esquelet és d’un home o d’una dona, i un fèmur l’estatura de la persona».
Entre els visitants a la Necròpoli es trobava una família de Bilbao que el dissabte va arribar a Tarragona. Luis i Ainhoa van comentar que el taller del CSI romà «és molt interessant, sobretot per a nens com Jaime, que té sis anys. Aprenen i els desperta la curiositat».
Luis va ressaltar que iniciatives com la viscuda a la Necròpolis «incentiven la cultura de l’art. En el taller ens hem trobat amb alguna pista difícil, però finalment hem trobat el que buscàvem». «Hem estat de sort perquè estaven totes les places ocupades i s’ha produït una baixa i hem pogut entrar». El dissabte, aquesta família basca va visitar la Catedral i l’Amfiteatre, i després de veure la Necròpolis es dirigia al Circ.
Per la seva banda, Maria i Armando, de Tarragona, van aprofitar la jornada de portes obertes per anar a la Necròpolis amb els dos fills i els pares d’ella. «Tot és molt interessant i bonic, i amb aquest taller aprens coses: ha valgut la pena», han dit.
Un conjunt de primer ordre
El conjunt funerari de la Necròpoli va ser descobert als anys vint del segle passat quan van començar les obres de construcció de la Fàbrica de Tabacs. Mossèn Serra Vilaró va dirigir l’excavació i va rescatar un conjunt de peces funeràries, com una important col·lecció de sarcòfags de gran valor i datats entorn del segle V dC. Tot fa pensar que en aquest espai va ser enterrat el bisbe Fructuós, cremat a l’Amfiteatre el 259 dC. A l’altra banda de l’avinguda Ramón y Cajal es va descobrir fa uns anys la base d’una gran basílica d’època paleocristiana, en l’espai ocupat per Parc Central i que es vincula també a Sant Fructuós.
La tipologia dels enterraments dels considerats primers cristians de Tàrracoés molt variada i va des d’uns molt simples amb àmfora o teula fins als mausoleus i criptes, passant per una gran diversitat de sarcòfags, alguns de procedència nord-africana, o en taüts de fusta.
Una peça més significatives i que és un dels símbols de Tarragona és la Nina d’Ivori, datada del segle IV, i que va aparèixer dins d’un sarcòfag amb les restes d’una nena d’uns sis anys.