«Cada poble de Bèlgica produeix dues o tres marques de cervesa diferents»

La reusenca Marina Pedrola va traslladar-se a Antwerpen (Anvers), a Bèlgica, a finals del mes d’octubre d’aquest 2016. Graduada en Farmàcia, la jove va decidir viatjar fins a la part flamenca del país per adquirir experiència professional i realitzar unes pràctiques a una empresa farmacèutica de R&D situada a Mechelen (Malines).

—Quina va ser la primera impressió en arribar-hi?

—Ja havia estat a Bèlgica, però en arribar-hi de nou em va xocar el fred que hi feia: 4 hores abans d’aterrar anava amb màniga curta i, un cop a Bèlgica, em vaig haver de tapar amb anorac i bufanda.

—Van ser uns dies complicats?

—Al contrari. Sabia que la gent del carrer i les botigues no m’entendria perquè la majoria parlen holandès i no entenen l’anglès, així que no em vaig preocupar quan, efectivament, no em van entendre el primer cop que vaig anar a una botiga. Però a més, els companys amb qui visc i treballo em van ajudar en tot moment: em van explicar com va el transport públic, per exemple, que canvia de la zona flamenca a la valona.

—La va sorprendre el canvi?

—El que més em va sorprendre van ser els horaris tan europeus que tenen. La gent d’aquí sempre s’aixeca a punta de dia encara que sigui cap de setmana, dinen i sopen molt aviat i la seva ‘tarda’ comença a les 12 del migdia. També em va sorprendre la multiculturalitat de les grans ciutats, sobretot a Brussel·les i a Antwerpen, i el fet que deixin entrar els gossos a tots els establiments.

—Quines són les principals diferències?

—A més dels horaris, també és molt diferent el menjar. Aquí ho mesclen tot amb espècies i salses. També estan molt conscienciats sobre el tema del reciclatge: cada dia s’ha de llençar un tipus diferent de brossa i sempre amb unes bosses oficials i bastant cares. Pel que fa als preus, aquí tot és més car que a Espanya. Les cerveses mai baixen dels 3 euros, i et fan pagar entrada en tots els lavabos públics. A més, tothom és molt eficient i en general la gent és molt responsable, ningú puja a un autobús o tren sense bitllet, per exemple.

—Alguna curiositat més?

—Em va sobtar que tothom conegués Catalunya i sobretot Barcelona. De fet sempre em pregunten per què estic a Bèlgica podent viure a Barcelona. També vaig trobar curiós que escoltessin música espanyola, grups com La Pegatina i cançons típiques com Vamos a la Playa, la Macarena, Aserejé...

—Quins indrets recomana?

—Ciutats i poblets de la zona flamenca. És un país petit i és fàcil moure’s i arribar a tot arreu amb tren. Recomano el llocs típics com Brussel·les, Anvers, Bruges o Gant. però també pobles menys coneguts, com Kortrijk i Mechelen.

—És diferent la regió flamenca de la regió valona?

—Sí, la Valònia és més pobra i no hi ha les típiques places amb edificis decorats ni casetes belgues.

—És fàcil trobar-hi feina per a un jove?

—A l’empresa on faig les pràctiques estan ampliant la plantilla i contracten a molts joves amb màsters o bé recent doctorats. És important tenir bon currículum però, si es compleixen els requisits, se’n pot trobar.

—Quins costums s’enduria?

—La tradició cervesera: cada poble produeix dues o tres marques de cervesa, i els bars serveixen cada marca amb el seu corresponent got o copa. També m’emportaria les xocolates, els gofres, les patates fregides belgues, els mercadets de Nadal, el vi calent amb amaretto i l’energia que tenen els belgues, que van en bicicleta a les 7 del matí, quan encara és negra nit, durant més de mitja hora per anar a la feina o universitat.