Els Rogacionistes s'oposen a què el Santuari del Loreto es digui Ermita del Llorito

El pare Mario Buonnano va reivindicar ahir, durant la missa de celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Loreto, que es mantingui el nom del santuari i la seva qualificació en lloc del d’Ermita del Llorito. La polèmica va sorgir el passat mes de maig quan l’Ajuntament va plantejar la denominació, atenent una petició de l’Institut d’Estudis Catalans de modificar el nom. Aquesta toponímia fins i tot consta en el Nomenclàtor oficial de Catalunya.

Buonnano va declarar que «nosaltres no ens oposem a què la muntanya, les fonts o les coves es diguin del Llorito, perquè aquest és el nom vulgar que s’utilitza popularment des de fa temps, però molt diferent és el nom del Santuari de la Mare de Déu del Loreto que porta el nom d’una ciutat italiana on es venera a la santa Loreto». El pare Mario va afegir-hi que «Loreto és la patrona de pobles com Bràfim i Renau, i ningú es planteja canviar el nom». A més, «a les nostres comarques hi ha moltes dones que porten el nom de Loreto i cap el de Llorito».

L’Institut d’Estudis Catalans diu que aquest espai es diu «Ermita del Llorito, i no és veritat», va dir el pare Mario, qui va remarcar que «el Santuari sempre s’ha dit del Loreto i no és cap ermita. Sí que hi havia una que va ser destruïda fa dos-cents anys».

Aquest representant dels Pares Rogacionistes va recordar que l’any 1954 es va adquirir el terreny on havia estat l’ermita, tret a subhasta, i va ser adjudicada al doctor Josep Adserà, president del Centre de Graduats i que la va cedir a favor de l’Arquebisbat. El projecte de l’ermita va ser realitzat per l’arquitecte Joan Zaragoza. Donat que la Verge de Loreto és la patrona de l’aviació, l’edifici simula un hangar i la torre un far de guia per avions. «Quan l’any 1957 es va posar la primera pedra, l’arquebisbe Pont i Gol va declarar l’església com a santuari», va comentar el Mario Buonnano, i va insistir a dir que «no ens oposem a què el topònim de la zona sigui Llorito».

El pare Mario va anar més enllà en la seva reivindicació quan va exclamar que «no és potestat de l’Ajuntament canviar el nom d’una propietat privada. Exigim que ens retornin el nom i l’Arquebisbat hi és d’acord».

Les Morisques

Emili Morera, en el seu llibre Tarragona Antigua y Moderna, escriu que durant molts segles aquesta zona del terme municipal era conegut com les Morisques, nom que, probablement, vingués des del temps de la reconquesta de Tarragona de la dominació àrab i al trobar restes de construccions d’època romana, aquestes foren atribuïdes als àrabs. Al segle XIV ja hi havia ermitans en aquest lloc. El 1385 demanen ajuda a la ciutat per arranjar el petit edifici que habitaven, donat el seu precari estat. Aquell indret va anar prenent força com a centre de peregrinació. N’hi ha una documentada l’any 1402.

A mitjans del segle XVI, després d’un viatge a Gènova, el prevere Pere Mir introduí a Tarragona la devoció a la Verge del Loreto i patrocinà la construcció d’una capella. Va demanar a la ciutat la cessió d’un terreny sobre la font de les Morisques per construir una capella a Nostra Senyora de Loreto.