Fa deu anys es va inaugurar el tram de rambla de Tarragona dedicat a Companys i Macià

L’any que finalitza s’ha complert el desè aniversari de la inauguració dels trams de la Rambla de Tarragona dedicats als presidents Companys i Macià. Amb aquesta actuació, el principal passeig de la ciutat es va perllongar des del Bacó del Mediterrani fins a gairebé tocar el Francolí. Aquest espai va variar la seva fisonomia de manera radical, passant d’avinguda amb carrils centrals destinats a la circulació de vehicles i amplies voreres a mantenir l’estructura de la resta de la Rambla, amb una gran esplanada central i carrils laterals.

Les rambles president Companys i president Macià van tenir poca vida ciutadana els primers anys de la seva urbanització. La inauguració de El Corte Inglés el 8 d’octubre de 2010 va revitalitzar aquest entorn i va convertir president Companys en un punt de trobada molt concorregut.

Amb la inauguració del tram de rambla dedicat al president Macià el 2006, es va culminar la urbanització d’un llarg passeig de gairebé dos quilòmetres i que té el seu origen l’any 1854. En aquella llunyana data de fa 162 anys, Josep Criviller va guanyar el concurs públic convocat per l’Ajuntament per urbanitzar un gran passeig. Poc després, Criviller va morir i el projecte es va aturar. Anys després, el comandant d’enginyers Ángel del Romero va millorar el primer projecte. La decisió inicial la va prendre el govern municipal progressista que es va fer amb el poder i que aprovà la demolició de la muralla de Sant Joan.

Com succeeix en el nomenclàtor de totes les ciutats, els temps polítics marquen els noms dels carrers. Així, la Rambla Nova ha tingut diversos en funció de qui manava en el seu moment. La Rambla de Sant Joan, la del tram del Balcó, també ha rebut els noms de Emilio Castelar, 14 d’Abril o Generalísimo Franco. En la dècada dels setanta va recuperar l’antiga denominació de Rambla Nova i que va ser el nom que va tenir el passeig en els inicis del segle XX.

Un cas particular va ser el sector que als anys seixanta i setanta va rebre el nom d’Avinguda Conde de Vallellano, en honor a qui va ser ministre de Franco. Aquest sector coincidia amb el pas per l’interior de la ciutat de la Carretera Nacional 340. Els estius, amb l’increment de la circulació de vehicles, s’organitzaven embuts espectaculars i llargues retencions. Aquest tram va ser considerat durant temps un dels espais més elitista de Tarragona.

La darrera gran intervenció va ser la urbanització del sector comprès entre la plaça Imperial Tàrraco i Corts Catalanes, de la que s’han complert deu anys. La Rambla President Macià culmina amb l’escultura coneguda com a Torre dels Vents, de 32 metres d’alçada, i que en el seu moment va ser objecte de polèmica. No ha estat l’única en la més que centenària història del passeig. Un dels capítols relativament recents que va tenir gran repercussió va ser quan a inicis dels setanta el govern municipal presidit per Josep Maria Recasens va decidir el vell asfalt de les conques centrals per rajoles. Aquestes van ser molt criticades per què, per la humitat i quan plovia convertien el passeig en pista de patinatge. La substitució del terra i el gris de l’asfalt pel color marfil de les rajoles es va dur a terme l’any 1983.