«A Tarragona manca cultura musical i teatral. S'ha de potenciar»

El jove artista tarragoní de 31 anys, Agustí Mallol Panes, actua avui a l’església de Sant Pere del Serrallo on oferirà un repertori d’òpera i nadales. El tenor assegura que és «artista des de molt petit» i es deu, segons explica, al seu públic serrallenc.

—Encís d’amor.

—Aquest és el nom que rep el concert que avui, a les vuit del vespre, protagonitzaré a l’església de Sant Pere del Serrallo. És un repertori format per àrees d’òpera reconegudes, cançons de musicals i nadales.

—Què significa actuar al Serrallo?

—En aquesta església em van batejar i vaig fer la comunió. La gent més gran del Serrallo sempre em diuen que volen veure’m actuar. I per a mi és important, jugo a casa.

—Quan va començar la seva aventura amb la música?

—Quan tenia sis anys em vaig apuntar a música a l’escola de Les Carmelites. La germana Guadalupe em va ensenyar a estimar aquest món.

—Quan va arribar l’òpera?

—Quan em va canviar definitivament la veu, als 16 o 17 anys.

—Què li aporta de positiu l’òpera?

—Quan canto, es crea un buit emocional al meu interior. No penso en res més. Només en transmetre i emocionar.

—Segur que també hi ha algun inconvenient…

—El problema dels cantants és que portem l’instrument amb nosaltres mateixos. Si passem una mala època o la climatologia no ajuda, la nostra veu es veu afectada.

—Què és el més important per ser un bon tenor?

—Tenir actitud a dalt de l’escenari. Es pot cantar més bé o més malament, però el més important és projectar i omplir a l’espai. Així s’aconsegueix emocionar.

—On s’ha format?

—Vaig començar a l’Escola Municipal de Música, al Conservatori, finalment, a l’escola Memory, de l’Àngels Gonyalons.

—Quins són els seus reptes de futur?

—Viure de la música. Fa anys que em presento a programes musicals televisius, com La Voz, però mai arribo a entrar al programa. Seguiré intentant-ho perquè és el meu somni.

—Se sent valorat per la ciutat de Tarragona?

—No em puc queixar. Però sí que és cert que hi ha una manca de cultura musical i teatral a la ciutat. Cal potenciar-ho.

—Quin és l’escenari més important on ha actuat?

—Sense cap mena de dubte, al Nou Estadi. Fa temps, la meva professora de cant i jo vam cantar el tema Amics per sempre adaptat a l’òpera, en una gala al Tinglado. Casualment, hi havia el president del Nàstic, que ens va proposar obrir la festa d’ascens a Primera Divisió, l’any 2006, amb una adaptació a òpera de l’himne del club. Cantar en mig del Nou Estadi i envoltat de 14.000 persones va ser massa.

—En quin moment es troba l’òpera?

—Actualment hi ha molts grups que incorporen àrees reconegudes al seu repertori, la qual cosa ajuda a conèixer el món de l’òpera.

—I a Tarragona?

— Aquí tenim artistes molt reconeguts internacionalment, com és el cas d’Àngel Òdena o Marta Mathéu.

—Vostè també forma part de l’equip de voluntaris dels Jocs Mediterranis.

—Sí. La notícia de l’ajornament em va causar un gran impacte emocional. Fa set anys que estic dins del projecte i, tot i l’ajornament, l’equip de voluntaris continuem amb ganes i il·lusió. Seguirem treballant.